Garzón justifica la intervenció de les converses a presó per evitar que els delictes que perseguia continuessin
El Tribunal Suprem ha començat a jutjar aquest dimarts el magistrat Baltasar Garzón per haver ordenat intervenir les converses a la presó entre els principals implicats del "cas Gürtel" i el seus advocats. La fiscalia en reclama l'absolució, perquè no veu delicte en l'actuació de Garzón. En canvi, les acusacions particulars sostenen que el magistrat -en ordenar les escoltes- va aconseguir informació rellevant sobre el cas que no hauria obtingut amb mitjans lícits, i li demanen fins a 17 anys d'inhabilitació. En la seva declaració, Garzón ha justificat la intervenció de les converses telefòniques com l'única via que tenia per "impedir que l'acció delictiva continués."
RedaccióActualitzat
Segons ha explicat Garzón, les escoltes no pretenien esbrinar quina era l'estratègia de la defensa perquè, a més, "li importava ben poc". El jutge ha assegurat que "les comunicacions es van intervenir per una raó concreta i específica: evitar la continuació de l'acció delictiva, principalment relacionada amb el blanqueig de capitals i l'evasió de diners fora d'Espanya". La intervenció d'aquestes converses li donava "l'única possibilitat que tenia" com a jutge per poder perseguir els delictes, que encara es cometien tot i que els integrants de la "trama Gürtel" eren a la presó.
Baltasar Garzón ha acusat també els advocats dels implicats en la trama de ser "part" de les seves activitats i ha recordat que la fiscalia anticorrupció va avalar les gravacions. Malgrat això, les acusacions li han retret que la llei penitenciària només permet interceptar les comunicacions dels presos amb els seus advocats en casos de terrorisme i no de corrupció com el "cas Gürtel.
El jutge ha escoltat la sessió amb la toga posada i assegut a la zona reservada als advocats de la defensa, acompanyat del lletrat que el representa. Un cop li ha tocat declarar, el president del tribunal, Joaquín Giménez, li ha demanat que es tragués la toga i se situés en la taula dels processats. Amb veu aspra, per l'afonia que té, Garzón ha començat a respondre les preguntes, en algunes ocasions amb certa irritació.
Abans de la seva declaració, el seu advocat ha demanat la recusació de dos dels set magistrats encarregats de jutjar-lo, però la sala ho ha rebutjat. Es tracta dels jutges Luciano Varela i Manuel Marchena, que Garzón volia recusar al considerar que no eren prou imparcials. Aquests dos magistrats són els instructors de les altres dues causes obertes a Garzón: la relativa als crims del franquisme i la del patrocini dels cursos que va impartir a Nova York, respectivament. Finalment la Sala Penal ho ha desestimat.
A més, en l'inici del judici, el magistrat Baltasar Garzón també ha demanat poder recórrer en segona instància a la Sala 61 del Tribunal Suprem en cas d'una hipotètica condemna. Es tracta d'una sala encarregada dels casos dels aforats. També ha estat rebutjat.
En canvi, el Suprem ha acceptat que algunes de les converses intervingudes siguin escoltades a porta tancada. L'única condició és que les parts han d'acotar els fragments que volen que el tribunal escolti. L'advocat del magistrat apartat de l'Audiència Nacional també ha reclamat incloure-hi noves proves.
Crits de suport
El magistrat ha arribat al Tribunal Suprem cap a un quart d'onze del matí, acompanyat pels seus advocats i escortat per agents de seguretat. Garzón, que no ha volgut fer declaracions en entrar al judici, sí que ha somrigut amb complicitat en veure els manifestants que li donaven suport. Encapçalats per l'actriu Pilar Bardem i el diputat d'IU Gaspar Llamazares, un grup de persones s'ha congregat a la porta del Tribunal Superm per donar suport a Garzón. Portaven una pancarta amb el lema "Contra la immunitat, solidaritat amb les víctimes del franquisme" i cridaven eslògans a favor del jutge.
Els manifestants han estat convocats per la plataforma "Solidaris amb Garzón" en un judici que ha aixecat una gran expectació, també a nivell internacional. S'hi han acreditat un centenar de mitjans de comunicació, entre els quals una trentena d'estrangers.
D'altra banda, la Plataforma contra la Impunitat del Franquisme ha presentat aquest dimarts en el registre del Tribunal Suprem un escrit per demanar la dimissió de la sala penal que jutja Garzón. Creuen que aquest judici i les altres causes obertes contra ell són per intentar apartar-lo de la carrera judicial.
Tres causes pendents
Baltasar Garzón, actualment en suspensió cautelar de les seves funcions a l'Audiència Nacional, es juga la seva carrera si resulta condemnat. El judici que comença aquest dimarts és un dels tres que el magistrat té pendents. Els fets es remunten a l'any 2009, quan el llavors titular del número 5 destapa una trama de suposada corrupció abanderada per dos íntims del cercle més estret de l'expresident Aznar: Francisco Correa i Álvaro Pérez "El Bigotes".
Comença l'anomenada "operació Gürtel", un entramat d'empreses que guanyen concursos públics milionaris a canvi de diners i regals. L'escàndol afecta tres dels feus més importants del Partit Popular i s'estan jutjant aquests dies. La truita es gira quan dos dels acusats i un advocat es querellen al Suprem contra el jutge. L'acusen d'ordenar la interceptació de les seves converses a la presó i això vol dir, segons s'interpreti la llei, que podria haver prevaricat i vulnerat drets constitucionals.
Una de les altres dues causes obertes de Garzón té a veure amb les seves investigacions sobre els crims del franquisme, que van comportar una denúncia del sindicat ultradretà Manos Limpias, que considera que el jutge no és competent per fer-ho i el denuncia per prevaricació. La tercera causa pendent del magistrat està relacionada amb uns cursos que va fer a l'estranger; se l'acusa d'haver rebut diners del Santander per aquestes classes.
Baltasar Garzón ha acusat també els advocats dels implicats en la trama de ser "part" de les seves activitats i ha recordat que la fiscalia anticorrupció va avalar les gravacions. Malgrat això, les acusacions li han retret que la llei penitenciària només permet interceptar les comunicacions dels presos amb els seus advocats en casos de terrorisme i no de corrupció com el "cas Gürtel.
El jutge ha escoltat la sessió amb la toga posada i assegut a la zona reservada als advocats de la defensa, acompanyat del lletrat que el representa. Un cop li ha tocat declarar, el president del tribunal, Joaquín Giménez, li ha demanat que es tragués la toga i se situés en la taula dels processats. Amb veu aspra, per l'afonia que té, Garzón ha començat a respondre les preguntes, en algunes ocasions amb certa irritació.
Abans de la seva declaració, el seu advocat ha demanat la recusació de dos dels set magistrats encarregats de jutjar-lo, però la sala ho ha rebutjat. Es tracta dels jutges Luciano Varela i Manuel Marchena, que Garzón volia recusar al considerar que no eren prou imparcials. Aquests dos magistrats són els instructors de les altres dues causes obertes a Garzón: la relativa als crims del franquisme i la del patrocini dels cursos que va impartir a Nova York, respectivament. Finalment la Sala Penal ho ha desestimat.
A més, en l'inici del judici, el magistrat Baltasar Garzón també ha demanat poder recórrer en segona instància a la Sala 61 del Tribunal Suprem en cas d'una hipotètica condemna. Es tracta d'una sala encarregada dels casos dels aforats. També ha estat rebutjat.
En canvi, el Suprem ha acceptat que algunes de les converses intervingudes siguin escoltades a porta tancada. L'única condició és que les parts han d'acotar els fragments que volen que el tribunal escolti. L'advocat del magistrat apartat de l'Audiència Nacional també ha reclamat incloure-hi noves proves.
Crits de suport
El magistrat ha arribat al Tribunal Suprem cap a un quart d'onze del matí, acompanyat pels seus advocats i escortat per agents de seguretat. Garzón, que no ha volgut fer declaracions en entrar al judici, sí que ha somrigut amb complicitat en veure els manifestants que li donaven suport. Encapçalats per l'actriu Pilar Bardem i el diputat d'IU Gaspar Llamazares, un grup de persones s'ha congregat a la porta del Tribunal Superm per donar suport a Garzón. Portaven una pancarta amb el lema "Contra la immunitat, solidaritat amb les víctimes del franquisme" i cridaven eslògans a favor del jutge.
Els manifestants han estat convocats per la plataforma "Solidaris amb Garzón" en un judici que ha aixecat una gran expectació, també a nivell internacional. S'hi han acreditat un centenar de mitjans de comunicació, entre els quals una trentena d'estrangers.
D'altra banda, la Plataforma contra la Impunitat del Franquisme ha presentat aquest dimarts en el registre del Tribunal Suprem un escrit per demanar la dimissió de la sala penal que jutja Garzón. Creuen que aquest judici i les altres causes obertes contra ell són per intentar apartar-lo de la carrera judicial.
Tres causes pendents
Baltasar Garzón, actualment en suspensió cautelar de les seves funcions a l'Audiència Nacional, es juga la seva carrera si resulta condemnat. El judici que comença aquest dimarts és un dels tres que el magistrat té pendents. Els fets es remunten a l'any 2009, quan el llavors titular del número 5 destapa una trama de suposada corrupció abanderada per dos íntims del cercle més estret de l'expresident Aznar: Francisco Correa i Álvaro Pérez "El Bigotes".
Comença l'anomenada "operació Gürtel", un entramat d'empreses que guanyen concursos públics milionaris a canvi de diners i regals. L'escàndol afecta tres dels feus més importants del Partit Popular i s'estan jutjant aquests dies. La truita es gira quan dos dels acusats i un advocat es querellen al Suprem contra el jutge. L'acusen d'ordenar la interceptació de les seves converses a la presó i això vol dir, segons s'interpreti la llei, que podria haver prevaricat i vulnerat drets constitucionals.
Una de les altres dues causes obertes de Garzón té a veure amb les seves investigacions sobre els crims del franquisme, que van comportar una denúncia del sindicat ultradretà Manos Limpias, que considera que el jutge no és competent per fer-ho i el denuncia per prevaricació. La tercera causa pendent del magistrat està relacionada amb uns cursos que va fer a l'estranger; se l'acusa d'haver rebut diners del Santander per aquestes classes.
