Quan estem molt estressats i no podem relaxar-nos patim "stresslaxing" (iStock)

Quan relaxar-se també causa estrès: què és l'stresslaxing, com detectar-lo i com combatre'l

La incapacitat de desconnectar i descansar són una mostra que l'estrès ens sobrepassa i hem de buscar estratègies per recuperar la calma

Actualitzat

Ets capaç d'estirar-te al sofà i relaxar-te sense que et neguitegi la feina que tens pendent de fer? Si la resposta és que sí, enhorabona. Si no, potser pateixes "stresslaxing", el fet que haver de relaxar-se acabi generant més estrès. 

Per què passa, això? "Haver-nos de relaxar acaba sent una nova feina i una nova exigència", explica la psicòloga clínica i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Teresa Moratalla

Els experts no fan servir aquest terme, inclòs a l'Urban Dictionary amb la definició "Estar tan estressat que relaxar-te fa que t'estressis més perquè no estàs treballant en allò que et fa estressar".

Els psicòlegs emmarquen aquesta conducta en un trastorn d'ansietat, en persones amb molta autoexigència i que no poden abaixar l'autocontrol. 

"No sé què em passa, no em puc relaxar" és el crit d'auxili que fan persones que arriben a la consulta quan noten que el problema va més enllà de tenir pics de feina. "No hem d'esperar i pensar que podrem amb tot. Un professional de la psicologia ens pot ajudar a trobar el camí", exposa Moratalla. 
 

Estrès per la feina, però també per oci

Hi ha feines molt estressants o persones addictes a la feina, els anomenats "workaholics", que poden acabar amb situacions límit. "Persones en llocs executius que no paren i, al final, fan un catacrac important i tenen un bloqueig mental i no poden continuar treballant. Cauen en situacions depressives i trastorns d'ansietat greus", comenta la psicòloga.

"Està molt bé treballar i donar de si i fer bona feina, però també necessitem el temps de descans, de relax i de deixar-nos anar", afegeix. 

La sensació que el temps se'ns escapa de les mans és freqüent a la nostra societat
La sensació que el temps se'ns escapa de les mans és freqüent a la nostra societat (Pexels)

A moltes feines el ritme és frenètic i es va de reunió en reunió. "I quan et reuneixes amb tu?", es pregunta la psicòloga coach i instructora de ioga, meditació i mindfulness Yolanda Artero, que assenyala que aquest estrès desenfrenat acaba sent "una dependència i una toxicitat". 

A banda, en la societat en la qual vivim, també podem viure aquest estrès per motius d'oci, com exposa Moratalla: 

"Potser fem un viatge pensant que ens relaxarem, però llavors hem d'agafar transports, anar amunt i avall en un viatge organitzat, o anar a la platja amb horaris perquè hem quedat o hem d'agafar un vaixell o volem anar veure tots els monuments d'una llista llarga que hem fet."

Yolanda Artero parla de "sobrestimulació". "Estem en l'era de la informació, estem sobreestimulats auditivament, visualment. L'era digital va molt de pressa, anem amb el pilot automàtic i amb la sensació que hem d'aprofitar el temps perquè sembla que se'ns en va de les mans", afirma. 

"Hem d'estar a tot arreu, informadíssims del que passa, hem d'haver vist l'última sèrie, estar al dia a la xarxes i connectats per WhatsApp", enumera Moratalla. És la por de perdre't coses, el FOMO ("Fear Of Missing Out"). Tot això porta "més pressió i autoexigència" i ens pot passar factura.  

Símptomes de l'estrès

L'insomni, o despertar-se a mitjanit amb el cap a mil per hora, és un símptoma clàssic de l'estrès.

També l'ansietat, un nerviosisme que ens deixa intranquils de manera permanent.

"Es pot manifestar com un mal humor horrorós, de saltar per qualsevol cosa. La podem sentir al cos, a l'estómac, el cor que batega o, moltíssimes vegades, en forma de contracció muscular", explica Teresa Moratalla.

Una persona fent una massatge a una altra
Les contractures, un símptoma molt freqüent de l'estrès (Pexels)

La sensació que ens falta la respiració, malestars digestiuspensaments reiterats de por, menjar compulsivament... tot són expressions del mateix trastorn.

Una cosa és que tinguem malestar dos o tres dies per una qüestió concreta, i l'altra és que ens afecti la vida diària i no puguem gaudir de mirar una pel·lícula o d'estar al sofà. 
 

Buscar-ne les causes

Al final, aquests problemes són un senyal que no podem continuar igual. "L'emoció ens ajuda a veure que alguna cosa hem de canviar. A ser-ne conscients, primer, i després a entendre per què i quines coses he de fer de manera diferent", destaca l'experta. 

Yolanda Artero, una de les autores de l'estudi sobre emocions i coaching, convida a preguntar-se: 

"Què és l'important, per a mi? Quins valors? Visc d'acord amb els meus valors?".

I a assumir que ens hem de moure si volem canviar les coses. "Tu prens les decisions sobre com vols viure el dia a dia", remarca. 

No hem de veure el moment de parar i cuidar-nos com una pèrdua de temps, sinó justament a l'inrevés. 


Vida contemplativa en comptes de "fer"

Desestressar-se no és fàcil i no hi ha una recepta única. "Cada persona té una manera", diu la psicòloga Teresa Moratalla. 

Fer esport pot ser molt útil "perquè genera adrenalina, descarregues i és una bona eina", diu. Qui diu esport, diu activitat física, però d'una certa intensitat. "Als que estan molt estressats, passejar no els serveix, perquè ja van a pas lleuger", afirma. 

Una persona corrent
L'activitat física de certa intensitat ajuda a relaxar-se (Pexels)

"Cadascú ha de trobar la seva activitat. Hi ha qui fa bricolatge o llegeix", afegeix. La qüestió de fons és aprendre que estar una estona sense produir ens acaba repercutint positivament: 

"Hem de recuperar la vida contemplativa. Gaudir de les coses. Si fas un viatge, fer- se amb el lloc, estar-s'hi una estona, fer d'observador. No ser sempre un membre actiu."

Artero considera útil tot el que té a veure amb treballar amb les mans. "Pintar, cosir, fer àlbums de fotos o bricolatge. Coses que ajudin a parar la ment, que sovint entra en una espiral", diu. 

Meditar i practicar el "mindfulness"

La meditació també ajuda. "És una eina important, però s'ha d'estar a un nivell per poder-la fer, no t'hi pots posar d'entrada quan estàs malament", indica Teresa Moratalla. Una situació d'estrès molt elevat no s'evapora per art de màgia en dos dies. 

Practicar el "mindfulness" pot ser útil perquè ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat. "Consisteix a enfocar l'atenció deliberadament en el moment present, acceptant-lo tal com és, sense jutjar", explica Yolanda Artero sobre aquesta tècnica definida pel professor nord-americà Jon Kabat-Zinn.  

Té l'avantatge que es pot practicar de manera informal, integrada en el dia a dia. "Quan dines, fer-ho de manera conscient. Mastegant bé, sentint la textura del menjar, fixant-te en els sabors, olorant" i sense interrupcions amb el mòbil, es clar. Vivint la dutxa amb tots els sentits, raspallant-te les dents, pentinant-te o anant pel carrer: 

"En un dia fred, passejant per on fa sol i tenir una mirada d'agraïment, com si fos la primera vegada que el raig de sol et toqués i et donés escalfor." 

Si es fa de manera formal, hi ha moltes maneres de practicar-ne, però es pot entendre com qui s'asseu a meditar i dedica una estona a fer un escàner corporal per alliberar tensions o enfoca l'atenció en la respiració, acceptant-la tal com és, tant si és agitada com tranquil·la.
 

Cuidar els hàbits i canviar de paisatge

Alimentar-se bé, com en tants altres àmbits, és fonamental.

Si hi posem quilòmetres entremig, el canvi d'escenari ens pot ajudar. "Solem canviar d'actitud, perquè no hi ha els elements al voltant que ens estimulen a fer el que fem sempre, però si tornem a posar-nos autoexigència, no ens en sortirem", adverteix Moratalla. 

Aquesta mena de personalitat, de posar-se molta pressió, "es va forjant al llarg de la vida", de vegades induïda per les famílies i la sobrecàrrega d'activitats als infants.

Però podem buscar suport professional perquè ens ajudi a no posar-nos aquest pes a nosaltres ni als altres. "A nivell laboral podem aprendre a confiar en els altres, a delegar, gestionar bé el temps i saber quines capacitats tenim", subratlla.

També entendre que la creativitat "neix de la parada", diu Artero. "Hem de trencar dinàmiques. Si som a la feina, fer una pausa per prendre un respir, o, si sortim de treballar i hem d'anar a buscar els nens, donar-nos 10 minuts per exhalar la tensió", afegeix. 

Sense reduir les fonts d'estrès, no aconseguirem millores. "Si dormo amb el mòbil a la tauleta, desconnectar-lo o treure'l de l'habitació", exemplifica.  

Al cap i a la fi, l'estrès és un risc laboral i les empreses poden oferir formació en aquest àmbit. 

"I s'han de buscar les causes de l'estrès, no només les conseqüències", apunta Moratalla. Es calcula que l'"stresslaxing" afecta un 30% de les persones

 

ARXIVAT A:
Salut Mental
Anar al contingut