El G-7 evidencia a Marsella la seva divisió entre rigor pressupostari o estímul per al creixement
La reunió del G-7 i el Banc Central Europeu a Marsella, d'on havia de sortir algun acord per apuntalar l'euro i el creixement, s'ha vist profundament trasbalsada per la notícia de la dimissió de l'economista en cap del BCE. Alemanya ja ha anunciat qui en serà el substitut, d'un perfil més pragmàtic, però en tot cas les diferències han quedat al descobert, enmig de rumors creixents sobre una imminent fallida de Grècia.
La dimissió de l'economista en cap del Banc Central Europeu ha agafat els principals actors econòmics mundials a Marsella, en plena discussió precisament sobre com salvar l'euro i com assegurar el creixement. La divisió al si del BCE, visualitzada ara per la renúncia de Jürgen Stark, també existeix entre els participants a la cimera del G-7.
La marxa d'aquest alemany, que s'havia oposat a la compra de bons d'Itàlia i Espanya, podria ser una bona notícia per als interessos espanyols, però de moment ha causat alarma als mercats.
Rigor contra creixement
Després de sis hores de reunió, els representants de les principals economies mundials van sortir igual com van entrar. Dividits. El ministre de d'Economia alemany continuava amb la seva prioritat del rigor pressupostari, mentre que el francès obria la porta als estímuls per al creixement que defensen els Estats Units.
En el fons, han acordat que cal més coordinació però que cada país té les seves pròpies dificultats per combinar mesures d'ajust pressupostari i d'estímul.
Aquesta reunió del G-7 no ha resolt res. Amb l'agreujant que, posant de manifest la seva impotència, encara han encès més els rumors sobre una possible fallida de Grècia. Aquest divendres el principal banc francès amb bons grecs va caure un 10% a la borsa.
Grècia, al límit?
El govern grec ho ha qualificat tot plegat de "rumors de mal gust", i diu que complirà. Però la realitat és tossuda i, com a mínim, s'acumulen els senyals que la situació està arribant a un moment límit.
L'economia del país cau a un ritme del 7% anual, i les mesures d'austeritat adoptades pel govern s'estan cobrant un preu més alt del que s'havia previst. Mesures que, aquest cap de setmana, han fet sortir al carrer policies, bombers, conductors d'ambulància i guardacostes.
L'Estat ha reduït despesa, però alhora han caigut els ingressos via impostos, de manera que difícilment podrà rebaixar el dèficit, com s'havia compromès davant dels seus socis europeus, per poden continuar rebent els diners del rescat.
En realitat, a qui més espanta la possibilitat d'una suspensió de pagaments és al sistema bancari europeu. Començant pels bancs francesos, que s'enfronten amb un doble perill: han comprat molt deute públic grec i tenen filials al país. De moment, diuen que estan tranquils.
Alemanya, però, no pensa el mateix, i ha transcendit que el govern d'Angela Merkel prepara un pla B. Com ja va fer l'any 2008 amb la crisi de Lehman Brothers, injectarà una quantitat massiva de diners públics en la banca alemanya, que també s'ha enganxat els dits donant crèdits a Grècia.
La dimissió de l'economista en cap del Banc Central Europeu ha agafat els principals actors econòmics mundials a Marsella, en plena discussió precisament sobre com salvar l'euro i com assegurar el creixement. La divisió al si del BCE, visualitzada ara per la renúncia de Jürgen Stark, també existeix entre els participants a la cimera del G-7.
La marxa d'aquest alemany, que s'havia oposat a la compra de bons d'Itàlia i Espanya, podria ser una bona notícia per als interessos espanyols, però de moment ha causat alarma als mercats.
Rigor contra creixement
Després de sis hores de reunió, els representants de les principals economies mundials van sortir igual com van entrar. Dividits. El ministre de d'Economia alemany continuava amb la seva prioritat del rigor pressupostari, mentre que el francès obria la porta als estímuls per al creixement que defensen els Estats Units.
En el fons, han acordat que cal més coordinació però que cada país té les seves pròpies dificultats per combinar mesures d'ajust pressupostari i d'estímul.
Aquesta reunió del G-7 no ha resolt res. Amb l'agreujant que, posant de manifest la seva impotència, encara han encès més els rumors sobre una possible fallida de Grècia. Aquest divendres el principal banc francès amb bons grecs va caure un 10% a la borsa.
Grècia, al límit?
El govern grec ho ha qualificat tot plegat de "rumors de mal gust", i diu que complirà. Però la realitat és tossuda i, com a mínim, s'acumulen els senyals que la situació està arribant a un moment límit.
L'economia del país cau a un ritme del 7% anual, i les mesures d'austeritat adoptades pel govern s'estan cobrant un preu més alt del que s'havia previst. Mesures que, aquest cap de setmana, han fet sortir al carrer policies, bombers, conductors d'ambulància i guardacostes.
L'Estat ha reduït despesa, però alhora han caigut els ingressos via impostos, de manera que difícilment podrà rebaixar el dèficit, com s'havia compromès davant dels seus socis europeus, per poden continuar rebent els diners del rescat.
En realitat, a qui més espanta la possibilitat d'una suspensió de pagaments és al sistema bancari europeu. Començant pels bancs francesos, que s'enfronten amb un doble perill: han comprat molt deute públic grec i tenen filials al país. De moment, diuen que estan tranquils.
Alemanya, però, no pensa el mateix, i ha transcendit que el govern d'Angela Merkel prepara un pla B. Com ja va fer l'any 2008 amb la crisi de Lehman Brothers, injectarà una quantitat massiva de diners públics en la banca alemanya, que també s'ha enganxat els dits donant crèdits a Grècia.
