Pedro Sánchez accepta canvis en la llei d'amnistia per donar més garanties a Junts

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trencat el silenci sobre les negociacions de l'amnistia. Accepta canvis en el text per donar més garanties a Junts perquè totes les causes relacionades amb el procés quedin cobertes. Entre aquestes causes, la del president Carles Puigdemont, a qui el Suprem investiga per terrorisme per les protestes de Tsunami Democràtic.

Sánchez ha fet aquestes declaracions en una conversa informal amb periodistes que cobreixen la seva visita al Brasil.

Segons el president del govern espanyol, l'actual text de l'amnistia ja cobreix totes les causes judicials relacionades amb la consulta del 9-N i amb el referèndum de l'1-O. Però davant les exigències de Junts d'incloure-hi més garanties, Sánchez ha assegurat que, si cal reforçar el redactat, es farà.

Tot i això, el president del govern espanyol no ha explicat quins canvis concrets s'introduiran. Només ha apuntat que l'acord amb Junts es podria anunciar de forma imminent.

Sánchez també ha deixat clar que les modificacions aniran en dues línies.

Primer, donaran més garanties perquè quedin cobertes totes les causes judicials relacionades amb el procés.

I segon, aportaran més seguretat al text perquè passi sense problemes els filtres del Tribunal Constitucional i de la justícia europea, a través del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Tot això quan s'esgoten les hores per arribar a un acord sobre la llei d'amnistia. Aquest dijous, a les 11 del matí, els partits han de debatre i votar els canvis en el text. Ho faran en la comissió de justícia del Congrés. I perquè tirin endavant, necessiten majoria. Per tant, acord entre les diferents formacions que defensen l'amnistia.

Després d'aquestes declaracions, membres de les tres formacions implicades (PSOE, Junts i ERC) s'han pronunciat al respecte. D'una banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que les negociacions estan "a la recta final" i ha donat per fet que aquest dijous s'aprovarà el dictamen a la Comissió de Justícia. 

El portaveu de Junts al Senat, Josep-Lluís Cleries, també ha corroborat la imminència de l'acord: "Hi ha una amnistia per davant molt important, de reconciliació, i a qui no li agradi que s'aguanti. La democràcia és això". Per la seva banda, la portaveu adjunta d'ERC al Congrés, Teresa Jordà, ha afirmat que les negociacions "van bé" i ha puntualitzat que són "a tres".

Què pot passar amb els investigats per terrorisme?

El text actual de la llei diu que els investigats per terrorisme queden dins l'amnistia si no han causat violacions greus de drets humans, sobretot del dret a la vida i de la prohibició de tortures recollit als articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans.

En principi, amb aquest redactat, el president Carles Puigdemont, la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, el diputat al Parlament d'aquest partit Ruben Wagensberg i els altres 9 investigats per terrorisme per les protestes de Tsunami Democràtic quedarien coberts per l'amnistia.

Però el jutge que instrueix aquesta causa des de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, no ha deixat de fer moviments per torpedinar l'aplicació de l'amnistia, quan encara no està ni tan sols aprovada.

El 25 de gener, i per primera vegada, el jutge García-Castellón parla d'una possible violació del dret a la vida en referència a dos policies ferits en les protestes postsentència del procés, del 18 d'octubre del 2019. Si aquesta hipòtesi tirés endavant, el president Puigdemont, Marta Rovira i els altres investigats per terrorisme quedarien fora de l'amnistia.

Davant d'aquests moviments, i cinc dies després, Junts va acabar votant no a la proposició de llei d'amnistia al ple del Congrés del 30 de gener. Consideraven que el text no tenia prou garanties per incloure totes les causes relacionades amb el procés.

Ara, els canvis pactats haurien d'aconseguir més garanties, com demana Junts, però sense eliminar que el terrorisme amb violacions greus de drets humans quedi fora de l'amnistia, que és la línia vermella marcada pels socialistes.

Què passa amb l'alta traïció?

El text actual deixa fora de l'amnistia els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat. És a dir, els actes de concertació amb una potència estrangera amb la finalitat de declarar la guerra o de perjudicar d'alguna manera Espanya.

I aquí entra de ple l'anomenada trama russa del procés, els suposats moviments per aconseguir de Rússia finançament i, fins i tot, suport militar.

Pels partits independentistes, es tracta de tota una fantasia. Però el jutge que instrueix la causa de l'operació Volhov, Joaquín Aguirre, ha ampliat la investigació mig any més. I el jutge que porta el cas Tsunami, Manuel García-Castellón, també ha demanat a la policia nacional que investigui la suposada presència d'espies russos a Catalunya durant el procés.

Tots aquests moviments obririen una altra via: la d'imputar per alta traïció i treure de l'amnistia més encausats.

Davant d'això, Junts proposa canvis. Incloure dins la llei d'amnistia, com a mínim, alguns dels delictes considerats de traïció. En concret, aquells que comprometen la pau o la independència de l'Estat. Són els delictes en què els jutges, retorçant molt la llei, podrien fer encaixar els fets relacionats amb el procés.

Què passa amb les recomanacions de la Comissió de Venècia?

L'esborrany d'aquest òrgan consultiu en matèria constitucional del Consell d'Europa avala l'amnistia, en general. Però també dona algunes recomanacions per a la futura llei. En concret, que s'hauria de precisar més bé qui s'hauria de beneficiar de l'amnistia.

Aquest és un altre punt en què treballen Esquerra, Junts i el PSOE. Volen veure com es poden introduir en el text algunes de les conclusions de la Comissió de Venècia.

Negociacions que avancen, però, amb el rellotge en marxa. El termini s'acaba aquest dijous a les 11 del matí. Es reunirà la comissió de justícia del Congrés i s'hauran d'aprovar els canvis, amb acord.