Pedro Arrojo, relator de l'ONU sobre l'aigua: "Per crear riquesa, enverinem pobles sencers"

El relator especial de l'ONU sobre els drets humans a l'aigua potable i al sanejament denuncia que els governs no prioritzen l'accés a aigua potable, que s'ha deixat en mans del sector privat

RedaccióActualitzat

Al món hi ha 2.000 milions de persones sense accés a aigua potable i 4.000 milions més sense el sanejament bàsic. Són les xifres que té al cap Pedro Arrojo per fer la seva feina.

És el relator especial de l'ONU sobre els drets humans a l'aigua potable i al sanejament i la seva és una de les veus que s'han sentit a la conferència sobre l'aigua que l'ONU ha organitzat a Nova York, de la qual n'ha sortit un pla amb 700 compromisos com a base per frenar aquesta crisi.

"Aquests 2.000 milions no són persones assedegades sense aigua en els seus entorns de vida, sinó que són persones brutalment empobrides que viuen al costat d'un riu contaminat o sobre un aqüífer contaminat", explica en declaracions a TV3.

Arrojo alerta que la contaminació de rius i aqüífers és cada "cop més terrible". I posa un exemple que esgarrifa: "Jo vaig ser fa poc en un país, que no puc citar perquè encara n'estic fent l'informe, on està reconegut oficialment que com a mínim el 30% de la població s'està enverinant amb metalls pesants de la mineria, els infants inclosos. Són 11 milions de persones en un sol país."

"Si jo em contamino, amb l'edat que tinc, no es perd gaire, però un nen de tres anys? És un crim que no podem acceptar. En nom de crear riquesa per a alguns, enverinem poblacions senceres."

Malgrat tot això, feia 50 anys que l'ONU no organitzava una conferència per parlar-ne. Per què s'han trigat cinc dècades? "Perquè l'ONU té una gran debilitat institucional en la gestió de l'aigua, no té cap cos que treballi en aquest tema i això ho ha aprofitat la iniciativa privada durant molts anys, de manera que els fòrums globals de l'aigua que s'organitzen cada tres anys, els organitza el lobby privat", respon Arrojo.

En tot cas, celebra que s'hagi fet i, malgrat que no n'ha sortit un document amb decisions vinculants, posa l'accent en la capacitat que ha tingut la convocatòria per reunir els diferents actors implicats en la gestió de l'aigua.

Riu Las Vacas, a Guatemala, contaminat per acumulació ingent de plàstics
Hi ha 4.000 milions de persones al món sense accés al sanejament bàsic (Reuters/Josue Decavele)

"Normalment, quan es convoquen els fòrums, ho fa la iniciativa privada i els defensors de l'aigua organitzen un fòrum alternatiu", explica. "En aquest cas, quan a l'estiu vaig parlar amb ells i els vaig explicar que es faria aquest fòrum, em van dir: 'Doncs hem d'organitzar el fòrum alternatiu'. I jo els vaig dir: 'No, aquest cop és l'ONU i crec que el que hem de fer és picar a la porta i dir aquí estem els defensors de l'aigua, volem participar i volem obrir un espai de debat'."

Això ha permès parlar de l'aigua com a bé comú, més que no pas com un recurs econòmic per explotar com a negoci. En tot cas, segons Pedro Arrojo, "l'enorme pressió de l'interès privat" que hi ha no és l'únic factor que impedeix revertir les xifres que dèiem en començar --2.000 milions de persones sense aigua potable.

Un milió de pous il·legals a Espanya

També denuncia la manca d'iniciativa dels governs: "Sovint no posen els recursos econòmics ni estableixen que l'aigua de boca en qualitat i quantitat sigui, per exemple, prioritat davant la mineria. És a dir, es deixa que la mineria contamini l'aigua amb metalls pesants i s'enverini la gent; o es prioritza el regadiu i se sobreexploten els aqüífers. A Espanya no hi estem molt lluny, amb un milió de pous il·legals."

En definitiva, afegeix, "parlar de drets humans no és parlar, és assumir que la prioritat és l'aigua potable per a tothom i el sanejament en condicions, sense deixar ningú enrere".

Un home omple recipients de plàstic amb aigua d'un rierol natural, a Caracas
Feia 50 anys que l'ONU no organitzava una conferència sobre l'aigua (Reuters/Gaby Oraa)

Per Pedro Arrojo, això passa per dues claus. La primera, "fer les paus amb els nostres rius i els nostres ecosistemes aquàtics", afirma. "No podrem avançar en l'objectiu de donar aigua potable a aquests dos milions de persones si no recuperem l'enginyeria natural del cicle de l'aigua, el bon estat ecològic dels rius i els aqüífers, dels qual depèn la seva vida", argumenta.

En segon lloc, defensa que cal "una governança democràtica de l'aigua entesa com un bé comú, accessible per a tothom, però no apropiable per a ningú".

"Tenim un gran desafiament al món que s'agreuja amb les dinàmiques de crisi climàtica, que no canviaran l'essencial de la crisi de l'aigua però augmentaran els fenòmens extrems de sequera o inundacions", conclou.

ARXIVAT A:
PobresaContaminacióCrisi climàticaONU
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut