Què en sabem, de la Covid persistent? Quan els símptomes s'allarguen durant mesos

Algunes persones que es recuperen de la fase aguda de la Covid segueixen patint símptomes de la malaltia setmanes o fins i tot mesos després. És el que s'anomena Covid persistent o, en l'àmbit científic i en anglès, "long Covid".

Constitueix una situació força invalidant, de la qual no es coneixen les causes i a la qual potser no es presta prou atenció. A més, amb el gran nombre de gent a tot el món que s'ha infectat amb el SARS-CoV-2, fins i tot si la Covid persistent n'afecta només un percentatge, això significa milions de persones.

Els símptomes persistents més usuals, segons els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC), són, sobretot, la fatiga, i també dificultats per respirar, tos i dolors a les articulacions o al coll.

Algunes persones també manifesten tenir dificultats per concentrar-se i pensar –el que popularment es diu "cap emboirat"-, depressió, dolors musculars, mal de cap, febre intermitent i palpitacions.

A quantes persones afecta?

Sobre el percentatge de malalts afectats, hi ha diversos estudis. Un dels primers es va fer amb 143 persones ingressades per Covid a l'hospital més gran de Roma, la Fundació Policlínic Universitari Agostino Gemelli. Els resultats es van publicar al juliol a JAMA, el Journal of the American Medical Association.

El seguiment dels pacients un cop donats d'alta mostrava que el 87% tenia almenys un símptoma vora dos mesos després. Més de la meitat sentien fatiga.

Un altre estudi es va fer a França, a l'Hospital Beaujon de Clichy. Els resultats, publicats al Journal of Infection a finals d'agost, assenyalaven que de 120 pacients hospitalitzats per Covid el 55% mostrava fatiga 110 dies després de tenir els primers símptomes de la malaltia. I un terç també manifestava pèrdua de memòria.

Aquests estudis estaven centrats en pacients que havien requerit hospitalització. Una visió més àmplia la donava el càlcul fet amb una aplicació de rastreig de la Covid utilitzada per més d'un milió de ciutadans al Regne Unit, la Covid Symptom Tracker App. Assenyalava que el 12% de les persones que havien superat la fase aguda de la Covid encara tenia símptomes 30 dies després.

En un estudi més recent del King's College de Londres, encara no revisat però que es troba a la web MedXriv, es van considerar dades de 4.182 persones amb Covid que havien informat sobre els seus símptomes a través d'una altra aplicació Covid Symptom Study, que fan servir uns quatre milions de persones al Regne Unit, els Estats Units i Suècia.

Les dades indiquen que un 13,3% tenien símptomes que van durar més de 28 dies després de la curació, el 4,5% els tenien durant més de vuit setmanes i el 2,3% encara els patia passades les 12 setmanes.
 

Més dones que homes

Que els símptomes siguin persistents no està relacionat amb la gravetat que hagi tingut la Covid. Així ho mostra un estudi publicat a primers de novembre a la revista PLOS One. L'han dut a terme investigadors irlandesos encapçalats per Liam Townsend, de l'Hospital St. James de Dublín.

S'ha centrat en la fatiga, un dels símptomes característics de la malaltia, però que també es dona en la majoria de persones que manifesten Covid persistent.

Van estudiar la prevalença de la fatiga en persones recuperades de Covid. Una mica més de la meitat van manifestar que tenien fatiga una mitjana de deu setmanes després dels símptomes inicials de Covid.

Els autors no van trobar cap relació entre aquesta fatiga i la gravetat de la Covid. Tampoc no van trobar cap relació amb biomarcadors d'inflamació o amb el nombre de cèl·lules del sistema immunitari en sang.

Només van observar que entre aquests pacients hi havia més presència de dones i de persones que havien estat diagnosticades anteriorment de depressió o ansietat.

Això concorda amb una enquesta feta per la Societat Espanyola de Metges Generalistes i de Família entre el 13 de juliol i el 14 d'octubre. Amb més de dues mil respostes, de les quals el 86% tenien símptomes compatibles amb Covid persistent o de llarga durada.

Els resultats van permetre determinar el perfil de les persones que pateixen aquest problema de salut: dona de 43 anys, que porta més de 185 dies amb símptomes persistents de Covid després d'haver-se encomanat en a la primera onada.

La meitat dels malalts tenia entre 36 i 50 anys i el 30% vivien a Catalunya i el 35% a la Comunitat de Madrid.

Un altre fet destacat és que els enquestats citaven fins a 200 símptomes diferents i la mitjana per persona era de 36 símptomes, que fluctuaven amb el temps.

Els símptomes més freqüents van ser  fatiga o astènia, present en el 95,91%, malestar general (95,47%), mal de cap (86,53%), baix estat d'ànim (86,21%) i dolors musculars o miàlgies (82,77%).

Altres símptomes també molt presents eren falta d'aire o disnea, dolors articulars, falta de concentració o dèficit d'atenció, mal d'esquena, pressió en el pit, angoixa, febrícula, tos i falles de memòria, entre d'altres.

El 95% tenia símptomes generals però hi havia afectacions no excloents a òrgans o sistemes. Un 86% tenia alteracions neurològiques, un 86% problemes psicològics o emocionals, un 82% problemes de l'aparell locomotor i un 79% problemes respiratoris. Percentatges importants però menors de pacients tenien alteracions digestives, cardiovasculars, alteracions otorrinolaringològiques, oftalmològiques o dermatològiques.

Necessitat de fer un seguiment dels malalts

Una mostra que aquesta Covid persistent afecta molt la vida quotidiana i laboral és que al 30,43% els suposava un esforç o els resultava impossible ocupar-se de la higiene personal, el 67,99% tenia dificultats per dur a terme les feines domèstiques i el 70,12% patia per atendre les obligacions familiars diàries.

Un 72,52% tenia problemes per treballar fora de casa i al 74,65% li ha resultat impossible o li suposava un esforç compartir moments de lleure amb amics o amb altres persones.

Una de les conclusions de l'article publicat a PLOS One i citat abans és que caldria fer un seguiment de les persones diagnosticades de Covid i no només dels que han requerit hospitalització.

A més, les persones que pateixen aquesta prolongació dels símptomes senten que no reben prou atenció. Així ho afirma el Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents per la COVID19, que a la seva web feien aquesta denúncia el mes de juny:

"Quan ja fa força dies que s'està reprenent la normalitat al sistema sanitari, les persones que portem entre 8 i 12 setmanes amb simptomatologia compatible amb la Covid-19 continuem desateses".

El compte de twitter @COVID19persist1 agrupa persones radicades a Catalunya que segueixen amb aquests símptomes des de fa mesos. Aquest dilluns publicava aquesta piulada:

El dia que arribi la vacuna contra la #COVID19, les persones amb #covidpersistent continuarem malaltes. Ho estem des de l'inici de la pandèmia. No tot comença, ni acaba amb una vacuna que amb sort arribarà a l'estiu. Cal diversificar la recerca. #LongCovid

— COVID19_persistent (@COVID19persist1) November 23, 2020

Entre les persones afectades per la Covid persistent hi ha professionals sanitaris, que també han constituït diverses plataformes a tot Espanya. A Catalunya existeix Sanitaris amb Covid-19 persistent, que reclamen que se'ls reconegui la Covid com a malaltia laboral.

La Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses ha creat la Unitat de Covid-19 persistent. El seu objectiu és atendre aquestes persones que han superat la malaltia però que segueixen presentant símptomes. Des del mes de juny fins a l'actualitat, la Unitat ha atès més de 250 persones.

La Unitat està dirigida per les doctores Lourdes Mateu i Marta Masanella, aquesta última investigadora principal a l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

Gairebé tots han donat negatiu a la prova PCR i, tot i així, segueixen tenint els símptomes. Solen ser de mitjana edat, de 40 a 45 anys, i la majoria han tingut la Covid lleu, sense necessitat d'hospitalització.

Si bé la majoria es van infectar durant la primera onada, ja hi ha pacients que han emmalaltit a l'agost o posteriorment.

Al cap de sis mesos, encara hi ha entre un 70 i un 80% de pacients que tenen símptomes. Per tant, hi ha un percentatge molt petit de persones que superen aquesta Covid persistent.

La Unitat ofereix una assistència multidisciplinar que involucra els serveis de cardiologia, rehabilitació, pneumologia, reumatologia, psicologia i dietètica, un element bàsic per tractar i comprendre aquest problema com explica la doctora Mateu:

"Només des d'una perspectiva mèdica global podrem entendre la complexitat de la Covid-19 persistent i ajudar els pacients, però encara fa falta molta més investigació per conèixer més en profunditat com funciona aquesta variant de la Covid-19".

Les dades clíniques recollides des de la Unitat estan sent analitzades en el marc de l'estudi clínic Cohort King, que servirà per tenir dades científiques sobre aquesta malaltia i per poder elaborar en el futur protocols d'actuació.

Hipòtesis sobre les causes

Però de moment, no se sap per què algunes persones pateixen aquesta Covid persistent. Només hi ha diverses hipòtesis.

Una és que el virus s'hagi eliminat de la major part de l'organisme, però que encara persisteixi en alguns llocs.

També es diu que el virus afecta una gran diversitat de cèl·lules i que potser la resposta immunitària causi danys a diferents parts de l'organisme. O bé que el sistema immunitari no torna de seguida a la normalitat i això provoca o afavoreix altres malalties.

La Covid també pot comportar canvis metabòlics, com ara l'aparició de diabetis. De fet, ja s'havia vist que la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu, produïda per un altre coronavirus, ha provocat en algunes persones dificultats per processar els greixos fins a dotze anys després de patir la infecció.

La Covid persistent encara amaga moltes incògnites. Fins i tot hi ha investigadors que no creuen que es pugui considerar de manera homogènia, sinó que els casos podrien respondre a síndromes diferents.

Investigadors de l'Institut Nacional de Recerca en Salut del Regne Unit van revisar diversos estudis sobre els símptomes persistents. Les seves conclusions, publicades a la web de l'institut a mitjans d'octubre, són que si bé la majoria de malalts mostren símptomes de síndrome post-viral, que s'observa en pacients que es recuperen de moltes altres infeccions per virus, no tots encaixen en aquesta classificació.

Així, alguns podrien patir la síndrome posterior a les cures intensives, que es produeix per l'estada prolongada al llit, aïllats i amb procediments mèdics sovint invasius. En alguns casos s'assembla a la síndrome per estrès posttraumàtic.

En tot cas, destaquen, hi ha la percepció que les persones amb Covid o bé moren o, en la major parts dels casos, es recuperen al cap de dues o tres setmanes. Però cada vegada queda més clar que per algunes persones això és diferent i els símptomes persisteixen. Els investigadors conclouen així:

"Hi ha una necessitat urgent de comprendre millor el trajecte dels símptomes i els riscos clínics que els sustenten. La gent, les seves famílies i els professionals sanitaris necessiten expectatives realistes sobre què poden esperar".