Sequera amb embassaments molt per sota de la mitjana

Acabem el mes de gener amb un potent anticicló i absència de pluges a la major part de Catalunya. Les últimes pluges generalitzades es van registrar a principis de mes, i de forma local els dies 10 i 11 de gener a la Val d'Aran i a l'Alt Pallars. La sequera ja és forta o molt forta en alguns indrets, i la disponibilitat d'aigua comença a ser preocupant, especialment a les conques de La Muga i el Fluvià.

Molts dies sense pluja

De forma general, s'acumulen 25 dies sense que precipiti més d'1 mm en àmplies zones, arribant a 65 dies en zones del nord-est de Catalunya, com Olot, o 66 en zones de Tarragona, com Valls. Destacar el cas de Riba-roja d'Ebre, on durant els darrers 3 mesos només hi ha plogut 3 dies i de forma feble. El darrer temporalet de pluges es va donar el 25 de novembre. Al Pirineu van estar de sort amb les fortes nevades dels 10 primers dies de desembre.

Aquest és el mapa del dèficit de precipitació del gener respecte de la mitjana del període 2014-2022, fet a partir de les dades de diferents xarxes meteorològiques, expressat en mm i litres per metre quadrat. En general ha s'han recollit de 5 a 20 mm, llevat del Pirineu, on han assolit de 50 a 130 mm. Destaca el màxim del Lac Redon, amb 209 mm.

L'índex de precipitació estàndard del Servei Meteorològic de Catalunya (IPE)  acumulat ben els 12 mesos del 2021 ens indica que la sequera és forta o molt forta en zones de la costa central i proximitats, com les comarques del Vallès Occidental i Oriental, mentre que la secada és moderada o forta en àmplies zones de l' interior de Catalunya i el nord-est. Com a excepcions, trobem zones del Pirineu occidental i les Terres de l'Ebre, on hi ha un excés de pluviometria, provocat per episodis de pluges torrencials localitzats (com a Alcanar el primer de setembre).

Estat dels embassaments

L'aigua total embassada actualment a Catalunya és de 1.114 hm3, el que suposa el 57.13 % de la capacitat total. El normal per a aquesta època de l'any seria que els embassaments estiguessin a l'entorn del 71 % de la seva capacitat, segons la mitjana dels últims 10 anys. En aquesta gràfica del portal embalses.net, s' observa aquesta tendència.

Tot seguit, mostrem l' estat de 4 embassaments per veure com els està afectant aquest període de sequera:

• A la comarca del Berguedà, l'embassament la Baells es troba al 57% de la seva capacitat. Fa un any estava al 87%, i la mitjana estaria al voltant del 79%.
• A la comarca d'Osona, l'embassament de Sau es troba al 45% de la seva capacitat. Fa un any estava al 79%, i la mitjana estaria al voltant del del 68%.
• A la comarca de l'Alt Empordà, l'embassament de Darnius-Boadella es troba al 41% de la seva capacitat. Fa un any estava al 79%, i la mitjana estaria al voltant del 69%.
• A la comarca de la Noguera, l'embassament de Rialb es troba al 41% de la seva capacitat. Fa un any estava al 69%, i la mitjana estaria al voltant del 69%.

I en aquesta gràfica resumim l'estat dels embassaments de Susqueda, Camarasa, Sant Antoni-Terradets i Siurana-Riudecanyes.

En general els embassaments es troben molt per sota de la mitjana. Des que va començar l'any hidrològic, l'1 d'octubre de 2021, els dies de precipitació han estat escassos. Això provoca que alguns ja es preguntin si hi ha risc de restriccions, i la veritat és que encara faltaria un parell de mesos per preocupar-nos: la prealerta de sequera comença quan la mitjana general dels embassaments de Catalunya està per sota del 50% d'aigua embassada, però les restriccions d'abastament d'aigua comencen quan els embassaments estan al 35% de la seva capacitat.

Les previsions meteorolòquiques no són precísament esperançadores. El mes de febrer apunta amb anticicló durant la primera i potser la segona setmana. Globalment el mes podria assolir la pluja mitjana a la costa i al sud, però no a les capçaleres i a ponent. Alguns models apunten a un març poc engrescador encara. Caldria confiar en les pluges habituals d'abril i maig per posar fil a l'agulla i començar a rebre les esperades pluges, generals i ben caigudes des de la costa fins a les capçaleres del Pirineu.