Rugbi

Joel Merkler, el català que triomfa a la Lliga francesa de rugbi

El pilar de Gelida, format a Sant Cugat, juga al Tolosa, considerat el millor equip del món; aquesta temporada, amb només 21 anys, ha debutat amb el primer equip i ja és una peça fonamental a la selecció espanyola

Josep CochActualitzat

Es diu Joel Merkler, és de Gelida, té 21 anys i juga al Tolosa, històricament el millor equip francès de rugbi. Un equip que ha guanyat 5 Copes d'Europa, 21 Lligues franceses i 4 Copes de França. Després de Pinto i Samuel Ezeala és el tercer jugador català que juga al top 14. Però el seu camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil.

La descoberta del rugbi

Els seus inicis cal buscar-los en el futbol, en la posició de porter. Va guardar els pals fins als 13. Va ser aleshores quan veient un partit de rugbi amb el seu pare, anglès i exjugador de rugbi, es va enamorar d'aquest esport. Martorell era l'equip que tenia més a la vora, però mai va rebre la contestació. La segona opció va ser el CR Sant Cugat, i allà va ser on el van acollir. Tot i que implicava fer dues hores i mitja de trajecte per poder entrenar i tornar a casa.

D'un físic prodigiós -1,94 m i 135 kg de pes-, el seu lloc al terreny de joc estava a la primera o a la segona línia. Un torneig amistós el va posar en l'objectiu de l'equip francès i el va convidar a un campus a prop de Tolosa:

"Després del campus em van dir que em trucarien, però no em van trucar. Aleshores va ser quan vaig parlar amb els meus pares i els hi vaig dir que volia anar jugar a França. Vaig enviar e-mails a clubs del sud de França del top 14 i de la Pro D2, la Segona Divisió. Em van contestar Narbonne, Agen i Beziers, i m'agafaven els tres. I el Tolosa, quan es van assabentar que m'havien dit que sí aquests tres clubs, em van dir que anés a jugar amb ells."

Un diamant en brut

Però el seu camí fins a arribar al primer equip no ha estat gens fàcil. El seu nivell de joc i la seva forma física estava lluny del que es necessita per jugar al rugbi a França. Era un diamant en brut que a Tolosa han anat polint. Va ser una etapa molt dura:

"Van ser uns mesos molt durs perquè havies fet un esforç molt gran amb 15 anys per deixar la teva família, anar-te'n una mica lluny, estar sol, no parlar l'idioma... i no estàs veient els fruits perquè no estàs jugant. Estàs només a l'institut, entrenant el doble per intentar estar al nivell dels altres perquè has perdut anys que ells han estat ben formats. I ha estat aquest any, un cop recuperat de la meva lesió al genoll, quan he començat a jugar amb el primer equip."

D'aquesta manera tancava la seva etapa d'aprenentatge amb els "espoirs", l'equip juvenil, i el sub-23, amb què va aconseguir el Campionat francès. Però com diu ell, els pilars "són els jugadors que tarden més a començar a jugar al màxim nivell i els que es retiren, també, més tard. Aprendre a fer melés no és fàcil i n'has de fer moltes per arribar a dominar aquest aspecte del joc".

La covid, una oportunitat amb la selecció espanyola

Pel mig, una pandèmia i un retorn a Gelida amb sessions de gimnàs a casa per treballar i anar esculpint el seu físic. I, també, el seu debut amb el XV del Lleó, la selecció espanyola de rugbi, després d'haver jugat ja en les categories inferiors. Un debut que va arribar amb 19 anys coincidint amb la gira per l'Uruguai: "Estava convocat per entrar en dinàmica, però no estava previst que jugués, però dos companys que jugaven a la seva demarcació van donar positiu en covid i no van poder desplaçar-se. El meu paper a la gira va canviar i vaig debutar en el primer dels dos partits."

És internacional per Espanya des dels 19 anys, quan va debutar en la gira per Uruguai
És internacional per Espanya des dels 19 anys, quan va debutar en la gira per l'Uruguai (@FERugby)

Després va arribar el classificatori per al Mundial de França amb duels contra els Països Baixos, Romania, Geòrgia, Rússia i Portugal. Espanya s'hi jugava l'accés per segon cop a la història, després d'haver disputat el Mundial que va organitzar el País de Gal·les el 1999. Espanya es va jugar el tot pel tot a Madrid, a l'Estadi Central, davant 6.000 espectadors. Els lleons van superar Portugal per 33 a 28 i es classificaven per al Mundial per segon cop a la història. Però en passar els dies van arribar la notícia: Espanya era desqualificada per alineació indeguda del sud-africà Gavin van den Berg: falsificació de documentació, enganys, mitges veritats i la història es tornava a repetir. L'any 2019, aleshores el Mundial es va disputar al Japó, Espanya també va ser desqualificada després d'haver-se classificat. I pels mateixos motius:

"Òbviament va ser tràgic, jo ho definiria com a tràgic. El que es posava en risc era molt gran pel benefici que obtenien. Va ser egoisme pur i dur. I, després, hi va haver una falta de rigor en la verificació dels documents per part de la Federació."

Renovat fins al 2026, Joel Merkler espera poder aixecar molts títols defensant els colors del Tolosa, considerat el millor equip del món. Així com rescabalar-se del desencís que va ser significar la desqualificació del Mundial de França i poder disputar el d'Austràlia d'aquí quatre anys.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut