Pot Ucraïna atacar Rússia amb armes occidentals? Debat a Europa sota l'amenaça de Putin

Ucraïna pressiona els seus aliats europeus perquè l'autoritzin a fer servir l'armament occidental per atacar directament territori de Rússia mentre el president d'aquest país, Vladímir Putin, ja ha advertit que això tindria "greus conseqüències". 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, està aprofitant la seva gira europea per demanar que s'aixequi l'actual veto i que es doni a Ucraïna l'oportunitat de "contraatacar" les forces militars russes amb les armes, que estan protagonitzant una intensa ofensiva a Khàrkiv, a l'est del país. 

La possibilitat de permetre que Ucraïna faci servir armes occidentals per atacar ojectius en territori rus ha ocupat l'ordre del dia de la reunió dels ministres de Defensa dels 27 que s'ha fet a Brussel·les i que ha evidenciat l'existència de "visions diferents" i la falta de consens. 

Així ho ha explicat després de la reunió el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que considera que la petició ucraïnesa respon a una "acció legítima d'autodefensa sota la llei internacional quan es fa servir de forma proporcionada".

Borrell ha deixat clar que la UE "no forçarà" cap país a actuar d'una manera o d'una altra, i que són els estats els que han de decidir si "aixequen les restriccions" a l'ús de les seves armes.

Països com Alemanya, França, Bèlgica o Itàlia s'hi oposen pel fet que això pugui suposar una escalada, però el cap de la diplomàcia ha apuntat que alguns estats membres ja han expressat la seva voluntat de fer aquest pas, sense concretar quants són. França, Letònia o la República Txeca són alguns dels països que hi han donat suport, a més del Regne Unit --fora de la UE--. 

A la trobada dels ministres de Defensa també hi ha assistit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que aquest dimarts ha tornat a obrir la porta a aixecar les restriccions perquè Kíiv pugui respondre a l'ofensiva russa.

"Penso que ha arribat el moment de considerar aquestes restriccions. En particular, d'acord amb l'evolució cap a una guerra que té lloc al llarg de les fronteres, cosa que els fa més difícil fins i tot de defensar-se. Hem de recordar que això no fa que els aliats de l'OTAN siguin part del conflicte."

El ministre de Defensa ucraïnes, Rustem Umérov, ha participat en la reunió per via telemàtica des del front de guerra, mentre el president del país, Volodímir Zelenski, ha signat un acord de seguretat amb Bèlgica per rebre 30 avions de combat F16 que només podrà utilitzar en territori d'Ucraïna.

Aquest dimarts a la tarda, Zelenski ha signat un altre acord bilateral amb Portugal que preveu una aportació d'almenys 126 milions d'euros en ajuda militar a Ucraïna aquest any. Dilluns el president ucraïnès també va rubricar un acord similar amb el govern espanyol.

Putin amenaça de "greus conseqüències"

El president rus, Vladímir Putin, ha reaccionat de forma airada al nou escenari que planteja l'Aliança Atlàntica i, en una visita oficial a l'Uzbekistan, ha amenaçat de "greus conseqüències", sobretot per a Europa, si s'autoritza Ucraïna a colpejar el seu territori amb armament occidental.

"Els representants de l'OTAN, especialment a Europa, haurien de recordar que són països amb territoris petits i densament poblats. És un factor que haurien de tenir en compte abans de parlar d'atacar territori rus."

Putin ha carregat concretament contra el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, de qui ha dit que quan era primer ministre de Noruega van poder arribar a acords i que aleshores, ha dit, "estava segur que no tenia demència".

Sense consens per entrenar soldats a Ucraïna

Els ministres de Defensa de la Unió Europea tampoc no s'han posat d'acord sobre la proposta de proporcionar entrenament militar en terreny d'Ucraïna. "Alguns creuen que enviar aquests agents militars seria l'equivalent d'enviar-hi tropes, amb el risc que tot això implica", ha indicat Borrell.

El cap de la diplomàcia europea també ha recordat que hi ha set actes legals pendents d'aprovació per part dels estats membres per mobilitzar prop de 7.000 milions d'euros en ajuda militar a Ucraïna.
 

Rebuig d'Itàlia i suport de França amb matisos

Les propostes de Borrell han tingut una forta contestació per part dels representants del govern d'Itàlia, que han tancat la porta a enviar soldats a combatre a Ucraïna i a la possibilitat que l'armament italià que han proporcionat a Kíiv es faci servir fora de les fronteres ucraïneses.

El vicepresident del govern italià i líder del partit d'extrema dreta Liga, Matteo Salvini, ha dit que Borrell és "un altre d'aquests bombarders" que volen fer servir les armes que Europa envia a Ucraïna "per matar a Rússia". 

Per contra, el president de França, Emmanuel Macron, s'ha mostrat partidari d'aixecar les restriccions en l'ús d'armes occidentals a Ucraïna, però amb matisos. Macron ha opinat que els ucraïnesos han de poder "neutralitzar els punts militars" des d'on Rússia els ataca, sempre que no es toquin "altres punts civils o altres objectius militars".

El president francès també ha opinat que això "no incita l'escalada" perquè és Rússia, ha dit, qui ataca Ucraïna amb míssils des de l'altra banda de la frontera. 

Macron n'ha parlat des de Berlín en una roda de premsa amb el canceller alemany, Olaf Scholz, el qual ha subratllat que Ucraïna té "totes les possibilitats dins el dret internacional" en la seva defensa davant l'agressió de Rússia.