El CO2, en nivells rècord malgrat la reducció d'emissions del 2020

Les concentracions de CO2 a l'atmosfera registrades a l'Observatori de Mauna Loa, a Hawaii, estan en nivells rècord, segons dades de la Institució d'Oceanografia Scripps, de la Universitat Califòrnia San Diego.

La concentració mitjana de CO2 del març passat va ser de 417,14 ppm (parts per milió), un 50% superior a la mitjana preindustrial entre el 1750 i el 1800. Les mesures de la NOAA també mostren els nivells rècord de CO2. A més, l'Oficina Britànica de Meteorologia (Met Office) prediu que les concentracions mensuals de CO2 per a aquest 2021 arribaran al màxim al maig, amb 419,5 ppm, amb un error estimat de més menys 0,6 ppm.

Unes dades que consoliden el camí ascendent de les emissions malgrat la reducció temporal de les emissions mundials de l'any passat a causa de la Covid-19. La reducció de CO2 durant el 2020 va ser d'un 6,4% respecte a les emissions del 2019.

Per primera vegada, el CO2 supera les 420 ppm

El 3 d'abril, les concentracions de CO2 van assolir un nou rècord diari, amb 421,21 ppm, segons va informa l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera dels EUA (NOAA). L'anterior rècord de CO2 a Mauna Loa era de 417,10 ppm el maig del 2020.

L'evolució natural de la concentració de CO2 és cíclica, amb un màxim durant la primavera nostra, a l'hemisferi nord, i un mínim anual entre setembre i octubre. Aquest cicle anual queda palès en el gràfic de la corba de Keeling de CO2 que mostra la tendència a llarg termini. Charles David Keeling va mesurar les concentracions de CO2 l'any 1958 a l'observatori de Mauna Loa, a Hawaii. I ràpidament va detectar un increment del CO2 atribuït a l'ús de combustibles fòssils. L'any 2013, per primer cop a la història humana, les concentracions de CO2 superaven les 400 ppm.

Al portal del temps hi trobareu, a la capçalera, la darrera dada de concentració de CO2, situada avui en 419 ppm.

Són unes dades del tot alarmants. La febre del planeta no para de pujar i nosaltres no som capaços de fer res per voluntat pròpia. Cal esperar l'actuació i la imposició política per actuar, i, a més, ho fem amb crítiques i desqualificacions. El planeta no espera, som les persones les responsables de les emissions i som nosaltres qui en rebem les conseqüències. El planeta, amb nosaltres o sense, continuarà existint. Actuem?