Pol Tarrés puja amb moto al volcà més alt del món
Una fita de rècord al volcà Ojos del Salado, a Xile
Les motos són sinònim de llibertat, rapidesa, velocitat i també d'aventura. I no només en el pla de la competició, sinó en el sentit més ampli de la paraula. Així ho van entendre els pioners catalans de l'operació Impala amb les seves Montesa el 1962 quan van travessar l'Àfrica de nord a sud. I també els integrants de l'operació Himàlaia al manillar de les Bultaco Sherpa, el 1973, la rèplica de la marca del dit rampant. En aquells temps la rivalitat Montesa-Bultaco va marcar tota una era, tant en les vendes com en la competició o en les accions publicitàries.
El pilot dels impossibles
I ara, en un món absolutament globalitzat, emergeix Pol Tarrés, cosí del multicampió del món de trial, com el pilot dels impossibles, dels rècords. Una nova versió de l'aventurer que ha concretat amb la gesta de pujar al volcà més alt del món, Ojos del Salado, a Xile, a la serralada dels Andes.
Tarrés rebenta les altures
Ho ha fet amb dues motos diferents, una Yamaha Ténéré, bicilíndrica, de 200 quilos de pes, amb què ha pujat fins als 6.677 m d'altitud. I també amb la Yamaha YZ450FX, més lleugera, de 116 quilos, amb què ha pujat fins als 6.756 m.
El Pol ha marcat dos rècords del món, molt difícils d'executar. La falta d'oxigen a aquestes altituds és el principal enemic, el mal d'altura pot acabar amb l'esportista més ben preparat. El Pol i el seu equip Trece Racing Society hi van anar dues setmanes abans per aclimatar-se a les condicions del territori. Per sobre dels 5.000 i dels 6.000 metres l'esgotament físic es multiplica. Ha estat un repte monumental que ha superat amb nota. El Pol ha pogut anotar una nova proesa en el seu palmarès.
El Pol, un visionari de les motos
Ho tenia tot per ser una estrella del trial, com el seu tiet Jordi. Va ser campió del món juvenil, competia en l'equip del Jordi i el seu pare, i va passar a ser el seu motxiller. Però abans de competir pel títol absolut, va fer un canvi radical.
Un salt al buit: es va passar a les modalitats del totterreny, com l'enduro, el hard enduro i els raids. Unes curses extremes en què el de Rellinars ha trobat el seu camí, envoltat d'un equip on l'amistat i la diversió és innegociable. I guanyar... sempre que es pot.
