Tots els partits menys el PP consideren positiu però insuficient l'anunci d'ETA

ETA ha anunciat la tercera treva parcial de la seva història. Des del mes de juny i sense data límit, deixa d'atemptar contra els càrrecs electes a tot l'Estat, cosa que pot significar el final de l'anomenada "estratègia de socialització del patiment", és a dir, d'estendre les seves accions al màxim de segments socials. L'anunci més transcendental des de la treva del 1998 a Euskadi s'ha pres amb tota cautela. Les reaccions basques Representants de les forces nacionalistes basques s'han reunit a la localitat alabesa d'Amurrio, en una festa pel basc. Amb el govern basc en funcions al capdavant, ho valoren com un pas positiu, encara que no és definitiu, i reclamen a ETA que l'ampliï a tots els altres amenaçats. Els partits més afectats per la treva, el PP i el PSE, consideren intolerable acceptar la tutela d'ETA sobre la seva vida. Mentrestant, l'esquerra abertzale reclama a Zapatero que mogui fitxa. Les opinions de Madrid A Madrid, tant des del govern com des de l'oposició, en les reaccions a l'anunci d'ETA sembla que, de moment, també s'ha imposat la prudència. Però la treva parcial ha tingut també un altre efecte, un nou enfrontament PP-PSOE per l'estratègia antiterrorista. La reacció socialista al comunicat d'ETA ha estat reiterar les paraules que ja va dir la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, divendres després del Consell de Ministres: que l'únic comunicat que esperen de la banda és el que anunciï la fi de la violència. El secretari d'Organització, José Blanco, però, ha afegit que sembla que "alguna cosa es mou a l'entorn etarra". Més taxatius han estat els populars, que a través d'un comunicat han considerat "inacceptable i inadmissible" que la banda terrorista plantegi una "treva parcial per als polítics electes i mantingui la seva amenaça contra la resta de la societat". El secretari general del PP, Ángel Acebes, ha aprofitat l'anunci per tornar a denunciar la política antiterrorista del govern. Acebes ha acusat els terroristes de voler canviar la política "en la direcció de Carod-Rovira", comparant l'actual treva parcial amb la que a principis d'any es va anunciar per a Catalunya. Segons ell, l'estratègia de diàleg ha fet "envalentir" ETA, la qual ara pretén marcar "els temps i les regles del joc que anomenen equivocadament procés". Catalunya també hi diu la seva Reaccions també a Catalunya, on, des del febrer passat, hi ha decretada una treva parcial, una treva territorial. Ja llavors el govern català ho va qualificar de repugnant i ara el seu portaveu, Joaquim Nadal, ha qualificat d'insuficient aquest nou comunicat. Però també veu en aquesta treva parcial alguna cosa més. Nadal afirma que "és veritat que alguna cosa es mou". Menys tolerants amb ETA han estat des de la federació nacionalista. Josep Antoni Duran Lleida ha demanat que no es perdi el temps valorant comunicats d'ETA mentre la banda terrorista no anunciï el final definitiu de la seva "activitat criminal i la disposició a entregar les armes". El president del Parlament, el republicà Ernest Benach, ha considerat "positiu" l'anunci d'ETA, però ha afegit que "és del tot insuficient" i ha assenyalat que "la millor treva que hi pot haver és que sigui definitiva i que comprengui tothom". En el mateix sentit, s'han pronunciat la resta de partits catalans, Iniciativa i Esquerra. Des d'ICV, però, es considera "molt pobra" l'argumentació que la banda esgrimeix com a motiu del seu anunci que, en la seva opinió, "deriva més de la pressió social i política" i de la postura del govern que d'una voluntat real. Per ERC, aquest "gest constructiu que suma per arribar a la solució definitiva" ha de fer que els interlocutors definits actuïn amb la major discreció. També ha dit que les forces polítiques s'han de quedar al marge i no interferir en el diàleg.