Anar a la navegació principal
Gilson Bolívar accedint a l'Audiència de Barcelona
Gilson Bolívar accedint a l'Audiència de Barcelona
A judici

El condemnat per l'homicidi d'una menor a la Mar Bella continua en llibertat

Gilson Bolívar va ser condemnat a tretze anys i mig de presó per l'homicidi d'Anita Castro, una menor d'edat amb qui tenia amistat i que havia refusat

Gilson Bolívar va ser condemnat a tretze anys i mig de presó per l'homicidi d'Anita Castro, una menor d'edat amb qui tenia amistat i que havia refusat ser la seua parella.

En els homicidis i altres agressions de violència de gènere, el rebuig o la ruptura de la relació són un dels detonants en la conducta de l'agressor. Tot i el veredicte del jurat i la posterior condemna, el magistrat president va emetre una resolució en què no acordava l'ingrés a la presó. De fet, Gilson ja va arribar al judici ell sol perquè el jutge d'instrucció també el va deixar en llibertat després d'uns mesos de presó preventiva.

Un cop condemnat, tant l'advocat que representa la mare de la víctima com la fiscalia van demanar que s'apliqués la presó preventiva i que comencés a complir la condemna que se li havia imposat. El magistrat va considerar que altres tribunals a qui podia recórrer, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el Tribunal Suprem, podrien tenir un altre criteri i absoldre'l. I per defensar la tesi de deixar-lo en llibertat, s'emparava en el fet que Gilson havia complert totes les compareixences als jutjats i estava arrelat al país, on havia sigut pare recentment.

Per tot això, el magistrat defensava que acataria la sentència. És cert, Gilson continua compareixent al jutjat per firmar; com també és cert que la situació de llibertat després de la condemna no és la més habitual.

TV3 ha tingut accés a una nova sentència, la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no té un criteri diferent del del veredicte del jurat. De fet, ha desestimat el recurs presentat per Gilson Bolívar contra la sentència de l'Audiència de Barcelona. Tot i així, té una altra instància per recórrer, el Tribunal Suprem, i, de moment, tampoc se li fa complir la condemna.

La família d'Anita Castro havia donat la noia per desapareguda, però era un altre cas d'homicidi amb posterior ocultació del cadàver; mal amagat, perquè el mar el va portar a la superfície. La família va estar sense saber què li havia passat a la noia, de quinze anys, des de la nit del 28 d'abril del 2013 fins al 6 de maig del mateix any, quan se'n va trobar el cadàver a l'espigó de la platja de la Mar Bella de Barcelona

Segons paraules dels investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, que van portar el cas, que consten a la sentència:

"El cos estava en un forat, en una posició antinatural, amagat a l'espigó, parcialment submergit..., completament despullat, amb el sostenidor embolicat entre les mans... No va poder arribar i ficar-se en aquest forat de forma natural."

I la Unitat Subaquàtica dels Mossos també va sentenciar que era "impossible" accedir a aquella zona des del mar.

No es repetirà la inspecció ocular
El TSJC ha desestimat el recurs del condemnat, que demanava que es tornés a fer una inspecció ocular del lloc on es va trobar el cadàver de la noia. El tribunal considera que una altra inspecció ocular no influiria en la sentència i no tindria sentit que es fes anys després dels fets criminals.

Segons la doctrina del Tribunal Suprem, és excepcional que la inspecció ocular es faci durant la fase del judici oral; encara que la llei d'enjudiciament criminal prevegi que es pugui dur a terme tant en la fase d'instrucció com en la de judici.

L'autòpsia no va poder determinar si la víctima havia patit una agressió sexual abans de l'homicidi –en el judici, l'acusat va declarar que havien tingut relacions sexuals consentides–; el que sí que va determinar és que la noia estava intoxicada per alcohol. Això i l'amistat que tenia amb la noia, el jurat ho interpreta com un abús de superioritat per part de l'agressor i un aprofitament de les circumstàncies que li van facilitar perpetrar l'homicidi.

Gilson Bolívar està en llibertat, a diferència de Mohamed Taheri, condemnat fa poc per l'Audiència de Barcelona per l'homicidi de l'exparella, Piedad Moya, el cadàver de la qual no s'ha trobat. La fiscalia va demanar, un cop llegit el veredicte de culpabilitat, que se li apliqués la presó preventiva, i aquell mateix dia Taheri va anar a la presó, abans que sortís la sentència amb els anys de condemna. Ha presentat recurs, però espera la decisió del TSJC dins del centre penitenciari.
Anar al contingut

A judici

Este blog no dicta sentències, tot i que segueix els judicis i tafaneja pels jutjats. Entra a la presó a conversar amb funcionaris i interns. A judici posa de manifest els indicis de criminalitat en homicidis o assassinats, o també en casos de corrupció, i els analitza amb el mateix compromís i respecte que un jurat popular valora les proves. No deixa passar la violència de gènere, ni tampoc les desaparicions d'àmbit criminal, en què l'autora és pionera i especialista. Però també posa de relleu els detalls que passen desapercebuts en l'actualitat. És el còctel del periodisme criminològic, que remena sumaris, observa els entorns i rellegeix atestats policials alhora que fulleja les lleis i les normes; és el blog de la periodista de TV3 Fàtima Llambrich.

Cerca posts del blog
Últims posts