"12 hores al Primavera Sound" - Divendres al Primavera Sound 2016

17.00 Agafo el bus 7. És una llauna de sardines, no sé si per la vaga o no, però després de 45 minuts, finalment arribo al Fòrum.

18.00 Faig la primera connexió, explico per què és tan important el concert de Radiohead, però que al menú del dia també hi ha altres grups com Beirut o The Last Shadow Puppets. El Josep Martín torna entusiasmat d'haver entrevistat Lubomyr Melnyk, que acaba de tocar a l'Auditori del Fòrum.

19.00 Baixo a l'escenari Pitchfork i descobreixo el cantautor afroamericà Moses Sumney. Gravo una cançó per emetre-la en la connexió posterior. Explico que em fascina la seva veu, que em recorda Jeff Buckley!

20.00 Arrenca el Catalunya Vespre des del Fòrum. Marxo cap al Ray-Ban per veure la cantant turca Selda Bagcan. 68 anys. Hi ha compatriotes seus a primera fila. És molt emocionant. Tothom balla, però marxo cap als escenaris patrocinats per marques que comencen amb H, els principals.

21.00 Agafo el final de Savages, molt intens tot, i ràpidament comença Beirut. Sembla el mateix concert del 2007. Que no havien passat de moda els ukeleles? Sap una mica de greu, hi ha més gent esperant Radiohead que veient Beirut.

22.00 Sona "Burn to the witch": ha començat Radiohead. No sé si són a l'escenari o és que han posat el disc, tot sona massa perfecte i a les pantalles no els veiem. I som 50.000 persones, eh!

23.00 Ei, no, sí que són ells, i ens mostren la seva versió més generosa. Toquen "Karma police", "No surprises" o "The pyramid song", "Everything it's a right place". Només falta "Creep".

00.00 Calla, que la toquen i tot! Faig la croada de travessar el públic sencer contracorrent per arribar a la unitat mòbil i gravar les cròniques que falten. La primera persona amb qui xoco de les 50.000 és la meva mare. "True fact".

1.00 The Last Shadow Puppets. Em trobo amb la "clica". Passo de no veure la cara de Thom Yorke a veure Alex Turner amb samarreta de tirants. No entenc perquè, però ens deixen entrar a les primeres files VIP. Quina classe i elegància, i com sona la banda i el quartet de corda! Tot i això, ens atrevim a marxar abans que s'acabi per anar a Animal Collective.

2.00 Hem enganxat l'últim tema, "Flori DaDa"! Sentir allò de "Girls from Barcelona" a Barcelona té la seva gràcia. Anem a Kiasmos, els greus peten tan fort com les pupil·les de la gent a qui enfoquen les càmeres als projectors.

3.00 Passem de la fredor de Kiasmos a la calidesa de The Avalanches. Em comenten per WhatsApp que hi ha hagut 20 minuts de retard amb Beach House, i que molta gent s'ha enfadat. Me n'alegro de no ser-hi.  

4.00 Ja ha acabat The Avalanches, i han fet una de les millors sessions que recordo. Stevie Wonder, Nina Simone... han sonat tots, i li envio notes de veu del que sona a la Gemma, que ja dorm. La història de la música negra en una curtíssima hora. I el Shazam em diu que també han punxat "Aihe Ni Kpe We" de T.P. Orchestre Poly-Ryhtmo, però no "Since I left you", llàstima.

5.00 I aquí em teniu, escrivint aquestes línies a les notes de l'iPhone al taxi de tornada a casa. Pensant ja a sentir les primeres notes del "Wouldn't it be nice", de Beach Boys. Demà serà un gran dia.

És una crònica de Blai Marsé, periodista musical de Catalunya Ràdio.

Llegeix la crònica de dijous del Roger Seró.

Llegeix la crònica de divendres del Roger Roca.