Que el 70% dels pacients tingui cita al CAP en 5 dies: pla contra les llistes d'espera

Aconseguir cita a l'atenció primària en menys de 5 dies en la majoria dels casos o reduir en 10.000 persones les llistes d'espera en cirurgies són alguns dels objectius del pla que ha presentat la conselleria de Salut aquest dilluns.

Es tracta d'un seguit de mesures que suposaran una inversió de 110 milions d'euros, a compte dels pressupostos de la Generalitat, que s'han d'aprovar de forma definitiva aquesta setmana.  

D'aquesta inversió, la majoria, un 36%, es destinarà a l'activitat quirúrgica; un 32%, a l'atenció primària; un 18% a les consultes i un 14% a les proves.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha considerat de "realista i ambiciós" el pla i ha afirmat que els usuaris han de notar un canvi "en qüestió de sis mesos".

Segons ha dit, les mesures anunciades equivalen a la contractació de 300 metges i 100 infermers. L'anunci arriba poques setmanes després de l'acord que va posar fi a les vagues dels metges.

Que sigui més ràpid tenir cita al CAP

Des de Salut han anunciat com a objectius per a finals del 2023 que el 70% de les visites a atenció primària es donin en menys de 5 dies, i el 90% en menys de 10 dies.

Actualment, amb dades de finals del 2022, només un 61% dels usuaris aconsegueix que li agafin la trucada al primer intent o bé que li truquin durant el mateix dia, percentatge que Salut confia que arribi al 85% el desembre del 2023.

"Hem vist que el 70% dels motius de consulta no requereix una immediatesa ni tan sols els primers 5 dies, es pot demorar 7 o 8", ha explicat Núria Nadal, directora assistencial d'Atenció Primària i Atenció a la comunitat de l'Institut Català de la Salut.

Ha posat com a exemple una caiguda progressiva dels cabells. "No necessita una visita urgent", ha conclòs.

Per aconseguir aquestes xifres, les mesures previstes són:

1- Estendre a totes els CAP l'ús de centraletes digitals

D'aquesta manera, el model de gestió de trucada i retrucada el mateix dia arribarà a tots els equips d'atenció primària a principis del 2024.

El sistema ha de permetre veure els moments de més incidència, per facilitar la redistribució dels professionals que atenen la gent perquè sigui més fàcil contactar quan hi hagi més demanda.

"Si ets dels que no t'han agafat el telèfon, se't retrucarà durant les següents 12 hores laborals per poder satisfer la necessitat", ha exposat Nadal.

2- Que tota la ciutadania tingui un administratiu de referència

Ha de treure feina burocràtica al personal mèdic (es calcula que el 40% de les e-consultes al metge són per temes administratius). L'haurem de conèixer, igual com passa amb el personal mèdic o d'infermeria que tenim assignat.

La renovació de la recepta electrònica o la revisió de proves diagnòstiques són exemples de feines que no assumirà un metge, que així tindrà més temps per a les visites.

"No ha de ser l'usuari que s'ha de preocupar. Hem de ser nosaltres, el sistema sanitari, qui ha de fer aquesta tasca, donant temps al professional sanitari", ha defensat Nadal.

No es contractaran més administratius, sinó que els que ja hi ha (es van consolidar els que van entrar per la pandèmia) s'hauran de formar. "No es tracta de contractar més gent, sinó de fer les coses de manera diferent perquè siguin més eficients", ha afirmat el conseller Manel Balcells.

Quan s'hagi de donar hora al CAP, la programació de la visita serà per motius. Hi haurà un menú desplegable dinàmic, on figuraran d'entrada els 180 motius més comuns, juntament amb l'apartat "altres". Cada motiu tindrà un temps de referència i un tipus de professional assignat, ja sigui d'infermeria, mèdic o administratiu.

3- Coordinar agendes de pacients crònics: projecte Planifica't

Es vol coordinar l'agenda dels pacients amb malalties cròniques com diabetis o hipertensió perquè se'ls puguin concentrar les visites i proves en un dia, per optimitzar el temps tant dels sanitaris com del pacient.

"Ha començat en 55 equips d'atenció primària l'any 2022 i s'anirà estenent progressivament, perquè arribi a tot arreu a finals d'any. Això afecta fins 2.250.000 usuaris", ha indicat Nadal.

4- Més proves, intervencions i intel·ligència artificial als CAP

Es volen fer més ecografies i infiltracions al CAP, per no haver de derivar els pacients a l'hospital.

També s'introduirà la intel·ligència artificial a les consultes, per fer lectures de retinografies i plaques de tòrax, de manera que s'alliberi els metges, per fer més àgils els cribratges per diferenciar els casos patològics dels normals.

5- L'usuari podrà saber en quin punt es troba la derivació a l'hospital

Un dels problemes que té el sistema és l'anomenat rebuig, que són les derivacions a l'hospital sense resposta.

El conseller Balcells ha assegurat que el que sol passar són "problemes de circuit", però ha afegit que cal solucionar-ho. "No pot passar i no passarà. Tota derivació que vingui argumentada i dirigida des d'Atenció Primària per fer una prova complementària serà atesa per qui faci l'atenció especialitzada", ha declarat.

L'usuari haurà de saber en quin punt es troba el seu procés de derivació a l'hospital. Es farà una prova pilot a Mataró, Badalona, Lleida i a l'Hospital Vall d'Hebron i, a través de La Meva Salut, l'usuari podrà rebre avisos i notificacions de l'estat de la prova, visita o intervenció quirúrgica.

Mesures per reduir les llistes d'espera de visites, proves i operacions

L'altre gran objectiu del pla és reduir en 10.000 persones les llistes d'espera per a cirurgies, en 61.000 les de primeres visites a especialistes i en 35.000 les de les proves.

• 140.000 consultes externes més

En acabar el 2022, 2 de cada 3 persones que estaven en llista d'espera per a una primera visita a l'hospital estaven dins de termini (30 dies per a les preferents, 90 per a les ordinàries).

Salut vol que, el desembre del 2023, s'hagi reduït en 61.000 persones les que estan fora de termini. Per assolir-ho, es preveuen 140.000 visites més.

• 142.000 proves diagnòstiques més

En les proves diagnòstiques, el temps d'espera és de menys de 30 dies per a les preferents i menys de 90 per a les ordinàries. Ara, el 64% dels pacients compleixen aquest termini.

Salut preveu 142.000 proves més, un increment del 18%, per reduir un 56% el nombre de pacients fora de termini.

• Operacions d'oncologia i cirurgia cardíaca, totes dins de termini

Un objectiu del pla és que, el desembre del 2023, les llistes d'espera per a una intervenció quirúrgica s'hagin reduït en 10.000 persones.

Les dades varien segons cada centre, però, actualment, segons la conselleria, el 99% dels pacients d'oncologia i cirurgia cardíaca es troben dins del termini previst (45 o 60 dies en els casos de càncer, 90 en les operacions de cor). L'objectiu és que siguin el 100%.

Quan es tracta dels anomenats processos de garantia (cataractes, pròtesis de maluc o pròtesis de genoll) el temps garantit és menor o igual a 180 dies. I en altres cirurgies de referència arriba a l'any. En aquests dos últims supòsits, en un 90 i un 92% dels pacients es respecta aquest termini.

Salut vol que s'obrin quiròfans "a la tarda o, fins i tot, un dissabte" per poder reduir en un 81% i un 64%, respectivament, les persones que s'han d'esperar més.

Cada proveïdor, cada centre, haurà de dir com pot assumir-ho. "No volem concentrar-ho tota al novembre, amb els hospitals sobrecarregats per les infeccions respiratòries. Els proveïdors podran organitzar l'activitat durant tot l'any", ha destacat Ignasi Carrasco, director de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut.

Una altra via per aconseguir-ho són els redireccionaments. Que el que no es pugui fer dins de termini en un hospital, es faci en un altre, però sempre dins del sistema públic. "Sempre s'ha fet en alguns hospitals. S'ha de tenir visió territorial i estar-hi a sobre", ha puntualitzat Carrasco.