Primer judici del procés suspès per la llei d'amnistia: seria "inútil" celebrar-lo

El Jutjat Penal 2 de Girona ha suspès el judici pel tall de les vies de l'AVE que hi va haver a Girona en el primer aniversari de l'1 d'Octubre.

Segons l'escrit judicial a què ha tingut accés el 324.cat, els fets quedarien amnistiats si s'acaba aprovant la futura llei. És per això que, tal com recull el decret, seria "inútil la celebració d'un judici amb un alt cost material i personal".

D'aquesta manera, es converteix en la primera vista suspesa pel projecte de llei, tal com va demanar la defensa dels quatre encausats, encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas.

En l'escrit, el tribunal considera que la llei encara està en tramitació parlamentària, però, malgrat això, la celebració del judici previst per als dies 12 i 13 de desembre suposaria un "gran volum d'actuacions". I moltes persones s'haurien de desplaçar per intervenir-hi, des de diferents punts de l'Estat, ja que "no han sigut admeses les seves intervencions per via telemàtica".

A més, hi ha un testimoni que el Ministeri Fiscal considera "essencial" que no s'ha pogut localitzar i que ja va provocar la suspensió del judici anterior previst pel passat 28 de març.

El tribunal també justifica l'ajornament afegint que hi ha un agent dels Mossos d'Esquadra que ha de declarar i que continua de baixa "amb pronòstic de llarga duració".

Per tot això, el Penal 2 de Girona ha decidit ajornar el judici a l'11 i 12 de novembre del 2024. Considera que llavors ja hi haurà "un marge temporal suficient per clarificar la situació legislativa de la proposició de llei".
 

La Fiscalia s'hi oposa

La petició d'ajornar el judici plantejada per la defensa dels encausats va arribar el 14 de novembre. Moment en què el tribunal va donar uns dies a les parts perquè hi presentessin al·legacions.

La primera a arribar va ser la de la Fiscalia, que el 22 de novembre va oposar-se a la suspensió de la vista. Segons el Ministeri Fiscal, es tracta d'una llei "no vigent a dia d'avui, de tramitació previsiblement llarga i d'àmbit d'aplicació incert".

En canvi, l'Advocacia de l'Estat, que representa Adif i Renfe, el 28 de novembre va respondre a favor de l'ajornament. Ho justifica pel "principi d'economia processal, que té per objecte alleugerir la tramitació del procés".

Condemnes de 4 anys de presó

Els acusats s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus.

La causa va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019.

Tot i això, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van acabar acusant quatre activistes.