Si ja se sap que guanyarà Putin, per què són importants aquestes eleccions russes?
Tots els candidats que s'oposen a la guerra d'Ucraïna han acabat vetats
Fins diumenge, 112 milions de russos estan cridats a les urnes per votar en unes eleccions presidencials en les quals no s'esperen sorpreses. Vladímir Putin s'espera que les guanyi per majoria absoluta.
Ara bé, després de la mort d'Aleksei Navalni i de la ruptura històrica amb Occident, aquestes presidencials no suposen més que un simple tràmit per al Kremlin. L'objectiu clar és demostrar domini i legitimitat de Putin dins i fora de Rússia.
La manera d'aconseguir-ho és batre rècords i superar les xifres dels anteriors comicis del 2018, quan va aconseguir el 76,7% dels vots i el 67,5% de participació. Segons els sondejos oficials, Putin compta amb una intenció de vot que supera el 80%.
Putin ha exercit el dret de vot aquest divendres de manera telemàtica. El Kremlin ha publicat un vídeo en què s'observa com el màxim mandatari rus entra al seu despatx, s'asseu davant de l'ordinador i fa una salutació amb la mà, somrient. Tot seguit, es mostra una pantalla en la qual es llegeix el missatge "Gràcies, ha votat correctament", en rus.
L'única incògnita a hores d'ara és qui quedarà segon en les eleccions en què menys contrincants tindrà Putin. Només hi haurà tres candidats alternatius de l'oposició oficialista, de partits que sempre voten alineats amb el Kremlin, i que plegats no s'espera que sumin més del 20% dels vots.
Els candidats contraris a la guerra, vetats
Aquestes eleccions només s'expliquen amb el context de la guerra d'Ucraïna. El Kremlin ha impedit de totes totes que es converteixin en un plebiscit sobre el conflicte bèl·lic, i la Comissió Electoral Central ha vetat els candidats pacifistes que s'hi volien presentar.
La periodista Ekaterina Duntsova, per errors de forma en la sol·licitud, i Borís Nadezhdin, per signatures invàlides --tot i que ell ho ha negat--, han estat apartats. Nadezhdin hi veu motius polítics:
"Hi ha desenes de milions de persones que planejaven votar-me. A totes les enquestes anava segon, darrere de Putin i ja per sobre els dos dígits de percentatge de votants. I em diuen que hi havia 11 persones mortes i passaports incorrectes en els meus papers...".
Navalni plana sobre les eleccions
Aleksei Navalni, enemic número u de Putin, va morir fa un mes en una colònia penal de l'Àrtic. El seu funeral es va convertir en una protesta encoberta contra el règim.
Els opositors mantenen la protesta que el dissident rus va secundar des de la presó: com que no és legal manifestar-se al país, s'han empescat que aquest diumenge al punt del migdia tots els díscols facin llargues cues a les portes dels col·legis electorals i votin qualsevol opció que no sigui Putin.
El Kremlin ja ha advertit que l'acció, batejada com "El migdia contra Putin", és del tot il·legal. Els opositors des de la presó i l'exili també han reclamat al món occidental que deixi de reconèixer Putin com a president legítim. La vídua de Navalni, Iúlia Navàlnaia, ho ha fet recentment en un article al The Washington Post.
"El món ha d'assumir d'una vegada per totes que Putin no és qui aparenta. En realitat és un usurpador, un tirà, un criminal de guerra i un assassí".
El principal argument és que sobre ell pesa una ordre de cerca i captura del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra. Però de moment cap país ho ha secundat.
Les cartes de Putin
Putin arriba a les seves cinquenes eleccions en una mena de fugida endavant, però amb diverses cartes sobre la taula que li permeten enorgullir-se:
- Ha recuperat la iniciativa al camp de batalla a la guerra d'Ucraïna
- Ha posat urnes als territoris ucraïnesos ocupats
- Les sancions occidentals finalment no han paralitzat l'economia russa
- Continua amenaçant amb el fantasma nuclear si l'OTAN posa les botes a Ucraïna.
El president rus se sent còmode exercint pressió psicològica contra els països de l'Aliança Atlàntica ara que ha incorporat Suècia i Finlàndia i que, per tant, ha acostat fronteres. En una entrevista a una televisió oficialista russa, aquesta setmana defensava que, si cal, farà servir el botó vermell:
"Estem disposats a fer servir armes, inclosa qualsevol arma, també les que vostè ha mencionat, les nuclears, si es tracta de l'existència de l'estat rus o de dany a la nostra sobirania o independència".
Vladímir Putin, de 71 anys, espera perpetuar-se sis anys més al poder, fins al 2030. I encara tindrà opcions de presentar-se a un sisè mandat i mantenir la presidència fins al 2036, quan tindrà 83 anys. Això, després que el 2020 va reformar la Constitució per brindar-se l'opció a presentar-se a dos mandats més.
