Alguns jutges haurien aplicat automàticament la pena mínima sense tenir en compte els fets

Per què la llei del "només sí és sí" s'ha aprofitat per rebaixar penes a agressors sexuals

Als presos se'ls han d'aplicar les noves lleis sempre que els beneficiïn

Redacció / AgènciesActualitzat

Els tribunals ja han rebaixat més d'una desena de condemnes d'agressions sexuals per l'aplicació de la "llei del només sí és sí", impulsada pel Ministeri d'Igualtat, i han excarcerat com a mínim cinc persones.

És just l'efecte contrari del que volia el govern espanyol quan va aprovar la llei, i per això ara podria modificar-la.

De fet, encara s'espera que els magistrats hagin de revisar desenes de sentències més amb l'argument que el Codi Penal indica que "tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin al pres". A això, justament, s'agafen totes les resolucions judicials que s'han aprovat.

A Catalunya, la portaveu Jutges per a la Democràcia ha assegurat a TV3 que no s'estan plantejant revisions d'ofici, és a dir, del mateix tribunal, sinó que hauran de ser les parts que ho demanin, cas per cas.

María del Prado Escoda apunta que una de les parts que ho pot demanar és la Fiscalia, "que també és defensora de la legalitat i tindrà en compte tot: la protecció de les víctimes i la legalitat."

En aquestes hores també s'han revisat desenes de sentències que no s'han modificat, i s'han sentenciat nous casos ja d'acord amb la nova llei.

Ara totes aquestes decisions poden acabar amb recursos que arribin fins al Tribunal Suprem, que haurà de fixar jurisprudència.


Per què baixen, algunes condemnes?

La nova llei posa el consentiment al centre i unifica l'abús i l'agressió sexual. Aquesta unificació modifica i, en alguns casos, rebaixa les penes que es poden imposar als agressors, si no s'aplica l'agreujant de superioritat, intimidació o violència.

Fer desaparèixer el delicte d'abús sexual --que alguns casos havia generat controvèrsies-- i integrar-lo en el delicte d'agressió sexual va ser un dels objectius de la reforma. L'article 178 ja no distingeix entre abús i agressió.

Preveu un ventall més ampli de delictes que es poden considerar agressió, sense violència ni intimidació, com l'assetjament sexual en l'àmbit laboral i els casos de violació amb submissió química, i per això també s'amplia --per baix-- el marge de les penes que es poden imposar.

Així, s'han rebaixat els càstigs mínims que es preveien en l'agressió sexual (de 5 a 4 anys) i l'agressió sexual amb penetració (de 6 a 4).


Dubtes de com s'està aplicant la nova forquilla

Alguns juristes adverteixen que en la cascada de revisions de penes conegudes aquests dies els jutges han traslladat de manera automàtica la nova forquilla, sense tenir en compte els fets i circumstàncies recollits a la resolució.

Això, argumenten, és un error, perquè la nova llei fica al mateix sac el que abans eren dos delictes, i només és per això que s'han modificat les penes previstes.

Així, entenen que els magistrats, a l'hora de revisar aquestes condemnes, han de tenir en compte que una pena mínima per violació amb l'anterior Codi Penal no ha de ser necessàriament una pena mínima en l'actual.

A més, expliquen que en el cas que el govern espanyol decideixi fer modificacions a la llei per tallar aquestes rebaixes, només caldrà ser més punitiu i pujar penes tornant als tipus anteriors.

El Consell General del Poder Judicial ha justificat les resolucions judicials que s'han conegut els últims dies, que diu que són fruit de "l'aplicació estricta d'aquests preceptes per part dels membres del Poder Judicial".


S'hauria pogut evitar la revisió de casos?

Pocs mesos abans de l'entrada en vigor del nou codi penal, el Consell General del Poder Judicial va advertir en un informe de les possibles conseqüències dels canvis en les penes.

Avisava que el nou text podia suposar la revisió de condemnes amb penes màximes. No deia res, però, de les condemnes a penes mínimes, que són les que ara molts jutges estan revisant.

Històricament, les reformes del codi penal --com la que es va fer l'any 1995-- van acompanyades del que s'anomena un règim transitori. Una espècie d'aclariments per als jutges, que detallen com s'ha d'aplicar, i en quins casos, la nova norma.

En aquest cas, no s'ha escrit cap règim transitori, i cada jutge ho ha aplicat com ha cregut que calia fer-ho. Així ho han explicat diferents experts a TV3:

 

 

ARXIVAT A:
JudicialAgressió sexual
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut