"El juego del calamar" no està recomanada a Espanya per a menors de 16 anys
"El juego del calamar" no està recomanada a Espanya per a menors de 16 anys

Què podem fer quan "El juego del calamar" entra a casa o a l'escola?

El CAC demana a les famílies que evitin que els menors d'edat vegin la sèrie i recorda que les plataformes tenen sistemes de control parental

Elisenda Rovira Olivé Actualitzat
TEMA:
Sèries

És la sèrie del moment. "El juego del calamar" s'ha convertit en un fenomen mundial i en la millor estrena de la història de Netflix. Ara, aquesta ficció sud-coreana, on un grup d'adults participen en una competició sagnant de jocs infantils en què qui perd és assassinat, ha arribat també a alguns patis d'escoles catalanes.

Entre els 111 milions d'espectadors que la sèrie té arreu del món (segons dades de la plataforma, que no es deixa auditar externament i compta els visionats a partir dels 2 minuts), hi ha també nens i nenes, alguns de només 7 anys, i joves adolescents. Netflix la recomana per a majors de 16 anys a l'estat espanyol.

"A l'hora del pati, els nens jugaven a l'"Un, dos, tres, pica paret" de tota la vida, però amb la diferència que hi havia dos 'franctiradors' al costat que 'disparaven' simbòlicament als que perdien. Els que quedaven eliminats es tiraven a terra jugant, fent veure que estaven morts", explicava Cristina Pasqual, mestra d'una escola de Sant Quirze del Vallès, a "La tarda de Catalunya Ràdio".

No és l'únic centre on els infants imiten jocs d'"El juego del calamar". També ha passat en una escola de Bèlgica i alguns centres del Regne Unit han advertit les famílies que no deixin mirar la sèrie als seus fills.

Aquest dijous també ho ha demanat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president, Roger Loppacher, recorda que les plataformes de vídeo tenen sistemes de control parental i insisteix que es facin servir.

Oportunitat educativa

Tot i l'alarma mediàtica, els experts demanen calma. "De temes controvertits, a les escoles n'hi ha milers cada dia", expliquen des de l'associació de mestres Rosa Sensat, on la polèmica els ha arribat més aviat pels mitjans de comunicació que no pas perquè hi hagi mestres que els ho hagin comentat.

"El joc dels infants reflecteix la seva quotidianitat. Als patis de les escoles, l'endemà de l'1-O també es reproduïa el que havia passat", explica Bet Madera, responsable de formació de l'entitat. "Que això passi pot ser una oportunitat educativa per reconduir-ho i per parlar-ne a classe".

Es pot aprofitar per abordar quines sèries miren o a quins videojocs juguen, si ho fan sols o acompanyats... "tenint clar que cada casa és un món i que algunes famílies no tenen més remei que deixar els seus fills sols a les tardes", rebla.

L'escola de Sant Quirze on els nens imitaven la sèrie al pati va enviar un correu a les famílies en què els recomanava que no els la deixessin mirar. "Una mare em deia que no tenen Netflix a casa, però el nen confessava rient que la mira a Youtube", explica Pasqual.

"El problema és que fem viure als nens i nenes coses que no toquen per al moment vital que tenen. Mirar una sèrie en què res del que hi apareix té a veure amb la vida d'un infant de 8 o 10 anys, no cal", considera el psicòleg i educador Jaume Funes.

Alerta, però, que les prohibicions no funcionen, i encara menys amb els adolescents.

En aquest vídeo es recullen algunes de les opinions de mestres i experts, i també d'infants que coneixen la sèrie: 

 

Els valors, més preocupants que la violència

"El meu fill de 15 anys diu que tot l'institut en va ple, que tothom parla de la sèrie i que si no la mires et quedes fora de les converses. A casa hem decidit mirar-nos-la plegats, perquè si no ho fem així, se la mirarà tot sol", explicava Elías Vera, mestre d'una escola de Barcelona, a Catalunya Ràdio.

Funes, autor de diversos llibres sobre l'educació dels adolescents, reconeix que no ha vist "El juego del calamar", però la polèmica n'hi recorda d'altres del passat:

"Primer, el problema era el cinema; després, la televisió; ara, les sèries a les plataformes... Sempre s'ha dit que els adolescents imiten sistemàticament la violència, però això és fals. La identificació més perillosa és amb el model de societat que representen aquestes sèries o amb el tipus de relacions que s'hi estableixen."

Quan es va fer famosa la sèrie "Élite", hi havia molts pares i mares preocupats per les escenes de sexe i violència, però "era molt més preocupant el missatge que la gent guapa i rica mana i els altres han d'obeir", opina el psicòleg.

"Vivim en un mon visual, en què les imatges transmeten valors, vulguem o no vulguem. És important que ens preguntem com són aquestes imatges", reflexiona Marga Almirall, coresponsable de continguts de Drac Màgic.


"No cal prohibir, sinó donar eines"

Des d'aquesta cooperativa, que fa 50 anys que es dedica a l'estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual, defensen: "No s'han de censurar continguts concrets, sinó donar als adolescents les eines per descodificar-los".

El fet que els infants i joves -i també els adults- es relacionin durant tot el dia amb imatges, ja sigui a través de la televisió o de les xarxes, no vol dir que sàpiguen com estan fetes i quins mecanismes les construeixen, alerta Almirall:

"Tot el dia fem fotos i vídeos, però no sabem què significa un pla picat o contrapicat, quins elements són els que et fan enganxar a una sèrie... això també està construït a partir de consensos socials i és molt interessant tenir-ho clar."

Des de Drac Màgic aposten per visionar sèries amb els joves. Ja sigui a la família, a l'escola o acompanyats d'altres agents educatius, alerten que l'acompanyament és clau, i també "és una manera d'educar la mirada".

 

ARXIVAT A:
Educació Sèries

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut