Nou Campanar, el barri de la falla més cara de la història, trencat per les flames

El barri de Nou Campanar va tenir la falla més cara de la història. L'any 2008 les flames van cremar aquell ninot que va costar un milió d'euros al promotor Juan Armiñana. Aquesta setmana les flames tornen a posar el barri dissortadament en l'actualitat.

Nou Campanar és un barri que va créixer a l'empara de la bombolla immobiliària alimentada per Rita Barberà i Francisco Camps durant l'època dels grans esdeveniments, especulació -i també corrupció- del PP del País Valencià. Nou Campanar és l'apèndix de l'històric barri de Campanar, urbanitzat amb l'escalfament del boom immobiliari propiciat pels governs de Barberà entre el 1991 i el 2015.

La zona de Campanar és un dels dinou districtes en què està dividida la capital del Túria. El centre històric d'aquest barri limita amb el centre de València i amb el municipi de Mislata. Actualment, compta amb grans avingudes, centres comercials, zones verdes, connexió amb metro i autobusos.

Però fins als anys 90 era una zona d'horta que envoltava un petit nucli amb un campanar, si bé el nom de la zona prové del camp. Però també era una zona degradada per la droga.

Durant anys, als horts que hi havia al voltant de Campanar i les localitats de Paterna, Mislata i Quart de Poblet acollien un dels focus de marginalitat i drogoaddicció més importants de la demarcació.

Als noranta, els veïns es manifestaven davant la degradació i la passivitat de l'alcaldessa amb "l'hipermercat de la droga" i que va servir com a excusa per urbanitzar la zona.

La seva proximitat amb la ciutat va aixecar l'interès dels constructors i promotors que tenien la benedicció de l'alcaldessa.

Enfront de la destrucció del patrimoni, el veïnat va impulsar el moviment Salvem el Pouet, una part de l'horta de Campanar, just davant d'on ara hi ha l'edifici incendiat.

Els plans urbanístics van arrasar els camps, séquies i alqueries històriques i les van substituir per blocs de pisos amb piscina, com es va fer en molts altres barris de la ciutat, com Orriols o Benicalap.

Casualment, aquesta setmana el foc ha reduït a cendres l'última promoció que es va aixecar en aquella zona.

La falla més cara de la història

En plena eufòria del totxo, l'any 2002, els promotors que estaven enrajolant la zona van fundar la falla Pediatre Jorge Comín-Serra Calderona, coneguda popularment com a Nou Campanar. El seu primer president va ser el promotor immobiliari Juan Armiñana.

Entre 2004 i 2009 van guanyar cada any en la Secció Especial amb un pressupost que cap altra comissió fallera podia imaginar-se. De fet, la falla més cara i més gran de la història la va plantar l'any 2008, la publicitat perfecta per al barri. El constructor havia aixecat centenars de pisos al nou barri.

Just aquell any va esclatar la bombolla immobiliària i l'empresa d'Armiñana va entrar en concurs de creditors tres anys més tard. Quan abandona la falla i el seu mecenatge, la falla va anar a menys fins que el 2016 es va dissoldre definitivament.

"Habitatges innovadors"

Els empresaris van aixecar ràpidament habitatges que després venien per centenars de milers d'euros. Fbex, la promotora de l'edifici incendiat, va provar de vendre els seus habitatges a preus de fins a 600.000 euros.

Uns pisos que es promocionaven com a "innovadors" amb materials que ara són al punt de mira. El final de la bombolla va fer que molts d'aquests pisos quedessin buits i es venguessin, anys més tard, amb una rebaixa important. Fbex va entrar en fallida l'any 2010, deixant un deute de 640 milions d'euros.

Nou Campanar ha quedat com un símbol de la caiguda d'aquestes empreses i d'una política que van especular de manera salvatge i que ara no és més que cendra.