Un any del tancament del canal d'Urgell: situació encara crítica i sense ajudes econòmiques

En una cooperativa de Miralcamp, avui, un camió carrega cereal. Una imatge habitual, si no fos perquè l'ordi no és dels socis d'aquesta cooperativa, sinó d'una empresa cervesera que ha llogat els magatzems per al gra. El tancament del canal d'Urgell d'ara fa un any va provocar que els pagesos no poguessin sembrar blat de moro, un conreu que necessita molta aigua. La cooperativa es va quedar sense una producció que en un any normal suposa la meitat de la facturació.

El cas d'aquesta cooperativa de Miralcamp no és únic. Hi ha fins a deu entitats en una situació semblant que estan a l'espera d'ajudes públiques per compensar el tancament dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, d'ara fa un any, que va afectar 44.000 hectàrees de cereals, farratges i conreus hortícoles. L'aigua va deixar de baixar pel canal principal del canal d'Urgell per primera vegada en 161 anys d'història.

La Plataforma del Gran Urgell, que acull pagesos i empreses afectades pel tancament dels canals, estima que els agricultors cerealistes i farratgers van perdre gairebé 48 milions d'euros. Les indústries agràries van fregar els 19 milions de pèrdues, i les empreses de serveis vinculades a l'agricultura, prop de 23. En total, gairebé 90 milions d'euros (89.473.460) en pèrdues.

No han vist ni un euro dels promesos fa un any

Un any després, però, la situació encara és crítica per a molts pagesos que no han rebut cap ajuda econòmica, tot i el compromís de les administracions. Els conreus de regadiu no són assegurables contra la sequera i també van quedar exclosos de les ajudes estatals per la falta d'aigua. A més, els diners promesos per la Generalitat encara no els han cobrat.

Per això, fins ara, un centenar d'agricultors han presentat reclamacions patrimonials al canal d'Urgell, explica Nil Orrit, un pagès de Vallfogona de Balaguer:

"Es va decidir entre l'administració i la Casa Canal que la poca aigua que quedava, que es guardaria, seria per garantir la supervivència dels arbres, i la part del cereal es deixaria de regar a canvi d'uns 700 euros per hectàrea. Aquests diners encara no han arribat."

Per la seva banda, el president de la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell, Amadeu Ros, afirma que no veuen recorregut a aquestes reclamacions patrimonials: "El decret de sequera prioritza els arbres i els cultius plurianuals".

I entre aquests pagesos que reclamen les pèrdues que van tenir al canal d'Urgell ja n'hi ha un que ha fet un pas més: ha presentat la primera demanda davant el tribunal contenciós administratiu. Un agricultor, amb la informació que li va proporcionar el canal durant el mes de març, va sembrar la meitat de les hectàrees que tenia de blat de moro. El fet de sembrar l'ha deixat exclòs de les ajudes i reclama els 3.000 euros que va perdre. Per això, el seu advocat, Luis Alberto Mir, explica que reclamaran per "informació errònia".

Un any després, els agricultors continuen exigint una millor gestió de l'aigua, per no tornar a patir un tancament d'aquest sistema de reg.

Un any després, la campanya avança amb normalitat

La junta del canal d'Urgell va acordar aquest dimecres assignar a les parcel·les que ho demanin un tercer torn de reg. Un acord que porta els regants a assegurar que la campanya s'està gestionant amb normalitat.

La campanya va començar el 25 de març i les dues primeres setmanes hi va haver poca demanda d'aigua davant la previsió de pluges, que s'ha complert parcialment. Des de la tercera setmana, al voltant del 8 d'abril, la demanda s'ha disparat i el canal principal porta el màxim d'aigua que pot transportar.

Segons la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, moltes de les parcel·les no havien regat des de feia més d'un any a causa de les restriccions de la campanya passada, fet que ha provocat un augment del consum en els primers regs. Tot i això, asseguren, s'ha cobert el reg en tota la superfície de les parcel·les que ho han sol·licitat, i això suposarà que el volum total utilitzat sigui superior al previst.

El repte de modernitzar el canal d'Urgell

Un 16% de les 70.000 hectàrees que reben aigua del canal d'Urgell estan modernitzades perquè els propietaris es van pagar ells mateixos les obres per instal·lar aspersors o goters a les finques. La resta encara reguen els camps per inundació i consumeixen molta aigua.

Els gestors del canal d'Urgell calculen que la modernització de les 70.000 hectàrees podria reduir a la meitat la demanda de l'aigua anual que es fa servir per regar. El problema, segons els regants, és que la inversió necessària supera els 1.000 milions d'euros.

Proposen fusionar els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues

En un context de sequera, ara es planteja que es fusionin els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues per compartir infraestructures i abaratir els costos de modernitzar el canal d'Urgell. Una inversió que supera els 1.000 milions d'euros i que està pendent de fa anys.

Per fer-ho possible, el president de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, Amadeu Ros, demana que abans d'acabar l'any comencin les obres de modernització d'11.500 hectàrees del canal d'Urgell amb un reg de tecnificació. També recorda que la decisió l'haurien d'aprovar les assemblees de regants.

També es planteja utilitzar les infraestructures que ja té el canal Segarra-Garrigues, com ara les basses. De moment, el canal Segarra-Garrigues i la Generalitat ho veuen de bon ull.