On es consumeix més aigua: consulta els litres per habitant a cada comarca i municipi

L'aigua és cada cop un bé més escàs i la sequera, un estat cada cop més freqüent. Amb els embassaments sota mínims, amb unes reserves del 35%, i sense previsió de pluges contundents, tornen les crides a tancar l'aixeta per estalviar aigua, com les que ja es van fer durant la gran sequera del 2008. El resultat va ser una reducció dràstica dels consums. I ara, encara tenim marge per estalviar? Estem gastant massa aigua?

El consum no és igual a totes les comarques de Catalunya. En 22, els ciutadans viuen, de mitjana, amb menys de 120 litres diaris. Per exemple, el Barcelonès, amb 105, i la Terra Alta, amb 98, la que menys aigua gasta de tot Catalunya.

En 15 comarques es consumeixen entre 120 i 200 litres diaris per habitant, com el Tarragonès o el Segrià. Però 5 comarques superen aquest llindar: la Cerdanya (201 litres per habitant i dia), el Pallars Sobirà (215), el Baix Empordà (215), l'Alta Ribagorça (320) i, a la capçalera, la Vall d'Aran, amb gairebé 368 litres al dia.

Aquestes últimes són xifres que queden lluny de la mitjana de Catalunya, amb uns 117 litres per habitant i dia, i dels 100 que l'Organització Mundial de la Salut considera suficients per cobrir totes les necessitats.

Aquest és el mapa del consum mitjà diari per habitant*, comarca a comarca, segons les dades de l'ACA del 2021:

*Per a càlcul del mapa s'agafa el nombre d'habitants empadronats a cada comarca o municipi. Per tant, no es comptabilitzen les persones que hi tenen segona residència o els turistes.

Darrere d'aquestes diferències de consum, a més, hi ha moltes raons: el tipus d'habitatges i la quantitat de zones verdes, si l'aigua és un recurs abundant o no, i també --i molt determinant-- el preu. 

En alguns municipis, com Naut Aran, només es paga el cànon de l'aigua, però no els litres que es consumeixen, ni tan sols es tenen comptadors als domicilis. 

La Vall d'Aran: aigua gratuïta i moltes segones residències

El municipi de Naut Aran és el segon que més aigua consumeix de tot Catalunya --al darrere de Prats i Sansor, a la Cerdanya-- amb 876 litres per persona i dia de mitjana. El formen vuit pobles i l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. No arriben a dos mil habitants, n'hi ha 1.941 empadronats, però en èpoques turístiques multipliquen la població per 10.

Per l'alcalde, César Ruiz-Canela Nieto, aquestes dades "no són reals" perquè no tenen en compte els turistes que els visiten o les persones que hi tenen segona residència. Per conèixer el consum real de cada vivenda o establiment turístic, s'haurien d'instal·lar comptadors, però de moment els ajuntaments no s'ho han plantejat.

En aquest cas, però, més enllà del turisme, hi ha un altre element que pot explicar per què es dispara tant el consum: el preu de l'aigua. O, més ben dit, el fet que aquest recurs no s'hagi de pagar a la Vall d'Aran: l'aigua és gratuïta. Els veïns només es fan càrrec del cànon de l'aigua, però no abonen cap import pels litres que consumeixen.

L'Ajuntament de Naut Aran no es planteja fer pagar per l'aigua malgrat les elevades xifres de consum:

"Els veïns ja paguen suficients impostos i a l'ajuntament no li cal cobrar aquesta aigua, i per això no la cobrem",  justifica l'alcalde.

Els ciutadans de l'àrea metropolitana, els més estalviadors

Els municipis turístics o residencials, amb cases i jardins, i també amb moltes zones de reg, acostumen a tenir un consum més elevat d'aigua. A les ciutats i zones urbanes, en canvi, els blocs de pisos, amb habitatges més petits, afavoreixen un estalvi més gran. És el que passa a l'àrea metropolitana de Barcelona, on malgrat l'alta densitat de població, el consum d'aigua és força baix.

De fet, la ciutat de Barcelona és una de les que menys aigua gasta d'Europa. On l'aigua ha estat alguna vegada un recurs escàs, l'aixeta es tanca abans. I la gran sequera del 2008 va colpejar amb força l'àrea metropolitana i les campanyes de conscienciació van calar en la població.

Des de llavors, la despesa diària està al voltant dels 106 o 107 litres per persona i dia, en funció de l'any. En algunes ciutats, com Santa Coloma de Gramenet, aquesta xifra és encara menor: 97 litres.

Aquest és el mapa del consum diari mitjà per habitant i municipi:
 

A Barcelona, Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, reconeix que la política tarifària també ajuda a reduir el consum: "El preu del litre d'aigua surt més car com més litres consumim".

Ara bé, amb un consum tan "ajustat" el marge d'estalvi és menor que en altres comarques o ciutats. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, les mesures que podem aplicar a casa, com tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o quan ens ensabonem a la dutxa, permeten estalviar molts litres d'aigua. Però l'Ajuntament de Barcelona admet que perquè la reducció sigui significativa "cal introduir elements d'eficiència dins la casa". És a dir, noves instal·lacions, com l'aprofitament d'aigües grises, que permet fer servir l'aigua de la dutxa o de la pica per omplir les cisternes del vàter.

Amb noves mesures com aquesta, l'Ajuntament de Barcelona pretén que el 2030 els ciutadans gastin menys de 100 litres diaris per persona.

L'aigua potable, només per a ús de boca

En època de sequera, algunes restriccions estableixen que l'ús de l'aigua potable es reservi només per beure, i no per a altres usos municipals. Barcelona fa temps que ha convertit aquestes mesures pràcticament en la norma. Per exemple, el 80 % de la neteja dels carrers es fa amb aigües freàtiques, les que surten del subsòl, i no amb aigua potable. I també s'ha optat per fer-ho així amb el reg de les zones verdes o per omplir les fonts ornamentals.

A tota la ciutat hi ha una trentena de dipòsits d'aigua freàtica, que es distribueix a través d'una xarxa de 78 quilòmetres repartits per tota la ciutat.

Un dels reptes futurs és l'ús d'aigua regenerada, la que surt de la depuradora, per substituir les activitats que ara es fan amb aigua potable. Barcelona preveu que al barri de la Marina, que està en desenvolupament, tots els serveis municipals facin servir només aigua de la depuradora.

L'estalvi d'aigua, també durant l'abudància

Les crides a l'estalvi es repeteixen en períodes continuats de manca de pluges, però els experts recorden que cal canviar la concepció que tenim de la sequera, en un futur en què la ciència ja preveu que seran més freqüents.

Enrique Velasco, cap del departament de Gestió de Recursos Hídrics de l'Agència Catalana de l'Aigua, considera que, primer, cal detectar els municipis on es concentra una demanda més alta d'aigua per buscar-ne les causes i intentar reduir-ne el consum.

Però, a més, assegura que l'estalvi no s'ha de fer "només en període de sequera", sinó més aviat al contrari: "L'hem de fer sempre, perquè no passes de l'abundància de la nit al dia. No hem de mirar massa el futur si plourà o no plourà, sinó que l'estalvi l'hem de fer avui, per donar oportunitats a mantenir major disponibilitat d'aigua durant més temps".

La catedràtica de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona Maria del Carme Llasat recorda que la manca d'aigua és un problema global i que pot afectar zones ara mateix amb abundància d'aigua, com la Vall d'Aran.

"Hem d'aprendre ja a conviure amb un recurs que serà més limitat i que també arribarà a ser més limitat a la Vall d'Aran. I hem de pensar que no pel fet que jo pugui gastar-me els diners que em demanin per aquella aigua puc fer-ho."