Ara la veurem des de finals del 1976 fins al 1983 i, com en l'entrega anterior, lluitant amb totes les armes en la seva particular creuada en la qual la cultura ha d'acabar imposant-se a la violència i a la por. Aquesta mini sèrie de dos capítols dirigida per Ricard Figueras és una coproducció de In Vitro amb Televisió de Catalunya i Canal Sur. Té un repartiment ampli i hi participen, en els papers principals, Ana Fernández, Ramon Madaula, Anna Lizaran, Juli Mira, David Bosch, Maggie Civantos, Carmela Poch i Carlos Hipólito, entre d'altres. La fotografia corre a càrrec de Xavier Gil. Sinopsi La Mari ens acompanya a través d'una època convulsa com és la de la Transició Espanyola. En aquesta etapa, plena d'incerteses, la Mari aprendrà a fer un pas més i a lluitar per una societat millor, més enllà de la supervivència. Aprendrà a sentir-se útil no només com a mare i esposa, sinó també com a ciutadana, i a lluitar contra la violència que continua present al país des del lent, però segur, camí de la cultura: estudiarà i es farà mestra. Com sempre, continuarà lluitant pels seus: el seu Enric, un Ivan malalt, una Genara envellida, un Robles vençut, una filla esbojarrada que la farà àvia, un fill desorientat i una petita Mariona, que anirà creixent i prenent nota de tot allò que passa al seu voltant. A Alosno, es tanca la mina i el "modus viviendi" de la gent sembla destinat a desaparèixer juntament amb la desaparició del poble. La Mari proposa a la seva germana i al seu cunyat cobrar les indemnitzacions pels comiats i comprar la mina per autogestionar-la. Encara que amb molta dificultat, sembla que el poble miner aconsegueix els seus objectius i la Pepa abandona la idea d'emigrar a Barcelona tal com va fer la seva germana.