PSOE i Podem es donen més temps per resoldre la "discrepància" sobre el "només sí és sí"

"Tenim una discrepància important, però hi estem treballant", ha assegurat Irene Montero en una entrevista a RNE aquest divendres. Era el dia límit que havia posat el PSOE per arribar a un acord amb Unides Podem per reformar la llei del "només sí és sí" i aturar l'onada de rebaixes de penes de les últimes setmanes.

Trobar l'encaix entre els socis de govern no està resultant fàcil i, malgrat les negociacions a contrarellotge, finalment han decidit donar-se una mica més de temps, i, per tant, la proposició de llei no es registrarà al Congrés previsiblement fins a la setmana que ve.

Podem accepta tornar a apujar les penes de la llei del "només sí és sí" perquè li demana, diu, Pedro Sánchez. Ara bé, els morats no accepten que el consentiment de la dona deixi de ser l'element clau per identificar una agressió sexual. Les negociacions estan encallades.

"Tenim una discrepància en com reformar-la i en si hem de mantenir el consentiment com a eix del Codi Penal", assegura la ministra d'Igualtat. "El consentiment no es pot tocar", ha insistit. "No es pot saldar la discussió amb el fet que una dona hagi de provar que té al cos marques físiques de la resistència. Ara, això ha canviat. Si no hi ha consentiment, és agressió sexual", ha afegit.

Montero també assumeix que la rebaixa de penes a alguns condemnats és inevitable: "Cap reforma penal evitarà la rebaixa de penes, però, tot i això, estem disposats a fer el que calgui, excepte a tocar la definició de l'agressió sexual."

Ara la proposta del PSOE és tornar a augmentar les penes en els delictes sexuals on hagi violència i mantenir-les en la resta de casos. Una proposta que, per Podem, suposa tornar al model anterior.

Els socialistes no amaguen que volen registrar la iniciativa legal com més aviat millor i, si no hi ha acord, tampoc no descarten fer-ho unilateralment, una possibilitat que obriria la porta a pactar la reforma amb el PP.

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, del PSOE, ha explicat aquest dijous que els equips ministerials continuen treballant "amb intensitat" per retocar "com més aviat millor" i "amb molt de rigor" la llei. En paraules seves, es tracta de "modificar i corregir la llei per evitar-ne els efectes indesitjats".

Per què baixen algunes condemnes?

La nova llei posa el consentiment al centre i unifica l'abús i l'agressió sexual. Aquesta unificació modifica i, en alguns casos, rebaixa les penes que es poden imposar als agressors si no s'apliquen agreujants.

Aquesta legislació preveu un ventall més ampli de delictes que es poden considerar agressió, sense violència ni intimidació (com l'assetjament sexual en l'àmbit laboral) i per això també s'amplia --per baix-- el marge de les penes que es poden imposar.

Així, s'han rebaixat els càstigs mínims que es preveien en l'agressió sexual (de 5 a 4 anys) i l'agressió sexual amb penetració (de 6 a 4).

Alguns juristes, però, adverteixen que hi ha jutges que han traslladat de manera automàtica la nova forquilla per revisar les penes, sense tenir en compte els fets i les circumstàncies recollits en la resolució.

Això, argumenten, és un error, perquè la nova llei fica al mateix sac el que abans eren dos delictes, i només és per això que s'han modificat les penes previstes. Una pena mínima de l'antiga llei no ha de ser, forçosament, una pena mínima en la nova.

S'ha crear un nou tipus penal per resoldre-ho?

Les negociacions de la reforma es van fer públiques dilluns juntament amb un document proposat per experts del Ministeri de Justícia que, entre altres aspectes, planteja reprendre les penes anteriors i elevar les mínimes quan hi hagi violència o intimidació.

La proposta no torna a separar els delictes d'abús i agressió, ni tampoc elimina el concepte de consentiment, però sí que estableix esglaons en el delicte d'agressió sexual en funció que l'agressor utilitzi la violència, la intimidació o l'anul·lació de la voluntat de la víctima per perpetrar els fets.

És a dir, una agressió sexual es castigaria amb penes més greus si es duu a terme amb violència o intimidació, de manera que aquestes dues circumstàncies passarien de ser agreujants a integrar-se en un nou tipus penal.

Això aigualiria la importància del consentiment?

La introducció de la violència i la intimidació és, precisament, l'escull més gran entre els socis de govern, ja que per al Ministeri d'Igualtat significa diluir a la pràctica la centralitat del consentiment i "tornar al model anterior", ja que la víctima hauria de passar de nou pel "calvari provatori" de demostrar que les relacions no eren consentides.

Igualtat no ho veu bé i assegura que des del desembre ha enviat cinc propostes al PSOE per reformar la llei, en què s'obren a "algun retoc" a les penes mínimes.

Retocar les penes mínimes servirà per frenar les rebaixes?

Tot i obrir-se a apujar les penes mínimes, Igualtat considera que això no servirà per frenar la rebaixa de condemnes.

Experts jurídics apunten que l'eventual reforma només s'aplicaria als que delinqueixin després de la seva entrada en vigor, mentre que els ja condemnats podrien continuar demanant revisions sobre la base de la llei del "només sí és sí" en cas que els sigui més beneficiosa.

El dilema, doncs: com es poden agreujar les penes?

La catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Màlaga Patricia Laurenzo creu que incloure al delicte d'agressió sexual un tipus agreujat que digui que, si hi va haver violència i intimidació, la pena és més alta suposa, a la pràctica, tornar al sistema anterior i construir un delicte diferent.

El gran canvi de la llei era deixar clar, precisament, que es lesiona la llibertat sexual d'una persona sempre que hi hagi un acte sexual sense el seu consentiment, independentment del mitjà que es faci servir.

"Si es crea un tipus agreujat de l'agressió sexual, s'elevaran les penes, però es farà la sensació que l'anul·lació de la voluntat de la víctima a través de la violència i la intimidació constitueix un fet diferent. Els jutges actuaran exactament igual com actuaven quan hi havia un delicte d'abús i un altre d'agressió. La violència i la intimidació tornaran a ser decisives", assegura a l'agència EFE.

Aquesta jurista proposa incloure la violència i la intimidació a la llista d'agreujants, juntament, per exemple, amb la submissió química o que l'agressió es cometi en grup, ja que ara només es recull la violència d'extrema gravetat.

En qualsevol cas, no comparteix la necessitat de reformar la llei pels seus efectes en l'aplicació a fets passats i posa l'accent en el canvi de model que va suposar la norma.

"La magnitud de la pena no és el més important; el cas és que ara hi ha una estructura de protecció integral per a les víctimes que abans no existia", assegura; des de protocols de detecció precoç fins a ajudes econòmiques o assistència psicològica i jurídica gratuïta, recorda.