Manual d'ús

2.4.6.1.6. Tractament gràfic dels noms propis en els textos orals

Si un nom és prou conegut o fàcil de llegir, l’incloem en el text tal com s’escriu, sense cap ajuda, però si pot causar dubtes l’acompanyem d’alguna indicació sobre com cal pronunciar-lo. La indicació pot ser una explicació concreta, una transcripció en AFI, alfabet fonètic internacional, o bé una transcripció d’antena.

Amb la transcripció d’antena reflectim la pronúncia de paraules difícils de dir partint del nostre alfabet i de les regles de lectura que tots coneixem. Només apliquem la transcripció d’antena al que pot causar dubtes, i amb la mínima distància respecte a la forma gràfica.

Transcripció dins el text

El primer ministre de KÓSSOVO, HÀSHIM THÀTXI, va guanyar les eleccions del novembre amb un 35 per cent dels vots.

[grafies en llengua escrita: Kosovo, Hashim Thaçi]

Si transcrivim, ho indiquem posant en majúscules el fragment afectat, o la paraula sencera, i a més podem subratllar o posar en negreta els fragments que demanin atenció especial.

Grafia Llengua AFI Transcripció d'antena
Hollande Francès [olánd?] OLÀNDa
Cardoso portuguès [k?rðózu] CaRDÓZU
Éric francès [e?ík] ERÍC
Walcha alemany [bálχa] BÀLKHA
TEMES:
Llengua Llenguatge Qualitat Material informatiu Rigor
Anar al contingut