El clima a la conca mediterrània canvia més ràpid que a nivell global

Els recents canvis provocats per l'activitat humana estan afectant els ecosistemes naturals i els mitjans de subsistència humans en pràcticament totes les subregions continentals i marines de la conca mediterrània, segons el Primer Informe d'Avaluació de la Mediterrània (MAR1), que ara es pot consultar en català.

L'informe, elaborat per la xarxa independent Experts Mediterranis en Canvis Climàtics i Ambientals (MedECC), presenta una síntesi del coneixement actual per donar suport a les polítiques de desenvolupament sostenible amb evidències científiques sobre el canvi climàtic en les disciplines, els sectors i les subregions més rellevants.

Els motors del canvi

Els principals motors de canvi són el clima (la temperatura, les precipitacions, la circulació atmosfèrica, els episodis extrems, l'augment del nivell del mar i la temperatura, la salinitat i l'acidificació de l'aigua del mar), el creixement demogràfic, la contaminació, les pràctiques no sostenibles en l'ús del sòl i del mar, i les espècies no autòctones.

Si segueixen les tendències actuals, els impactes empitjoraran en les properes dècades, especialment si l'escalfament global supera entre 1,5 i 2 °C les temperatures del nivell preindustrial. L'informe avisa de la necessitat d'incrementar significativament els esforços per adaptar-nos als canvis inevitables, mitigar els motors de canvi i augmentar la resiliència.

Canvi més ràpid a la regió mediterrània

L'augment imparable de les emissions antropogèniques de gasos d'efecte d'hivernacle està provocant l'escalfament global, però els efectes varien segons les regions del planeta. Segons l'informe, a la conca mediterrània el clima està canviant, històricament i segons les projeccions dels models climàtics, més ràpidament que les tendències mundials.

Les temperatures mitjanes anuals a la terra i al mar a la conca mediterrània són 1,5 °C més altes que en èpoques preindustrials. Es preveu que augmentaran entre 3,8 i 6,5 °C  fins al 2100 en un escenari d'alta concentració de gasos amb efecte d'hivernacle (mapa c), i entre 0,5 i 2,0 °C en un escenari compatible amb l'objectiu de l'Acord de París de mantenir la temperatura global molt per sota dels +2 °C per sobre del nivell preindustrial (mapa b).

Els efectes previstos de l'escalfament

A la terra i al mar, les onades de calor s'intensificaran en durada i en la magnitud de les temperatures màximes. Tot i les fortes variacions regionals, la precipitació estival probablement es reduirà entre un 10 i un 30% en algunes regions, la qual cosa intensificarà l'escassetat d'aigua i la desertificació i disminuirà la productivitat agrícola.

Es calcula que la superfície del mar continuarà escalfant-se durant el segle XXI, entre 1 i 4°C segons l'escenari d'emissions, i és probable que les aigües profundes s'escalfin més a la Mediterrània que en altres oceans del món. També continuarà l'acidificació de l'aigua del mar.

En els darrers 20 anys, el nivell mitjà del mar Mediterrani ha augmentat 6 centímetres. És probable que aquesta tendència s'acceleri, amb diferències regionals, amb una taxa global d'entre 43 i 84 cm fins al 2100. Possiblement superarà el metre si la capa de gel de l'Antàrtida es desestabilitza encara més.

Altres reptes ambientals

La majoria dels efectes del canvi climàtic derivats de l'escalfament global són agreujats per altres reptes ambientals, com ara el canvi d'ús del sòl, l'augment de la urbanització i el turisme, la intensificació agrícola, la sobrepesca, la degradació del sòl, la desertificació i la contaminació de l'aire, del sòl, dels rius i de l'oceà.

En futures notícies anirem desgranant més aspectes del Resum de MedECC 2020 per als responsables de la formulació de polítiques. Podeu trobar l'informe complet en aquest enllaç.