"Sense ficció" estrena "Amors tutelats, somnis d'igualtat", històries d'amor més enllà dels prejudicis, i "Les entranyes de la bèstia", sobre la impunitat del sistema que esterilitza dones a la presó
El dimarts 31 de maig, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "Amors tutelats, somnis d'igualtat", una producció de TV3 produïda per Ottokar. Poden les persones amb discapacitat cognitiva gaudir d'una vida emocional i sexual plena i satisfactòria? El documental, dirigit per Josep Morell i Jordi Vilar, és el retrat de dues històries d'amor que vencen prejudicis.
Tot seguit, a les 23.15, estrenarà "Les entranyes de la bèstia". Es calcula que entre el 1997 i el 2013 es van practicar gairebé 1.400 esterilitzacions a dones a les presons de Califòrnia, una pràctica abusiva que atemptava contra els seus drets. El documental recull la lluita per denunciar-ho i aprovar una llei que acabés amb el patró eugenèsic a Califòrnia, molt estès també a altres centres penitenciaris de tot el país.
"Amors tutelats, somnis d'igualtat"
La Clara viu pel seu compte a Tàrrega, a l'Urgell, i l'Albert a Preixens, a la Noguera, amb els seus pares. Es van conèixer a la Fundació Alba i han viscut una llarga història d'amor. Després d'un trencament dolorós, la seva relació de parella s'ha convertit en una amistat íntima, tendra i afectuosa.
La Raquel Guix hauria volgut ser veterinària i treure's el carnet de conduir, però no va poder ser. Fa de netejadora, li agrada el teatre, i comparteix els secrets amb la seva germana Judith. El seu somni és casar-se amb el Dani Vilafeliu, que treballa tallant arbres al bosc, amb el qual fa temps que viu.
Tots quatre, la Clara i l'Albert, el Dani i la Raquel, són persones amb discapacitat cognitiva, una etiqueta que no afecta ni la seva capacitat d'estimar ni el seu desig d'una vida autònoma i plena. Les seves relacions són tan senzilles o tan complexes com les de qualsevol parella. Fins fa poc no els era fàcil, a les persones amb discapacitat, viure-les amb plenitud. Encara avui els prejudicis i les pors de l'entorn els posen moltes barreres.
"La sexualitat és un dret, té a veure amb la presa de decisions, amb l'autonomia. Està vinculada a les llibertats, amb poder triar, poder decidir el que vull fer o no amb el meu cos, les meves decisions i els meus sentiments." La sexòloga Gemma Deulofeu i el psicòleg Jordi Fernández imparteixen tallers de sexualitat a persones amb discapacitat. Tallers que també veiem al documental i que els proporcionen els coneixements i els recursos que sovint a les famílies o les escoles els costa abordar obertament. I, tanmateix, és imprescindible, no tan sols perquè tenen el mateix dret al plaer que tothom, sinó també perquè les persones amb discapacitat pateixen abusos sexuals quatre vegades més que la resta de la població.
El somni de la Clara, que és de Torà, era viure independent, i a Tàrrega. Allà és on té els amics i la feina, on dona suport a nens autistes. De petita pensava que mai no tindria parella, ni feina. A l'Albert no li ve de gust viure pel seu compte, i els seus pares volen que faci el que vulgui, si el fa feliç. Ell vol fer la seva vida i que no l'atabalin. La seva relació es va acabar i, ara, tots dos esperen que algun dia, tornaran a trobar algú. Mentrestant, la feina, el teatre, l'esport i els amics són un bon suport.
La Clara té molt mal record de l'institut, on es va sentir sola i mal tractada pels companys. A 2n d'ESO ho va deixar i va anar a l'Escola Alba, d'educació especial, on ara treballa.
La germana de la Raquel, la Judith, també és la seva tutora. Són tres germanes i no van tenir una infància fàcil. Reconeix que és molt protectora i vol que la Raquel se senti còmoda i segura. Que anés a viure amb el Dani a un pis no va ser una decisió fàcil. Tenen la intimitat que necessiten, però també el suport que els cal per gestionar la vida domèstica. És la vida que volen, però hi ha coses que fereixen molt la Raquel: sobretot, que li diguessin que no podrà tenir fills. També la Clara, quan la seva germana petita va anunciar que seria mare, va tenir un gran disgust.
"Les persones amb discapacitat tenen desitjos i expectatives, però cal valorar que tinguin recursos i capacitats, perquè els drets de l'infant van al davant d'aquests desitjos", diu la sexòloga Gemma Deulofeu. Raonable o no, és dolorós. La Raquel, com moltes persones amb discapacitat, és molt conscient que per a ella la igualtat encara és un somni. I això fa mal. Però també té un somni factible, i la seva germana i tutora -no sense recança- la deixarà decidir. Si tot va bé, la Raquel i el Dani es casaran aviat. "No demano res més", diu la Raquel. "Bé, sí, això: ser feliç i anar al teatre de tant en tant."
Fitxa tècnica
Direcció: Josep Morell i Jordi Vilar
Guió: Josep Morell i Patricia Cirera
Realització: José Mª L. Godínez i Jordi Vilar
Productor: Jordi Vilar
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
Productor executiu TV3: Sílvia Pairó Vila
Realització TV3: Ricard Belis García
Director fotografia: Joan Tisminetzky
Muntatge: José Mª L. Godínez
Director de producció: Sílvia Houdier Puig
Música: comercial
Grafisme: María Ochoa
2022
"Amors tutelats, somnis d'igualtat" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Ottokar.
"Les entranyes de la bèstia"
Per a la directora de "Les entranyes de la bèstia", Erika Cohn, que havia treballat anteriorment com a advocada en presons de dones, aquesta és una lluita de David contra Goliat. D'una banda, el Departament de Correccions i Rehabilitació de Califòrnia, als Estats Units, i de l'altra, centenars de dones recluses a qui se'ls va practicar una histerectomia sense el seu consentiment, amb la Kelli Dillon com a punta de llança. Va ingressar a la presó quan tenia 19 anys. Era mare de dos fills i víctima de violència de gènere. La van condemnar a 15 anys de presó per haver matat el seu marit. Complia condemna a la presó de dones de Califòrnia Central, la presó de dones més gran del món. Quan tenia 24 anys, li van dir que potser li estaven creixent uns quistos als ovaris. El metge li va preguntar: "Si hi detecto un càncer, vols que et fem una histerectomia?", i ella va dir: "Sí, si hi detecta un càncer, sí." En acabar la intervenció, li va preguntar: "Encara podré tenir fills?", i ell va dir: "Sí, no veig per què no."
Posteriorment, va patir els símptomes d'una menopausa quirúrgica: "Havien passat gairebé nou mesos i no em venia la regla. Tenia atacs de pànic molt forts, palpitacions, suors nocturnes, i pesava gairebé 45 quilos menys."
La seva sorpresa va ser quan l'advocada activista Cynthia Chandler, cofundadora de Justice Now, una organització dedicada a la defensa legal de dones a la presó, va aconseguir el seu historial mèdic. No hi havia cap indici de càncer. El cop va ser devastador: "Em van esterilitzar intencionadament, i em van enganyar."
La Kelli va ser la primera víctima d'esterilització que va posar una demanda per danys i perjudicis perquè se'n fes responsable el Departament de Correccions i Rehabilitació de Califòrnia. Va perdre el judici, una batalla. Però la guerra només havia començat.
L'organització Justice Now i el periodista Corey Johnson, del Centre de Periodisme d'Investigació i, premi Pulitzer d'enguany, van recopilar informació i proves per demostrar que s'estava esterilitzant reclusos amb l'objectiu de controlar la natalitat, cosa que prohibeixen les lleis federals i estatals als Estats Units.
Segons les dades que van recollir, l'índex de cesàries era molt elevat. "Em van dir que em farien una cesària. Jo vaig preguntar: Per què m'heu de fer una cesària?' I van dir: Per raons de seguretat.' Em voleu fer una operació important, obrir-me el cos, per raons de seguretat?'", es preguntava Kimberly Jeffrey. "Vaig arribar a l'hospital del comtat de Madera. Estava emmanillada al llit, oberta, anestesiada... M'havien posat una epidural. Anava drogada fins al punt que segurament no sabia ni el dia que era. El metge em va fer signar un document. Va dir: Què, farem una lligadura de trompes?' Això és una cosa que se suposa que has de parlar asseguda a la consulta abans de l'operació, no una cosa que et deixen caure així, mentre t'obren. Vaig dir que no, i com que no podia ni signar, vaig fer una ics. No tinc ni idea d'on vaig fer la ics." I li van practicar una lligadura de trompes.
La publicació de l'informe de Corey Johnson, on es documentava 150 esterilitzacions entre el 2006 i el 2010, va provocar un frenesí mediàtic. Hi havia funcionaris de presons que afirmaven que aquestes pràctiques ajudaven l'estat a estalviar diners, ja que aquestes intervencions prohibides costaven menys que l'assistència social.
La reacció no va trigar. Es va posar en marxa una auditoria i un projecte de llei per prohibir l'esterilització a les presons amb la finalitat de controlar la natalitat liderat per Justice Now i la senadora Hannah-Beth Jackson. La declaració de la Kelli Dillon va ser decisiva en el debat de l'aprovació de la llei:
"Volia una segona oportunitat a la vida, i una segona oportunitat de ser mare. Vaig confiar... vaig confiar que el cirurgià respectaria i reconeixeria que jo encara tenia un futur, i que el volia. Sento que m'han robat la plenitud que hauria pogut tenir si no m'hagués passat això. Em va passar perquè era afroamericana? Em va passar perquè era una dona? Em va passar perquè era una reclusa? O em va passar perquè era totes tres coses?"
Kelli Dillon ha refet la seva vida. Va treballar com a assessora en violència domèstica i mediadora de conflictes entre bandes. Actualment és regidora de la ciutat de Los Angeles i directora executiva i fundadora de l'ONG Back to the Basics. Quan es va aprovar el projecte de llei que prohibeix a Califòrnia l'esterilització de reclusos, va suposar un èxit esperançador per a ella: "Aquest projecte de llei establirà una norma per a altres presons a tots els Estats Units. Perquè això no ha passat només aquí, a l'estat de Califòrnia; de fet, està passant a tot arreu. Això només és el principi. Només és el principi."
Malgrat la prohibició federal, centres penitenciaris de tot el país continuen esterilitzant gent per controlar la natalitat i es desconeix l'abast real del problema.
Premis
Emmy al millor documental d'actualitat, 2021
Millor documental d'actualitat, Social Impact Media Awards, Estats Units, 2021
Fitxa tècnica
Direcció i producció: Erika Cohn
Producció: Angela Tucker, Christen Marquez i Nicole Docta
Fotografia: Clare Major i Bianca Travis Cline
Muntatge: Tchavdar Georgiev, ACE, i Jean Kawahara
Música: Owar Fadel
Cançó "See What You've Done", escrita per Mary J. Blige, Darhyl Camper, Jr., Denisia Andrews i Brittany Coney. Interpretada per Mary J. Blige
2020
"Les entranyes de la bèstia" ("Belly of the beast") és una producció de Belly of the Beast LLC, Idle Wild Films INC i l'Independent Television Service.
#SenseFiccióTV3
