Els tres eurodiputats diuen que Europa esta davant d'un dilema

Puigdemont, Comín i Ponsatí denuncien irregularitats i persecució política

Conscients que "el més previsible" és que se'ls aixequi la immunitat, preparen la defensa als tribunals

Actualitzat
TEMA:
Carles Puigdemont

L'expresident Carles Puigdemont, així com els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, ara eurodiputats, lamenten la decisió de la comissió d'afers jurídics del Parlament europeu, que aquest dimarts va votar a favor que se'ls aixequi la immunitat. Puigdemont ha dit que al Parlament europeu no s'ha votat perquè se'ls jutgi sinó per anar a la presó, "un objectiu compartit sense fissures des del PSOE fins al feixisme de VOX". Ho ha considerat un "precedent molt negatiu" per a la democràcia europea i un atac a les minories

"El Parlament europeu haurà de decidir si accepta la pressió espanyola i permet l'empresonament de dissidents polítics. Si s'aixeca la nostra immunitat, la democràcia europea haurà marcat un precedent molt negatiu per tal que els dissidents i les minories polítiques puguem representar els ciutadans europeus en igualtat de condicions." Aquest és el dilema de la Unió Europea: Quin estàndard democràtic mostrarà al món. Permetre que eurodiputats siguin empresonats?

 

Comín considera que "cap demòcrata pot estar orgullós" de la decisió i ha qualificat de "dia negre per a la democràcia europea". Comín ha denunciat la pressió d'eurodipuats espanyols, que han posat el conjunt de parlamentaris davant un dilema: "escollir entre la democràcia o mantenir el silenci davant la deriva antidemocràtica de l'estat espanyol".

"Era tan gran el pànic que els arguments democràtics s'imposessin, que els eurodiputats espanyols han hagut d'exercir tot tipus de pressions sobre els seus col·legues."

 

I aquesta decisió, ha dit Comín, tindrà un "cost dramàtic".

El Parlament prendrà el 8 de març la decisió definitiva sobre si se'ls aixeca la immunitat en una votació del ple per a l'aprovació del suplicatori de la justícia espanyola.

Irregularitats

El resultat de la votació de la comissió, segons Comín, no treu que denunciïn les irregularitats que s'han comès en el procés. Aquestes irregularitats, ha dit, "són un nou argument que hi ha persecució política" i que seran els mateixos que presentaran en la seva defensa jurídica.

Denuncien el procediment per "la manca d'imparcialitat" del president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i del ponent del cas, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki. La sobrerepresentació d'eurodiputats espanyols a la comissió i les pressions als eurodiputats. També que no se'ls han traduït cap dels documents aportats, el que -diuen- limita l'accés de molts eurodiputats als seus arguments.

Fins a la votació del 8 de març, Puigdemont ha dit que "faran arribar el seu missatge" a tots els eurodiputats malgrat els pocs recursos. Tot i que el més "previsible" és que els aixequin la immunitat, "sabem sumar", ha dit Puigdemont, però no donen "la batalla per perduda". Una batalla que han dit que no acabarà amb la decisió del Parlament.

Si els aixequen la immunitat, la batalla seguiria al Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg, on presentarien recurs i també demanarien mesures cautelars. No seria fins que s'esgotés negativament aquesta instància que la decisió definitiva sobre si han de ser extradits a Espanya no estaria en mans de la justícia belga i l'escocesa. En aquest cas, compten amb el precedent de l'exconseller Lluís Puig, a qui el Tribunal d'Apel·lacions belga va rebutjar l'extradició.

 

L'informe de la Comissió d'Afers Jurídics que s'ha fet públic aquest dimecres, nega que es tracti d'un cas de persecució política, en contra del que defensen els eurodiputats exiliats. L'informe també considera competent el Tribunal Suprem espanyol per reclamar l'aixecament de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí.  En una entrevista al Més 324, Toni Comín destaca que han descobert una nova irregularitat el l'informe. 

"L'informe de la consellera Ponsatí se l'ha sol·licitat per malversació, quan a la seva euroordre la malversació no consta. Imagineu-vos fins a quin punt s'ha fet un treball mal fet i fins a quin punt hi ha irregularitats. I aquesta és la última que hem sabut fa unes hores."

 

El precedent de Lluís Puig

En el cas de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, a principis de gener, el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va rebutjar la petició d'euroordre del Tribunal Suprem espanyol. Pocs dies després, la Fiscalia General de Bèlgica renunciava a recórrer a l'última instància judicial, el Tribunal de Cassació de Bèlgica, per la qual cosa l'extradició de Puig ha estat denegada en ferm.

Les autoritats espanyoles reclamaven Puig per un presumpte delicte de malversació de fons públics en la causa del procés. La justícia belga va entendre que el Suprem no era l'òrgan jurídic competent per demanar l'extradició, sinó que ho hauria d'haver sol·licitat un tribunal ordinari perquè quan es va sol·licitar l'euroordre no era una persona aforada.

L'euroordre contra Lluís Puig és la primera que es resol a Brussel·les de les que va presentar el jutge Pablo Llarena contra el president Puigdemont i els exconsellers a l'exili.


Comissió sobre la immunitat

La comissió d'afers jurídics de l'Eurocambra va avalar aquest dimarts l'informe del suplicatori per 15 vots a favor, 8 en contra i 2 abstencions. Ara encara és una resolució provisional que s'ha pres amb més divisió de la prevista. Entre els populars, els liberals i els socialistes, sumen 16 dels integrants de la comissió.

Dels 25 membres de la comissió, 5 són eurodiputats espanyols: Adrián Vázquez, de Ciutadans, que la presideix; Ibán García del Blanco i Marcos Ros, del PSOE; i Esteban González Pons i Javier Zarzalejos, del PP.

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont Toni Comín Clara Ponsatí Parlament Europeu Lluís Puig

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut