Preocupació europea pel pla d'Itàlia de portar els migrants a Albània
Roma i Tirana van signar un acord per a l'obertura a Albània de dos centres d'acollida de migrants que hagin arribat a Itàlia
Fa només una setmana Itàlia va acordar amb Albània obrir-hi centres d'acollida de migrats rescatats al Mediterrani. Aquest dilluns, el Consell d'Europa ha mostrat preocupació per aquesta externalització del procés d'asil que pot vulnerar els drets humans.
Roma i Tirana van signar la setmana passada un acord per obrir dos centres per a migrants a Albània, un país que no és membre de la Unió Europea. Aquests centres tindran una capacitat per acollir fins a 3.000 persones migrants a partir de la primavera del 2024, i seran unes 39.000 l'any, segons les previsions del govern italià de Giorgia Meloni.
Per la comissària dels Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, aquest "règim d'asil extraterritorial" pot conduir a un tracte diferents segons si les sol·licituds s'examinen a Albània o a Itàlia, cosa que vulneraria els drets de les persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants.
En un comunicat, el Consell d'Europa apunta que aquest trasllat de la responsabilitat pot incentivar altres estats a fer el mateix, fins a crear un efecte dòmino que posaria en perill el sistema europeu i global de protecció internacional.
El Consell també adverteix que "és important que els estats membres continuïn centrant la seva energia a millorar l'eficiència i l'eficàcia dels seus sistemes nacionals d'asil i acollida" i que "assegurin que els esforços de cooperació internacional prioritzin la creació de vies segures i legals que permetin a les persones buscar protecció a Europa sense recórrer a rutes migratòries perilloses i irregulars".
Regne Unit, l'últim a intentar-ho
L'acord d'Itàlia imita altres iniciatives. El Regne Unit va proposar enviar els sol·licitants d'asil a Ruanda, però per ara la mesura està aturada als tribunals. Altres estats com Austràlia, Dinamarca i Israel ja estan executant aquest tipus d'externalització i envien els sol·licitants d'asil a altres països.
Fins ara la Unió Europea ha fracassat en l'intent de consensuar una política migratòria comuna. En un primer moment, Itàlia era un dels països que bloquejaven l'acord, però en l'última cimera van ser Hongria i Polònia els que ho van bloquejar.
Arran d'aquest acord entre els dos països de la riba nord del Mediterrani, la Comissió Europea també n'ha demanat informació detallada al govern italià d'extrema dreta que lidera la primera ministra Giorgia Meloni.
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial, en formen part tots els estats de la Unió Europea i s'encarrega de defensar els drets humans i la democràcia.
