Un cementiri de roba al desert d'Atacama, la cara oculta de la "fast fashion"

La Sofia i els seus dos fills, migrats des de Veneçuela, busquen roba en un abocador tèxtil en ple desert d'Atacama, a Xile. És una muntanya immensa de roba i sabates, peces de segona mà provinents dels Estats Units, el Canadà, Europa i Àsia que mostra l'altra cara de la moda de baix cost o "fast fashion".

És la indústria que incita el consumidor a canviar molt sovint les peces de l'armari fabricades en països amb menys drets laborals i costos de producció, com la Xina o Bangladesh.

Una brossa sense aturador

Cada any arriben al port d'Iquique, a 1.800 quilòmetres al nord de Santiago, 59.000 tones de roba que es destinarà a la venda de segona mà a Xile o portaran fins a altres països de l'Amèrica Llatina, com Bolívia, el Perú o el Paraguai.

Però les 39.000 tones de residus tèxtils que no s'arriben a vendre acaben llençades als abocadors del desert més àrid del planeta.

Fa quatre dècades que Xile es va especialitzar en el comerç de moda de segona mà. I la capacitat de producció d'aquesta indústria, sumada al consumisme dels països compradors, fan que les peces s'amunteguin a un ritme trepidant.

És un problema que també viuen països com Ghana, a l'oest d'Àfrica, com va retratar la BBC:

Roba que contamina

El que per a persones sense recursos és l'oportunitat de trobar alguna cosa per abrigar-se també és un problema mediambiental.

"És indubtable el dany i l'impacte ambiental dels residus tèxtils a les comunes on estan ubicats, fonamentalment Alto Hospicio i Iquique", destaca Moyra Rojas, secretària regional del Ministeri de Medi Ambient xilè.

Moltes peces acaben enterrades per evitar incendis que serien tòxics per la composició dels teixits. Tant si són a terra com a l'aire lliure, la descomposició de la roba s'allarga desenes d'anys i deixa residus a l'aire i a les capes freàtiques.

"Aquesta roba no és biodegradable i conté productes químics, de manera que no l'accepten als abocadors municipals", explica Franklin Zepeda, que, després d'anys de treballar a la zona franca del port, va decidir "sortir del problema per formar part de la solució" i va fundar, a Alto Hospicio Ecofibra, una empresa de reciclatge d'aquesta roba usada.

Separen la roba elaborada amb fibres sintètiques i n'acaben fent aïllants tèrmics. "Es fa una selecció de la roba prèmium, primera, segona i la resta. I aquesta resta és la que antigament anava al desert i que ara nosaltres estem aprofitant com una matèria primera per fer panells d'aïllament tèrmic", comenta.

L'empresa recicla fins a 40 tones de roba de segona mà cada mes.

D'altres, com Ecocitex, aprofiten la roba llençada per reciclar-la en filats de roba. Rosario Hevia, gerent de l'empresa, demana una reflexió als consumidors:

"Molta gent critica per què s'està pagant per reciclar. I la resposta és perquè hem d'educar. Generar residus tèxtils genera un cost. Primer cal educar les persones perquè redueixin el consum de tèxtil innecessari i que ells es facin càrrec d'allargar-ne la vida útil."

L'impacte de la moda en la crisi climàtica

Les Nacions Unides han situat la indústria de la moda com la segona més contaminant del món, per darrere del petroli. I icones del moviment ecologista com Greta Thunberg han aixecat la veu per alertar de l'impacte.

Segons un informe de l'ONU del 2019, la indústria de la roba va duplicar la producció entre el 200 i el 2014 i és responsable del 20% del malbaratament d'aigua de tot el planeta. La fabricació de roba i sabates és responsable del 8% dels gasos d'efecte hivernacle, d'acord amb l'informe.

El govern xilè ha anunciat que promourà una llei perquè les empreses importadores es facin responsables dels residus tèxtils i el reciclatge de la roba.

Mentre no s'endureix la legislació, persones com la Sofia o la Jenny, que en el camí per arribar a Xile van haver de deixar enrere la maleta i la motxilla amb les poques coses que s'enduien, continuaran rebuscant entre la brossa tèxtil alguna cosa per suportar una mica millor el fred rigorós de la nit del desert.