Els sindicats policials concentrats a la Ciutat de la Justícia (ACN/Pol Solà i Gemma Sánchez)

Protesta policial contra l'amnistia als jutjats on investiguen una detenció postsentència

El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) han convocat una concentració en suport a 7 agents investigats per vexar i amenaçar una noia

A la Ciutat de la Justícia, estaven citats a declarar set policies investigats per la seva intervenció durant les protestes del procés, mentre companys seus es concentraven a les portes dels jutjats. El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) han convocat la protesta en suport als agents i contra l'amnistia acordada entre el PSOE i els partits independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez.

Els set policies, que s'han negat a declarar, estan investigats per maltractaments a una noia que van detenir el 2019, durant les protestes postsentència pels fets de l'1 d'octubre. Els acusen de danys físics i morals i d'haver trigat a autoritzar l'assistència jurídica a la noia.

L'acusació particular assegura que la noia va estar detinguda 13 hores sense comunicar-se ni als seus familiars ni al Col·legi de l'Advocacia, entre les 6 de la tarda del 18 d'octubre i les 8 del matí de l'endemà, mentre que el màxim legal són 8 hores.

També denuncien que a ella i a una altra detinguda els van fer apujar els pantalons i cordar les sabates als detinguts homes. L'acusació assegura que un dels agents li va posar un cúter al coll i la va amenaçar. Els agents investigats són membres de la unitat d'antiavalots UIP.

La jove va passar deu dies a la presó. Ara està pendent de l'escrit d'acusació de la Fiscalia i que es posi data al judici contra ella per desordres públics.


Protestes a l'exterior

A la concentració hi havia un centenar de policies nacionals i guàrdies civils, amb un centenar més de persones que els donaven suport, inclosos dirigents del PP, Vox i Ciutadans. Han criticat el processament dels agents que van actuar l'1-O del 2017 i l'octubre del 2019, i que, en canvi, es pugui amnistiar els manifestants detinguts.

Els portaveus dels agents han insistit que rebutgen la llei d'amnistia, encara que els pogués beneficiar. Volen que el procediment judicial quedi arxivat i no l'amnistia perquè "els agents només van venir el 2017 a complir amb un mandat judicial i no han fet res dolent", segons ha dit José Antonio Rodríguez Neira, del sindicat SUP.

En nom de l'associació de guàrdies civils, Juan Fernández ha denunciat que són "injustament processats per defensar l'estat de dret i mantenir la integritat territorial d'Espanya".


El dia 1 de desembre hi ha citats a declarar sis policies més investigats pel mateix cas.


L'amnistia afectarà els policies?

L'abast de l'amnistia per als policies nacionals i guàrdies civils investigats per les càrregues de l'1-0 sembla limitat si finalment queden fora de la mesura de gràcia els agents a qui s'imputen delictes de tortures o contra la integritat moral.

Els que sí que podrien beneficiar-se'n són la trentena d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil imputats per les càrregues a Girona i Aiguaviva, atès que aniran a judici només per lesions.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OJudicialProcés catalàGuàrdia CivilPolicia NacionalAmnistia
Anar al contingut