Coincidint amb el Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBI+, que se celebra el 28 de juny, "Sense ficció" estrena "La transformació d'en Krow" i "Barcelona fora de l'armari"
Demà, a les 22.05, a "Sense ficció" i a TV3alacarta, s'estrenarà "La transformació d'en Krow". El documental de Gina Hole Lazarwich explica la història d'un noi canadenc, nascut noia, que va decidir entrar a l'edat adulta com el que sempre havia volgut ser, travessant un camí ple de dubtes, incerteses, dificultats i dolor, del qual sap que no es penedirà
Tot seguit, a les 23.20, s'estrenarà "Barcelona fora de l'armari". El documental d'Iban Pàmies, Belén Rodríguez i Toni Torbellino és un exercici de recuperació històrica del moviment LGTBI de Barcelona, i de les persones gais, lesbianes i trans que es van haver d'enfrontar a l'estigma i al menyspreu imposats pel franquisme i lluitar pels seus drets a costa de la repressió més salvatge, la presó i, de vegades, la marginalitat
"La transformació d'en Krow"
Quan coneixem Kian Krow és a ulls del món una adolescent brillant, de somriure resplendent, tan extraordinàriament bonica i elegant que la seva carrera com a model sembla imparable: ha treballat al Japó i ha protagonitzat portades a les revistes de moda més importants. Guanya diners i és l'enveja dels companys d'escola, que se se'n reien i li feien bullying perquè sempre anava amb els nens i es vestia com un xicotot.
"Mai no vaig entendre les diferències entre gèneres. Sempre havia estat un més de la colla, anava amb els nois, mai no m'havia avingut amb les nenes." Els seus records d'infantesa són plens de confusió i tristesa. "El primer cop que vaig pensar hauria d'haver nascut nen i no nena', devia tenir uns deu o onze anys", diu. Però llavors pensava que allò era físicament impossible. "Per tant, vaig decidir que hauria d'aprendre a ser una noia, perquè no em sortia de natural ser femenina." No va funcionar. Podia fingir-ho molt bé, posar per a les fotografies i ser la més delicada, la més sexy, la més bonica, la més aplaudida, però per dins sentia que s'estava enganyant i enganyant els altres.
Se li van obrir els ulls quan va conèixer una colla de joves aficionats al cosplay, que es disfressaven de personatges d'anime i trencaven les convencions. "Molts eren trans o gais, o de gènere fluid, i per primer cop vaig saber que és possible canviar de gènere." Va fer-se dir Krow -que sona com crow, corb, el seu ocell preferit- i va demanar que s'hi adrecessin amb pronoms masculins. També va decidir abandonar la feina de model. "Ja en tinc prou, de complaure els altres", va dir-se. Es va acomiadar de l'agència i es va tallar la cua -la seva esplèndida cabellera- d'una estisorada. La seva mare, després de l'ensurt inicial, ho va acabar entenen. En Krow, per sort, no forma part del 57% dels joves canadencs transgènere que són rebutjats per les seves famílies. Segons les estadístiques d'aquell país, els joves LGTBI rebutjats per la família són vuit vegades més susceptibles de suïcidar-se que els joves heterosexuals. També tenen molt més risc de produir-se autolesions, i de patir depressió i ansietat. I ni en Krow, centrat i ben acompanyat, es va escapar d'aquest patiment.
A partir d'aquest moment, i amb el suport de la seva mare, va iniciar un dolorós procés de transformació física: primer, les injeccions diàries de testosterona. Un any i mig després, la mastectomia; dos anys després, la histerectomia. En Krow, ja legalment un home, comença a sentir-se còmode amb el seu cos.
Al llarg de la seva transició de gènere, en Krow coneix moltes altres persones que han seguit el mateix camí. Com en Kas Baker, amb qui parla dels girs que fa la vida. "Una de les primeres coses que em pregunta la gent és: Si ets un noi trans, vol dir que t'agraden les noies?'" És una de les preguntes que em fan més sovint. "Doncs no, només perquè sigui trans no vol dir que m'agradin les noies; de fet, en el meu cas és exactament el contrari", diu en Krow. Canviant de gènere, ha passat de ser una noia heterosexual a un noi gai. En Kas és just el contrari: sempre li han agradat les dones. Quan era vist com a noia, era lesbiana, però ara, com a home, és heterosexual... El que compta, coincideixen, és sentir-se còmode dins el propi cos. Però no és un procés fàcil, ni per a ells ni per a l'entorn.
En Kas ho va passar tan malament abans de sortir de l'armari que es va intentar suïcidar. "Durant els anys de la pubertat, el més dur per a mi era mirar-me al mirall. Cada cop que m'hi veia, volia trencar el mirall, destestava absolutament el que veia", diu. De fet, és així com ho van saber els seus pare. Per a ells, el pitjor va ser no haver sabut abans l'infern pel qual passava el seu fill. També han de passar un dol.
L'esplèndid somriure d'en Krow ens acompanya al llarg d'una història amb moments durs, però que, en acabat, ni és trista ni és tràgica, perquè, literalment, és un somni fet realitat. O una realitat feta realitat, com diu en Kas, malgrat les cicatrius físiques i psicològiques. "Ara soc més fort, també personalment i emocionalment. No em penedeixo de res ni per un segon." "Tres anys, després puc dir que la meva vida ha millorat moltíssim, i també com em sento, com em fa sentir viure com un noi -un noi gai- i que els altres em vegin així", diu en Krow.
Tres anys després de l'última sessió de fotos com a model femenina, en Krow torna al mateix estudi a fer-se un nou book. Vol provar sort com a model masculí: potser haurà d'engreixar-se una mica, i aprendre una nova gestualitat, però la seva experiència i la seva elegància juguen a favor d'ell. El retrobem feliç a París, a punt d'estrenar-se, novament, a la passarel·la.
Serà difícil trobar gaires històries -transgènere o cisgènere- amb un protagonista tan brillant, tan lluminós i, alhora, tan genuïnament encantador com en Krow. Aquest documental de Gina Hole Lazarwich és una història individual de celebració i d'empoderament, de lluita i transformació personal.
Fitxa tècnica
Direcció i producció: Gina Hole Lazarowich
Direcció de fotografia: Jon Thomas
Edició: Robert Postma
Música: Red Janes
"La transformació d'en Krow" és una producció de THEY Films en associació amb OUTtv.
"Barcelona fora de l'armari"
"El gener del 1979 vam deixar de ser delinqüents. Es van obrir les portes de les presons i els reclusos i recluses que encara hi havia van poder sortir al carrer", explica Mar Cambrollé, fundadora del Moviment Homosexual d'Acció Revolucionària a Andalusia i ara presidenta de la Plataforma Trans. Fins a aquell any no es van deixar sense efecte les multes i les penes de presó previstes per a les persones homosexuals a la llei sobre perillositat i rehabilitació social. Les persones trans encara van tenir molts anys més l'espasa de Dàmocles de la llei d'escàndol públic, la gran excusa per a detencions arbitràries, pallisses i violacions a les comissaries.
"Va ser la primera gran victòria del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, fundat dos anys abans. Però a banda de la llei --recorda Jordi Petit, un dels dirigents històrics del FAGC--, quedava el problema de la no acceptació. I això va comportar molts suïcidis, moltes depressions."
"No era possible projectar-se en el futur. Aquesta és la diferència: les noves generacions sí que poden", relata Jordi Samsó, del Casal Lambda.
"A Barcelona va sorgir, fa molts anys, un col·lectiu de persones que va haver de ser molt valenta", resumeix la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament, Laura Pérez.
Ho van haver de ser molt, les dones lesbianes. "Barcelona fora de l'armari" recobra també l'articulació d'aquests col·lectius. Maria Giralt recorda que, a mitjans dels 70, ella es pensava que era l'única dona lesbiana del món: "Un dia vaig anar a una assemblea de la FAGC i vaig demanar si hi havia alguna lesbiana. Em van dir que no, però em van donar un full amb 30 noms de dones i els telèfons. I així va néixer el moviment LGTBI."
Un moviment, pioner a Espanya, que el documental analitza des de la gran manifestació del 1977, a la Rambla de Barcelona, fins ara, que gais, lesbianes i transsexuals formen part dels òrgans consultius de l'Ajuntament de Barcelona i lluiten, encara, per impedir que el menyspreu trobi cap racó per coure's i expandir-se. I sumar forces per la causa. "Convèncer els convençuts no té cap sentit --conclou Ketty Pallàs, de l'Associació de famílies FGTBI-- hem de convèncer els no convençuts."
Premis i festivals
Premi del Públic, Festival Internacional de Migmetratges de Manzanares el Real (FIMMER) 2022
The Filmy Monks Film Fest, Índia
Fitxa tècnica
Direcció: Iban Pàmies Merlo, Belén Rodríguez López i Toni Torbellino Méndez
Realització i edició: Iban Pàmies Merlo
Producció: Toni Torbellino Méndez
Guió: Belén Rodríguez López
Veu en off: Montse Llussà
"Barcelona fora de l'armari" és una producció de Helpium TV amb el suport de Believe Group.
