Rut Garcia, una pacient pediàtrica de covid persistent, fent una prova respiratòria a Can Ruti, al maig (ACN / Jordi Pujolar)
Una pacient pediàtrica de covid persistent és atesa a la unitat especialitzada de Can Ruti (ACN / Jordi Pujolar)

Troben els indicadors per predir la covid persistent, que afecta un de cada deu infectats

Els mecanismes del trastorn segueixen sent desconeguts, mentre s'investiguen possibles tractaments i els afectats demanen més atenció i mitjans

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Covid-19

Els nivells de certs anticossos a la sang, l'edat, l'historial d'asma i els símptomes que presenten les persones contagiades pel coronavirus SARS-CoV-2 en les primeres setmanes de la infecció poden predir si el pacient desenvoluparà l'anomenada covid persistent. En aquests casos, alguns dels símptomes es continuen manifestant durant mesos.

Concretament, un equip d'investigadors de la Universitat de Zuric, encapçalat per Onur Boyman, ha demostrat que els nivells en sang de les immunoglobulines IgM i IgG3 --proteïnes produïdes pel sistema immunitari per fer front a la infecció-, l'edat, els antecedents d'asma i cinc símptomes (febre, fatiga, tos, falta d'aire i problemes gastrointestinals) indiquen el risc que una persona tingui covid persistent. L'estudi s'ha publicat a la revista Nature Communications.

En la majoria de casos, les persones amb covid ja no mostren símptomes a les tres setmanes de l'inici de la malaltia. Però al voltant d'una tercera part dels pacients encara en tenen a les quatre setmanes, i una desena part, al cap de 12 setmanes. És el que s'anomena síndrome postaguda de covid-19 (PACS, en la sigla en anglès) o covid persistent (long covid en anglès).

La covid persistent es va detectar al poc temps de la primera onada de la malaltia, el 2020. Persones que la superaven seguien tenint símptomes com ara fatiga o pèrdua de memòria. La pèrdua de capacitat olfactiva era un altre dels possibles símptomes.

Amb una malaltia nova, era difícil establir si aquesta condició era fruit de la covid i com definir-la per tenir un diagnòstic clar. No va ser fins al passat mes d'octubre que l'OMS va consensuar una definició. Posteriorment, el procés per elaborar-la va ser descrit el 21 de desembre a la revista The Lancet Infectious Diseases per un equip coordinat pel doctor Joan B. Soriano, del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de la Princesa, a Madrid, i del CIBERES (Centre d'Investigació en Xarxa de Malalties Respiratòries). La definició diu així:

"La condició postcovid-19 es produeix en individus amb un historial d'infecció, confirmada o probable, amb el SARS-CoV-2, normalment tres mesos després de l'inici de la covid i amb símptomes que es mantenen almenys durant dos mesos i no poden ser explicats per diagnòstics alternatius."

Els símptomes habituals, afegeixen, inclouen fatiga, manca d'aire i disfuncions cognitives, juntament amb altres, i generalment tenen un impacte negatiu en la vida diària del pacient. Poden aparèixer després d'una recuperació aparent o mantenir-se des de l'inici de la malaltia i poden fluctuar al llarg del temps.

Un dels problemes de la covid persistent, explica al 324.cat la doctora Lourdes Mateu, cap de la Unitat de Covid Persistent d'Adults de l'Hospital Germans Trias, és que no es coneix el mecanisme que la produeix:

"Però un pas important ha estat la definició adoptada per l'OMS, perquè ara ja sabem que parlem del mateix i no barregem persones amb seqüeles de covid greu i persones amb covid persistent. Així podrem conèixer la prevalença real."

A la unitat, la primera de Catalunya, creada a mitjans del 2020 per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, es veuen quatre tipus diferents de pacients amb covid persistent, afegeix la doctora Mateu:

"Uns que bàsicament tenen fatiga per sobreesforç, uns altres amb més afectació de capacitats neurocognitives, uns amb símptomes mixtos i uns que sobretot tenen febre, dolors articulars i diarrees. Aquests darrers són els que triguen més a millorar."

La gravetat de la infecció no és un indicador de si apareixerà covid persistent, segons explica la doctora Mateu, perquè "entre el 70 i el 80% dels que la tenen han passat una covid lleu o moderada, sense ingrés a hospital". I afegeix que el 80% són dones i l'edat mitjana està entre els 40 i els 50 anys."


Pèrdua persistent d'olfacte i menor risc en vacunats

Per això, els indicadors descrits per l'equip suís per predir si hi haurà covid persistent són tan importants, perquè, a més, no requereixen costoses anàlisis immunològiques. A la recerca hi van participar 175 persones que havien donat positiu per SARS-CoV-2 i 40 persones sanes com a control. Amb el seguiment durant un any dels infectats van poder elaborar el model descrit abans.

El primer model es va elaborar amb persones que tenien símptomes al cap de quatre setmanes, però després es va validar també amb els que en tenien al cap de 12 setmanes i que, per tant, encaixen en la definició de l'OMS de covid persistent. El model predictiu es va confirmar després amb un grup de 395 malalts de covid.

Segons el Ministeri de Sanitat, a l'estat espanyol aproximadament una de cada cinc persones amb covid tenen algun símptoma a les cinc setmanes de la infecció i una de cada 10 els mostren al cap de 12 setmanes. Per tant, el 10% dels contagiats tenen covid persistent.

Un dels símptomes de la covid és la pèrdua d'olfacte o de gust, cosa que amb la variant òmicron passa menys sovint. Segons la doctora Mateu, aproximadament un 25% de les persones que visiten la unitat tenen alteracions en l'olfacte:

"El que fem és reeducar l'olfacte i la impressió és que milloren, però encara no tenim resultats."

Aquest símptoma pot ser molt persistent, segons un estudi fet per investigadors de l'Institut Karolinska d'Estocolm, que encara no ha estat revisat per a publicació però que es pot consultar a la web de preprints MedXriv.

L'estudi assenyala que un any i mig després de recuperar-se de la covid-19, el 65% dels que havien passat la malaltia encara tenien problemes d'olfacte.

L'estudi es va fer amb 100 treballadors sanitaris d'un hospital de la capital sueca i amb un grup control de 44 persones que no havien tingut covid.  Passats 18 mesos, més d'un terç dels pacients encara tenen pèrdua d'olfacte i el 49% tenien paròsmia, un alteració que fa percebre com a desagradables olors que abans es trobaven normals o fins i tot atractives. Només el 3% encara no havien recuperat el gust.

Dos peus d'una persona fent rehabilitació
Fatiga i dolors musculars són símptomes usuals de la covid persistent

Els resultats no són gens encoratjadors, però també hi ha estudis que aporten esperances. Així, les vacunes redueixen el risc de tenir covid persistent, segon una recerca de la Universitat Bar-Ilan d'Israel. Encara no s'ha publicat, però es pot veure a la web de MedXriv.

Es va fer amb 951 persones amb el coronavirus i 2.437 de no infectades. De les primeres, el 67% estaven vacunades. Els investigadors van constatar que les persones amb dues dosis de vacuna tenien entre un 54% i un 68% menys de risc de tenir símptomes com fatiga, mal de cap, feblesa o dolor muscular persistent.

A més, els vacunats no tenien més probabilitats de presentar aquests símptomes que els participants que no estaven infectats. La conclusió dels autors és que les vacunes, a més de reduir el risc de covid greu, també tenen efecte protector, en cas d'infecció, contra la covid persistent.

Un altre estudi, en aquest cas de metges i investigadors de la Universitat Xinesa de Hong Kong, publicat a la revista Gut, suggereix que la composició de la microbiota intestinal, els microorganismes que es troben a l'intestí, influeix tant en la gravetat de la covid com amb la persistència dels símptomes al cap d'uns mesos.


Infants i adolescents

El cert és que, ara com ara, la covid persistent no té tractament i  a part de donar fàrmacs per combatre els símptomes concrets de cada persona es fa rehabilitació respiratòria, motora o neurocognitiva. Aquesta darrera, segons la doctora Mateu, "encara es fa a pocs llocs".

A la unitat començaran assajos clínics amb diversos tractaments. El primer, que esperen començar aquest trimestre, és amb plasmafèresi. Consisteix a netejar el plasma de la sang de substàncies inflamatòries.

Un altre assaig es faria amb un antiviral que també és antiinflamatori, i un tercer amb un modulador per reduir la resposta immune.

Sobretot el que cal, afirma la doctora Mateu, és validar científicament els possibles tractaments:

"Hi ha gent que parla de tractaments amb suplements vitamínics o d'altres, però el que cal són estudis científics per esbrinar si realment són efectius o no. No ens podem basar en experiències personals concretes per treure conclusions."

En el cas dels infants i adolescents, s'apliquen tractaments semblants, com ara antimigranyosos si hi ha cefalees. Tal com explica al 324.cat la doctora Alba González Aumatell, metgessa adjunta de la Unitat de Covid Persistent Pediàtrica de l'Hospital Germans Trias, "també fem rehabilitació física o neurocognitiva i donem suport psicològic".

La doctora González afegeix que el temps que triguen a millorar és molt variable: "Alguns van ràpid i d'altres no, però no se sap per què. Però solen millorar més que els adults".

Els símptomes de covid persistent en infants i adolescents, explica, són similars als que tenen els adults, i normalment també "han passat una infecció per coronavirus lleu i no haurien de tenir seqüeles a llarg termini".

Sobre la incidència, comenta: "De la primera onada no sabem ben bé quants nens i adolescents es van infectar, i per això és difícil saber la incidència de covid persistent". De fet, diu que la sensació és que ara hi ha menys derivacions a la unitat que fa un any:

"Però hi poden influir molts factors. Ja hi ha una guia de la Societat Catalana de Pediatria, s'atenen en altres unitats o en ambulatoris, hi ha noves variants del coronavirus... Ara caldrà esperar què passa amb òmicron i veure si hi ha menys casos o més de covid persistent."

El que reben són, sobretot, adolescents d'entre 14 i 17 anys. Potser els més petits, matisa, tenen menys símptomes o no en són tan conscients.


Els problemes dels afectats

Un altre punt de vista és el dels afectats. Hi ha persones que han superat la covid persistent, però d'altres es van contagiar durant la primera onada i encara tenen símptomes, com la fatiga o el que anomenen "boira mental", que comporta dificultats per concentrar-se, desorientació, problemes de memòria...

Lara Toro, membre del Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents per la covid-19, explica al 324.cat: "En aquest moment tenim la sensació que està molt aturat":

"S'han posat en marxa línies de recerca a tot el món però aquí no hi ha una aposta. Normalment són iniciativa de persones o institucions concretes que busquen finançament o mecenatge. Hi ha Unitat de Covid Persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol, s'han començat estudis amb l'IDIAP Jordi Gol, hi ha projectes puntuals, algun finançat per la Marató, però no hi ha una aposta transversal per buscar una solució a la malaltia."

Toro afegeix que això també sembla aturat a nivell governamental:

"Nosaltres teníem reunions periòdiques amb la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, però des del canvi de govern no n'hem fet cap. Hem enviat una carta a la Comissió de Salut del Parlament i a tots els grups perquè es demani una compareixença de la Conselleria i es posicioni."

Un dels problemes dels afectats és fer veure a la societat que el seu problema és real. Al juliol, la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa van llançar la campanya "No t'ho inventes".

I en el seu compte de Twiter, el Col·lectiu ha anunciat la seva adhesió a una campanya de l'associació francesa de covid persistent:

Per Lara Toro, en l'atenció primària la resposta és molt desigual, i depèn molt dels professionals que hi hagi:

"Tampoc no li volem carregar totes les culpes, perquè està molt tensionada i sovint no pot fer la feina que hauria de fer ni amb nosaltres ni amb altres malalts crònics de llarga durada."

Un altre problema important són les baixes mèdiques:

"És imprescindible que es puguin allargar les incapacitacions temporals més enllà dels 18 mesos. Molta gent s'ha de reincorporar a la feina sense estar en condicions. Algunes empreses, és cert, adapten el lloc de treball, però depèn de cadascuna, i algunes persones han perdut la feina."

Hi ha gent totalment incapacitada, denuncia, "que tampoc no rep prou atenció, i així no es pot recuperar". Ara estan intentant tancar un conveni amb el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya perquè ajudin en rehabilitació física. També consideren que s'ha d'incrementar l'oferta de rehabilitació neurocognitiva.

La definició de l'OMS ha estat un pas important, perquè sense uns criteris ben clars no hi pot haver un bon diagnòstic i és més difícil atacar els símptomes. Alguns estudis comencen a posar llum sobre possibles mecanismes de la covid persistent, encara desconeguts, i en la identificació de factors de risc.

Tot plegat presenta un progrés lent i les persones afectades demanen que se segueixi treballant per afrontar els seus problemes i per estendre els tractaments i les mesures socials i laborals que almenys poden alleugerir una mica la càrrega del problema.

 

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus
Anar al contingut