El documental "Ernest Lluch, lliure i atrevit" es projecta a ZINEBI

La projecció es farà a les 19.00 al Museu Guggenheim Bilbao, dins la Bertoko Begiradak, Mirades des d'Euskadi, una secció paral·lela del festival composta per 22 curtmetratges i 7 llargmetratges.

No és la primera vegada que el documental visita el País Basc. El juny d'aquest any es va estrenar al Festival de Cine de Drets Humans de Sant Sebastià, una ciutat emblemàtica en la biografia d'Ernest Lluch. Des de l'estrena al juny a Sant Sebastià, "Ernest Lluch, lliure i atrevit" ha participat també al FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, i a l'MDF, Festival de Cinema i Fotografia Documental de Menorca.

El 17 de novembre, a les 22.05, s'estrenarà a TV3 dins l'espai "Sense ficció", dirigit per Montse Armengou.

"Ernest Lluch, lliure i atrevit"

Ernest Lluch va ser un agitador del pensament amb una gran capacitat d'enlluernar la gent amb noves idees. Va ser una de les persones que va ajudar a posar els fonaments per modernitzar Espanya amb la implementació de la sanitat pública universal i gratuïta i la primera llei de l'avortament. Aquesta reforma de la llei de sanitat li va costar tres anys de feina i negociacions, i la redacció de 15 esborranys.

Durant la seva trajectòria humana i professional, Ernest Lluch va conèixer en profunditat la realitat política i social del País Valencià, Catalunya i Euskadi, va veure com es feia política a Madrid i va reflexionar sobre els seus problemes, molts dels quals encara continuen avui dia.

El documental també analitza el paper de Lluch dins del socialisme català i valencià, les seves divergències i la polèmica de la LOAPA, i també vol explicar què el va impulsar, en l'època àlgida del terrorisme d'ETA, a viure llargues temporades a Euskadi. Allà, va ser membre de l'Orfeó Donostiarra, soci de la Reial Societat i va formar part del moviment pacifista Elkarri, treballant sempre per construir ponts de diàleg per acabar amb la violència.

La paradoxa va voler que el comando Barcelona, fent ús de la violència amb la qual Lluch volia acabar, l'assassinés al pàrquing de casa seva, el 21 de novembre de l'any 2000. L'impacte de la seva mort encara és viu.

Intel·lectual, treballador incansable, de caràcter independent, amb idees pròpies, amic magnífic, erudit, màgic, seductor, et feia somiar... Així descriuen Ernest Lluch els testimonis del documental, entre els quals hi ha els periodistes Gemma Nierga, Josep Cuní, Xavier Sardà, Alberto Surio i Lluís Foix; els economistes Josep Maria Carreras, Antón Costas i Eugeni Giral; i els polítics Joaquín Almunia, ministre de Treball i Seguretat Social (1982-86), Odón Elorza, alcalde de Sant Sebastià (1991-2011), i Narcís Serra, ministre de Defensa (1982-1991). La producció també compta amb el testimoni de l'historiador Joan Esculies, autor d'"Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador", Premi Gaziel de Biografies i Memòries impulsat per l'editorial RBA amb la Fundació Conde de Barcelona.

Fitxa tècnica

Direcció: Josep Morell i Jordi Vilar
Guió: Josep Morell i Montserrat Rossell
Realització: Jordi Vilar
Productor: Jordi Vilar i José Gordejuela
Productor executiu de TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat de TVC: Daniel Barea
Director de fotografia: Joan Tisminetzky
Muntatge: José M. L. Godínez
Directora de producció: Sílvia Houdier
Música: Albert Guinovart (interpretació) i Iñaki Plaza, Ion Garmendia
Lingüista: Dolors Casals
Grafisme: Sergi Esgleas
Veu en off: Dolors Martínez

"Ernest Lluch, lliure i atrevit" (2020) és una producció d'Ottokar Editora Audiovisual en coproducció amb TV3, Radio Televisió Espanyola (RTVE) i Cambio de Imagen (EITB), amb la col·laboració de l'ICEC.

tv3.cat