Les glaçades i els fruiters

Néstor GómezActualitzat

Les glaçades són un maldecap per als pagesos quan els arbres fruiters comencen la fase de floració.

El fred té dues cares en el món de l'agricultura. La positiva serveix per adormir les diferents espècies amb una disminució de la seva activitat biològica. La negativa és el fred molt intens amb glaçades negres o persistència de temperatures molt baixes durant setmanes. El període més delicat dels arbrers fruiters en patir glaçades és entre febrer i abril, quan la floració es troba en diferents etapes, des de l'aparició del borró fins a la fecundació del fruit.

El fred hivernal entre els mesos de novembre i de gener, no sol fer mal als arbrers perquè es troben en període de respòs. Un alentiment del seu metabolisme que ajudarà després els arbrers al desenvolupament del fruit. Ara bé, quan el fred és molt intens i prolongat en el temps, fins i tot, pot fer malbé grans hectàrees de conreus. És a partir del mes de febrer quan els arbrers es tornen vulnerables i sensibles a les glaçades.

La floració dels fruiters va en funció de l'espècie i de l'altitud del conreu. Així, a la plana de Lleida els primers arbrers a florir es troben al Baix Segrià i els últims, a la Noguera. La majoria de fruiters floreixen entre mitjans de març i mitjans d'abril. Per arribar a aquest punt, els arbres necessiten unes hores de fred, amb temperatures inferiors als 7 ºC.

Nombre d'hores de fred:

  • ♦ Pomeres i pereres: entre 800 i 1.300 hores de fred segon la varietat.
  • ♦ Presseguers, nectariners i albercoquers: entre 600 i 800 hores.
  • ♦ Vinya: unes 300 hores.
  • ♦ Ametllers: entre 300 i 400 hores.

Lluita contra les glaçades

Hi ha diferents formes d'evitar les glaçades, unes més efectives que d'altres i amb costos ben diferents. Una primera possibilitat és agafar espècies primerenques. Són les primeres fruites a arribar al mercat i es cotitzen bé, però, a la vegada, tenen el risc de rebre la sotragada del fred d'hivern. Altres sistemes no vinculats amb la varietat són:

- Cremadors: Consisteix a posar molts pots a terra cremant combustible o altres materials per crear una capa de fum que cobreixi tot el camp. Calen una gran quantitat de pots ja que se'n sol posar un per cada 5 arbres, han de cremar alhora i durant tota la nit. La seva utilització va de baixa per la seva eficiència molt limitada i per raons mediambientals.

- Ventiladors: Són gran ventiladors situats a uns quants metres d'alçada, aproximadament uns 20 metres, que tenen per objectiu remoure constantment l'aire per evitar que l'aire més fred es dipositi a terra. És un sistema car.

- Reg per aspersió o microaspersió: Consisteix a engegar els aspersors quan la temperatura baixa dels 0 ºC. Es mullen els arbres i es forma una capa de gel que protegeix el futur fruit. Cada gram d'aigua que es congela allibera 80 calories que capta la planta. Cal que la temperatura caigui per sota dels 0 ºC. És un sistema altament eficient. Un cop format el gel, la temperatura del branquilló es manté a 0 ºC per molt fred que faci a l'exterior. El gel fa d'aïllant tèrmic, com en els iglús. La part negativa són els elevats costos d'inversió, la gran quantitat d'aigua necessària -entre 2 i 4 litres per hora durant tota la nit- i la necessitat de vigilar l'entollament de l'aigua a terra perquè no quedin afectades les arrels i l'acumulació de gel a les branques perquè no es trenquin pel pes del gel.

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut