"Ningú està protegit davant el coronavirus, pot afectar tothom", diuen els metges

Tot i que fa molt pocs mesos que es va descobrir el coronavirus i que encara hi ha moltes incògnites per resoldre, ja s'ha començat a veure a qui afecta més i de quina manera.

A diferència del que es deia en un primer moment -quan encara no es tenia prou informació- no és un virus com el de la grip. 8 de cada 10 infectats passen el virus amb un quadre lleu semblant a la grip, però la resta es compliquen i és aquí on es destinen tots els esforços.

Robert Güerri, coordinador de la Unitat Covid de l'Hospital del Mar, destaca que ningú està protegit contra el SARS-CoV-2:

"No hi ha ningú protegit davant d'això. Realment, en moment donat, pot afectar tothom, s'estan infectant persones joves. El que més em preocupa és que és un virus que en aquest moment no discrimina ningú, perquè ningú està protegit."

I gairebé tots els infectats comencen de manera similar, amb símptomes lleus. Però alguns, de sobte, fan un gir a pitjor. Prèviament, no es pot saber qui serà.

Josep Maria Miró, metge de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha constatat que l'evolució a partir del setè dia sembla clau:

"El punt clau, probablement, és a partir dels 7 dies. Les persones que a partir dels 7 dies continuen amb febre alta, malestar general... aquest és un grup de malalts que es pot complicar."

Robert Güerri explica que la presència del virus causa una resposta desproporcionada del sistema immunològic que és la que causa dificultat per respirar:

"El sistema immunitari reconeix aquest virus com una cosa estranya. És la seva funció. Però per alguns mecanismes que encara no sabem, el que produeix és una hiperestimulació del sistema immunitari.

Les cèl·lules del sistema immunitari comencen a produir senyals que el que fan és induir més inflamació, i és bàsicament aquesta inflamació la que està produint el dany als pulmons i la insuficiència respiratòria. I això, d'entrada, malauradament no ho podem saber."

Afecta més homes i persones de més de 50 anys amb malalties prèvies

El que sí que se sap és que afecta més els homes i que les persones de més de 50 anys i amb patologies prèvies tenen més probabilitats de tenir un pitjor pronòstic. Però també hi ha joves, i aparentment sans, com remarca Güerri:

"Hi ha un component que no podem controlar que és la càrrega genètica, o immunològica, que té cada persona. I cada persona respon, davant d'una malaltia infecciosa com aquesta, de forma diferent."

Als hospitals ja s'han perdut les especialitats mèdiques i s'han convertit tots en professionals sanitaris bolcats a atendre els malalts de la Covid. Aprenen dia a dia i hora a hora com tractar aquests pacients. No hi ha cap tractament específic, però sí alternatives.

Josep Maria Miró comenta que els medicaments que s'estan donat "han provat la seva eficàcia en epidèmies prèvies, en estudis de laboratori o en models animals". "Els estem fent anar fora del seu ús clínic habitual", ha afegit.

Güerri recorda que cada dia es van redefinint els tractaments:

"Compartint la informació amb tot el món, científic i mèdic, veient què ha anat bé i què no. Estem actualitzant dia a dia el tractament que administrem als pacients per intentar obtenir els millors resultats possibles."

Cada pacient donat d'alta és una victòria personal i per al sistema, perquè allibera recursos per poder atendre els nous infectats d'evolució greu que necessiten cures intensives. El sistema no deixa de tensionar-se i els recursos, tot i que es multipliquen, són limitats. Si s'arriba al col·lapse, no es podrà atendre tothom que ho necessiti.

Robert Güerri, però, llança un missatge esperançador:

"Entre els companys cada dia parlem que queda un dia menys perquè això s'acabi. Les persones que estem treballant estem implicats professionalment i emocionalment. Ja no som digestòlegs o internistes, som metges tractant pacients. Crec que ens en sortirem. Si puc ser optimista, crec que ens n'estem sortint."