No tenim anticongelant
L'excusa per tancar l'aeroport de Brussel·les de dilluns a dimecres no pot ser més absurda, al·lucinant i surrealista: "no tenim anticongelant".
Londres, París, Frankfurt... tots aeroports moderns i amb el 80% del trànsit aeri europeu, han viscut aquests dies l'absurditat i el caos de les cancel·lacions i retards en centenars de vols. El resultat són desenes de milers de ciutadans que s'han hagut de buscar la vida, gastar fortunes que no tenien previstes i veure com s'arruïnen les vacances de Nadal.
El més curiós de tot plegat és que la gestió de tots aquests aeroports afectats és privada; és a dir, un negoci.
Aquí hem patit el caos provocat pels privilegiats controladors i ara hi afegim el de la tempesta de neu, que es veu que és imprevisible a les portes de l'hivern.
Els canvis d'orientació en el negoci de l'aviació en els últims anys ha generat tot un seguit de transformacions en la mentalitat del viatger i de les operadores que gestionen companyies aèries i aeroports. Ara, diuen, tot és més barat. Tot és "low cost". Es pot viatjar de Barcelona a París per 10 eurets de res, però tot això no és més que una fal·làcia. Quan portes un equipatge normal ja hi ha recàrrec, quan vols triar seient hi ha recàrrec, les taxes d'aeroport i el combustible no estan inclosos... i aquell bitllet de 10 eurets de res es va incrementant moltes vegades fins a un 200 o 300%. A tot això, cal afegir-hi tot un cúmul d'inconvenients si hi ha un problema, com pot ser la necessitat de cancel·lar el viatge i que et tornin alguna cosa, quan motius -com és ara la neu- provoquen cancel·lacions o retards de dies i dies.
La gestió dels aeroports en mans privades redueix la inversió... i no parlem només de sal, màquines de treure neu o anticongelant, sinó també de seguretat. El viatger consumidor cada cop té menys drets, i els que té els ha d'exercir enmig d'una feixuga teranyina burocràtica.
El mal temps es converteix en l'imponderable que ho justifica tot. La liberalització del mercat aeri converteix els ciutadans en números d'estadística i "víctimes necessàries" quan hi ha problemes. Tot plegat, en un context on l'afany de lucre supera un concepte que ha quedat antic, poc modern i potser fins i tot políticament incorrecte: el del servei al ciutadà que diferenciava fins ara els països desenvolupats dels que no ho són.
Londres, París, Frankfurt... tots aeroports moderns i amb el 80% del trànsit aeri europeu, han viscut aquests dies l'absurditat i el caos de les cancel·lacions i retards en centenars de vols. El resultat són desenes de milers de ciutadans que s'han hagut de buscar la vida, gastar fortunes que no tenien previstes i veure com s'arruïnen les vacances de Nadal.
El més curiós de tot plegat és que la gestió de tots aquests aeroports afectats és privada; és a dir, un negoci.
Aquí hem patit el caos provocat pels privilegiats controladors i ara hi afegim el de la tempesta de neu, que es veu que és imprevisible a les portes de l'hivern.
Els canvis d'orientació en el negoci de l'aviació en els últims anys ha generat tot un seguit de transformacions en la mentalitat del viatger i de les operadores que gestionen companyies aèries i aeroports. Ara, diuen, tot és més barat. Tot és "low cost". Es pot viatjar de Barcelona a París per 10 eurets de res, però tot això no és més que una fal·làcia. Quan portes un equipatge normal ja hi ha recàrrec, quan vols triar seient hi ha recàrrec, les taxes d'aeroport i el combustible no estan inclosos... i aquell bitllet de 10 eurets de res es va incrementant moltes vegades fins a un 200 o 300%. A tot això, cal afegir-hi tot un cúmul d'inconvenients si hi ha un problema, com pot ser la necessitat de cancel·lar el viatge i que et tornin alguna cosa, quan motius -com és ara la neu- provoquen cancel·lacions o retards de dies i dies.
La gestió dels aeroports en mans privades redueix la inversió... i no parlem només de sal, màquines de treure neu o anticongelant, sinó també de seguretat. El viatger consumidor cada cop té menys drets, i els que té els ha d'exercir enmig d'una feixuga teranyina burocràtica.
El mal temps es converteix en l'imponderable que ho justifica tot. La liberalització del mercat aeri converteix els ciutadans en números d'estadística i "víctimes necessàries" quan hi ha problemes. Tot plegat, en un context on l'afany de lucre supera un concepte que ha quedat antic, poc modern i potser fins i tot políticament incorrecte: el del servei al ciutadà que diferenciava fins ara els països desenvolupats dels que no ho són.
