El Baskonia d'Ivanovic pot amb el València (73-75) i serà el rival del Barça en la final ACB

En la primera part, el València de Jaume Ponsarnau ha mostrat millor química d'equip que el Baskonia de Dusko Ivanovic. Els vitorians han resistit, al principi, amb Shengelia, i en el segon quart, amb uns contraatacs acabats per un entonadíssim Zoran Dragic; 14 punts ell solet en la primera part. En estàtic, els taronges feien circular millor la pilota i demostraven tenir més amenaces -malgrat la baixa d'Alberto Abalde, un dels millors en aquesta fase final excepcional. Han marxat als vestidors amb un favorable 42 a 33.

Hi deu haver hagut esbroncada d'Ivanovic al descans, perquè el Baskonia ha multiplicat l'agressivitat defensiva. Els vitorians han posat moltes mans i han pogut culminar un munt de jugades en transició. Dragic continuava fent el partit de la temporada, i més jugadors entraven en joc. El València ha pagat les pèrdues de pilota i l'abús amb poc encert del triple; atenció, perquè en el tercer quart, tots els tirs de camp taronja, menys un, han estat triples, començant un punt a sota el darrer període.

La dinàmica era del Baskonia, i el 57 a 63 en l'arrencada de l'últim quart ha fet encendre les alarmes de l'amfitrió. El veterà Van Rossom ha anat al rescat amb bones accions individuals, però, com dèiem, diversos blaugranes tenien confiança. Shavon Shields, fantàstic en el tram final, ha posat el 70 a 75 amb un triple, però els d'Ivanovic no han sabut tancar el partit i ha tocat patir. Una falta en atac de Dragic, dos tirs lliures fallats de Shengelia, una altra falta en atac del georgià... I amb 73 a 75, el València se l'havia de jugar, això sí, amb un triple. Jordan Loyd ha fallat el triple número 41 del seu equip, per només 19 tirs de dos, i l'amfitrió no podrà ser al partit definitiu de dimarts.