"Torneu-me el fill" i "Adopcions, 18 anys després" participen demà en diverses jornades

El treball de Montse Armengou i Ricard Belis es projectarà a la jornada "Niñ@s desaparecid@s", a Navarra, i el documental dirigit per Josep Rovira es veurà en la IV Jornada de Prevenció i d'Atenció a Adolescents en Risc a l'Auditori de Cosmocaixa Barcelona. Tots dos projectes són produccions pròpies, i emeses, del programa "Sense ficció" de TV3.
Adopcions, 18 anys després, de Josep Rovira
Adopcions, 18 anys després, de Josep Rovira.

"Torneu-me el fill"

Es tracta d'un treball d'investigació dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis el 2011 que va provar com el règim franquista va permetre l'apropiació de nens i les adopcions irregulars als anys 60 i 70, i que formarà part del programa "Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas", organitzat per la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra.  La jornada també recull el cas de nens robats a països com l'Argentina i la República d'Irlanda.

Després de la projecció, hi haurà un debat en què Belis participarà via Skype. Per altra banda, Armengou també intervindrà demà a la taula rodona sobre nens robats durant el franquisme organitzada per la Secció de Drets Humans de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid.

Així mateix, Montse Armengou i Ricard Belis són autors dels documentals i els llibres "Els nens perduts del franquisme" i "Els internats de la por".

Sinopsis

Nadons que "morien" en el part, mares adoptives que simulaven l'embaràs amb un coixí, nens "a la carta" per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ja han denunciat centenars d'afectats.

Al principi, el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política: separar els fills dels seus pares "rojos" per depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral i entitats d'adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana per adoptar aquell nadó. Aquests fets van acabar sent un negoci en què s'enganyaven els pares dient que el nadó havia mort per vendre'l en les xarxes d'adopció.

 

"Adopcions, 18 anys després"

La VI Jornada de Prevenció i d'Atenció a Adolescents en Risc, organitzada per Amalgama-7, inclou aquest documental dirigit per Josep Rovira. Tant el programa com la cinta se centren en els perfils, les característiques i les inquietuds que mostren els infants que van ser adoptats a finals dels anys 90 i que ara ja són majors d'edat.

Al Cosmocaixa Barcelona, també hi assistiran per parlar sobre aquest tema, representats de diversos àmbits de l'educació, dels serveis socials, d'entitats del Tercer Sector, així com professionals de la psicologia i la psiquiatria.

Sinopsis

Vint nois i noies procedents de diversos països, arribats a la majoria d'edat deixen enrere l'adolescència i prenen consciència de la seva realitat i dels motius pels quals van ser abandonats.

A través d'entrevistes, aquests nois i noies expressen els seus sentiments més íntims, conten la seva pròpia història i s'enfronten amb les pors que els provoca conèixer un episodi tan traumàtic com aquest a les seves vides. Alguns d'ells han viatjat als països o llocs on van néixer, altres han aconseguit l'accés als documents que expliquen els seus orígens i molts prefereixen no indagar en el seu passat.

 

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio