Vuit catalans figuren entre els 61 diputats elegits aquest 9J a les urnes a Espanya
Vuit catalans figuren entre els 61 diputats elegits aquest 9J a les urnes a Espanya

Qui són els vuit eurodiputats catalans escollits en les eleccions europees

Són del PSC, Junts, ERC, el PP, Vox i Comuns Sumar. Per a la majoria és la segona legislatura, menys per a Javi López, el més veterà, i Jaume Asens, que s'estrena

Actualitzat

Vuit catalans i catalanes figuren entre els 61 diputats elegits aquest 9J a les urnes a Espanya. Són Javi López i Laura Ballarín (PSC), Toni Comín (Junts), Diana Riba (ERC), Dolors Montserrat (PP), Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta (Vox) i Jaume Asens (Comuns Sumar), l'únic que hi entra per primer cop.

Al llarg de la legislatura n'hi haurà un més: Tomàs Molina. El meteoròleg i número 4 de la llista d'ERC, que s'ha presentat en coalició amb EH Bildu i el BNG, es partirà el mandat amb un dels diputats del partit gallec, tal com estava acordat.

En la nit electoral europea de fa cinc anys van ser onze els eurodiputats catalans elegits a les urnes, entre ells Carles Puigdemont, Josep Borrell i Oriol Junqueras.

 

Per a la majoria és la segona legislatura

Els vuit eurodiputats catalans ja ho eren o ho havien estat. L'únic que no és Jaume Asens (Barcelona, 1972), dels Comuns, que després d'una trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona (2015-2019) i al Congrés (2019-2023) s'estrena en aquesta cambra.

Malgrat que al final de l'última legislatura espanyola l'advocat va anunciar que es retirava de la primera línia política, en els últims mesos havia recobrat protagonisme en ser un dels negociadors de l'amnistia a Madrid.

Javi López (Madrid, 1985) és el més jove, però també el que té una trajectòria més llarga com a eurodiputat, amb un seient a la cambra des del 2014 pel PSC, amb qui ha anat de número u (tercer a la llista del PSOE).

Aquest jurista ha desenvolupat la seva activitat política únicament a la institució europea, on és copresident de l'Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana i titular a la comissió de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària i a la subcomissió de seguretat i defensa.

La també socialista Laura Ballarín (Barcelona, 1984) ha anat de número dos a la llista del PSC (16 a l'estatal) i aquesta serà la seva segona legislatura a l'Eurocambra, malgrat que només hi ha tingut seient un any. Hi va accedir després de la renúncia d'una companya de llistes.

Politòloga, havia estat assessora al Parlament Europeu i també la cap de gabinet de la presidenta del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Iratxe García Pérez.

D'altra banda, Dolors Montserrat (Barcelona, 1973) és una històrica del PP i ja ha sigut eurodiputada aquesta última legislatura. Advocada, va començar la vida política al seu poble, Sant Sadurní d'Anoia, on va ser regidora i portaveu del grup municipal. Entre el 2008 i el 2019, va ser diputada al Congrés i, entre el 2016 i el 2019, va ser ministra de Sanitat amb Mariano Rajoy.

L'eurodiputada del PP, Dolors Montserrat, durant una sessió del comitè de Peticions al Parlament Europeu
Montserrat va impulsar una controvertida missió d'eurodiputats per analitzar la immersió lingüística a Catalunya

A Europa ha tingut protagonisme en ser la presidenta del comitè de peticions del Parlament Europeu, des d'on se l'ha acusat d'utilitzar-lo políticament contra l'independentisme. Va ser la impulsora, entre d'altres, d'una controvertida missió d'eurodiputats per analitzar la immersió lingüística a Catalunya.

Els independentistes, l'estela dels exiliats i presos a Europa

Toni Comín (Barcelona, 1971), exconseller del govern de Carles Puigdemont i exiliat des del 2017, repeteix al Parlament Europeu, aquest cop sol, perquè Junts només ha tret un eurodiputat. Diputat al Parlament en diverses legislatures, Comín va començar en política de la mà del PSC, però arran del procés aniria virant cap a posicions independentistes fins a unir-se a la llista conjunta de Junts pel Sí el 2016.

Posteriorment, es presentaria amb ERC, però ja en les europees del 2019 oficialitzaria la seva candidatura de la mà de Junts, com ara.

A les files d'ERC, Diana Riba (Barcelona, 1975) repeteix una segona legislatura al Parlament Europeu. Llicenciada en Pedagogia i amb una trajectòria professional vinculada al sector de la cultura, com a programadora i llibretera amb un negoci propi a Sant Cugat del Vallès, va entrar en política el 2019 arran de l'embat judicial contra els polítics independentistes que afectava, entre molts d'altres, la seva parella, Raül Romeva.

A la cambra és vicepresidenta de la comissió d'investigació de Pegasus, amb el qual ella mateixa va ser espiada, juntament amb desenes de polítics independentistes.

Els eurodiputats Diana Riba i Toni Comín, que repetiran mandat, amb Carles Puigdemont, Quim Torra i Roger Torrent, reclamant la llibertat de Junqueras a Brussel·les (EFE/EPA/PATRICK SEEGER)

 

Vox: Buxadé repeteix i Girauta s'estrena al seu nou partit

Jorge Buxadé (Barcelona, 1975) també iniciarà una segona legislatura al Parlament Europeu. Membre del cos d'advocats de l'Estat i destinat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Buxadé va iniciar-se en política militant a la Falange i posteriorment va treballar com a assessor de la popular Montserrat Nebrera. A l'Eurocambra, sempre s'ha presentat amb Vox, on milita des del 2014.

Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961) emprèn nova etapa al Parlament Europeu, on ja va tenir un seient entre el 2014 i el 2016 de la mà de Ciutadans. Ara, però, ho farà per Vox, el quart partit amb què es presenta en unes eleccions després de fer-ho amb el PSC, Ciutadans i el PP.

L'advocat, periodista i escriptor va deixar la política europea per fer el salt a l'espanyola, on va anar de número u al Congrés en plena efervescència del procés. Va ser-hi diputat i portaveu de Ciutadans entre el 2016 i el 2019. Amb la desfeta del partit en les generals del 2019, no va obtenir escó i es va anar allunyant del partit. Progressivament, aniria assistint a mítings de Vox, on finalment va formalitzar la seva candidatura.

 

ARXIVAT A:
JuntsERCPSCComunsPPVoxEleccions europees 2024
Anar al contingut