Tot el que sabem del coronavirus i la Covid-19: contagi, símptomes, vacuna
Presentem tot el que se sap i el que encara no se sap sobre el coronavirus que va aparèixer a la ciutat xinesa de Wuhan
Tot el que sabem del coronavirus i la Covid-19: contagi, símptomes, vacuna

Tot el que sabem del coronavirus i la Covid-19: contagi, símptomes, vacuna

Presentem tot el que se sap i el que encara no se sap sobre el coronavirus que va aparèixer a la ciutat xinesa de Wuhan

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El 31 de desembre, el govern xinès va comunicar a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'aparició d'un nou virus. Quines característiques té, quin impacte ha tingut, com s'hi fa front? Són preguntes que responem a continuació.


Què és el coronavirus 2019-nCoV (nom provisional) o SARS-CoV-2 (nom oficial)​?

El coronavirus SARS-CoV-2 (batejat amb aquest nom després d'anomenar-se'l provisionalment 2019-nCoV) és un virus fins ara desconegut, de la família dels coronavirus. S'anomenen així per la seva forma i afecten el tracte respiratori -principalment els pulmons.

Poden causar una malaltia que l'OMS ha anomenat Covid-19 i que pot arribar a ser greu i en alguns casos --sobretot en persones grans o amb malalties prèvies-- provocar la mort.


Hi ha hagut últimament infeccions per altres coronavirus?

Fins fa uns anys aquesta família havia rebut relativament poca atenció i es considerava que provocava poc més que un refredat. Però el 2002 va aparèixer un nou virus que va causar la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu en anglès), que es va estendre per més de 20 països. I el 2012 va sorgir el coronavirus causant de la MERS (Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà). Això va fer que, preveient la possible aparició de nous coronavirus, l'any 2017 l'OMS els situés en la llista prioritària de patògens.

Imatge del virus al microscopi (Institut de Microbiologia de l'Acadèmia de Ciències de Xina)
Imatge del virus al microscopi ((Institut de Microbiologia de l'Acadèmia de Ciència)

 

Quan i com ha aparegut aquest nou coronavirus?

A mitjans de desembre van aparèixer els primers casos a Wuhan. Com que era plena època de grip, no s'hi va donar excessiva importància fins que es va veure que els pacients afectats de pneumònia que anaven a l'hospital treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn de Huanan, on es venen també animals vius.

Però la primera infecció podria ser anterior. Segons el South China Morning Post, un diari independent de Hong Kong, el "pacient zero" seria un home de 55 anys que hauria emmalaltit el 17 de novembre.

A més, l'oftalmòleg Li Wenliang, de 34 anys, va avisar dels efectes d'un nou virus el mes de desembre, però la policia el va investigar perquè ho considerava "falsos rumors". Wenliang va morir de la malaltia a primers de febrer.

 

Quins símptomes presenta?

Els principals símptomes de les malalties provocades per coronavirus són semblants però més intensos que una grip, amb febre, tos, dolor i malestar general i problemes respiratoris de moderats a greus.

Com es pot prevenir?

La mesura fonamental és evitar el contacte pròxim amb altres persones. Com que els primers dies pot ser asimptomàtic, s'aconsella el confinament i en cas de contacte guardar una distància de seguretat d'almenys un o dos metres.

És important és tapar-se la boca i el nas amb un mocador o bé amb el colze, flexionat, quan es té tos o s'esternuda. El mocador s'ha de llençar immediatament i convé rentar-se les mans de seguida. Una altra mesura de precaució és no tocar-se ulls, nas i boca amb les mans.

El Departament de Salut té una pàgina web on s'explica de manera clara i concisa com es transmet el coronavirus, les mesures per evitar-ho i quins són els grups més afectats, entre altres coses.

Quan es va anunciar l'aparició d'un nou virus?

El 31 de desembre les autoritats xineses en van informar l'OMS. L'1 de gener es va clausurar el mercat i el mateix dia va morir el primer pacient. A poc a poc, el nombre de casos va augmentar i se'n van detectar a altres països: Tailàndia, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units. Sempre es tractava de persones que havien visitat Wuhan.

On s'ha originat la infecció i com es transmet?

L'origen exacte encara no se sap. Se sospita que prové d'animals infectats i en un estudi internacional, amb participació de l'equip expert en coronavirus de l'IRTA-CReSA, s'ha suggerit que les civetes, popularment conegudes com a gats mesquers, i els pollastres podrien ser portadors del virus. Però és una predicció molt inicial.

També s'ha considerat que podria haver passat dels ratpenats als humans a través dels pangolins. Aquesta hipòtesi, però, ha perdut força perquè els mateixos investigadors han rectificat.

S'accepta, en general, que els ratpenats són els reservoris de la majoria de coronavirus i que després es poden escampar entre altres animals, on poden experimentar mutacions. Són virus de transmissió aèria, però també es podrien transmetre per objectes o substàncies contaminades fa poc.

Pot passar d'una persona a una altra?

Sí, i per això cal evitar els contactes. L'índex de transmissió –nombre reproductiu bàsic o Ro- varia d'un lloc a un altre, però ara a l'estat espanyol està al voltant de 3 -cada infectat transmet el virus de mitjana a 3 persones.

Comparativament, en el cas de l'Ebola és de 2, la grip està per sobre de 3 i en el xarampió és de 15.

En tot cas, quan el valor supera l'1, el virus progressa perquè passa de persona a persona. A la Xina, amb mesures dràstiques, van reduir l'Ro un 55% en dues setmanes.

Una persona que encara no té símptomes pot transmetre el virus?

N'hi ha diversos casos. El primer que es va conèixer i descriure es va produir a Alemanya, segons la revista  The New England Journal of Medicine. Es tracta d'un home de negocis de 33 anys que es va posar malalt i amb febre alta el 24 de gener. Al cap de tres dies es trobava millor i va tornar a la feina.

L'home havia estat en contacte amb una sòcia xinesa els dies 20 i 21 de gener. Quan aquesta dona va tornar al seu país no tenia símptomes, però allà es va posar malalta i va donar positiu del virus.

Això va donar lloc a controlar les persones amb qui havia estat en contacte. I tant l'home de 33 anys com tres treballadors més van donar positiu del coronavirus. D'aquests, un havia estat en contacte amb la dona xinesa i els altres dos només amb l'home alemany de 33 anys. Tots els casos eren lleus.

Això indica que persones portadores, però sense símptomes, poden transmetre el virus i complica més la capacitat de prevenir nous casos. Es tracta d'un tema que encara és objecte de debat a la comunitat científica, però és innegable que almenys se n'han produït alguns casos. El que no s'ha establert és si són una font important de transmissió o no.

Segons el Centre de Control de Malalties dels Estats Units, CDC, la transmissió es pot produir, però no és una de les vies principals. En canvi, investigadores com Sandra Ciesek, directora de l'Institut de Virologia Mèdica de Frankfurt (Alemanya), ha realitzat estudis, encara pendents de revisió, segons els quals és una via a tenir molt en compte. La web de la cadena CNN ha exposat diversos punts de vista sobre el tema.

Tot això fa encara més aconsellable el confinament, perquè els tests, a més de no haver-n'hi per a tothom, no se solen practicar a gent asimptomàtica, que podria transmetre igualment el virus.

Com que el període d'incubació varia entre 3 i 14 dies –la mitjana és de 5 dies-, la quarantena està plenament justificada per a tothom. Això no significa que no s'hagin vist alguns casos, pocs, en què el període ha estat de fins a 27 dies, però són inusuals.

 

Quants casos hi ha hagut i quina és la taxa de mortalitat?

En el moment d'escriure aquest article s'han produït a tot el món més de 170.000 casos, amb més de 6.000 morts i vora 80.000 persones que s'han curat. Les dades s'actualitzen a la web worldometers.

Amb aquestes xifres la mortalitat està entre el 3 i el 4%. Els casos greus són al voltant d'un 7%. Però hi ha grups més vulnerables, com ara la gent de més edat o amb patologies prèvies.

El percentatge de morts sobre infectats és més alta, amb diferència, a partir dels 80 anys i entre els 70 i els 79. Després baixa de manera important. Això no vol dir que no n'hi hagi hagut casos en qualsevol franja d'edat, però per sota dels 60 baixa a l'1,3% i per sota dels 50 baixa de l'1%.

La mortalitat també és més elevada entre els que també tenen malalties cardiovasculars. Els segueixen els persones amb diabetis, malalties respiratòries, hipertensió o càncer.

Els països del món amb més casos són, en aquests moments i en aquest ordre: la Xina, Itàlia, l'Iran, Espanya i Corea del Sud.

Comparativament, el virus de la SARS va afectar 8.098 persones, 774 de les quals van morir. Amb la MERS n'hi va haver 2.494 casos, amb 858 morts. Una de les diferències és que van quedar territorialment molt restringits.

Com es protegeixen els investigadors que treballen amb aquests virus?

Es treballa en sales aïllades. Les mesures bàsiques són una higiene estricta i l'ús correcte d'equips de protecció individual, que en aquest cas serien guants, preferiblement de canya llarga, mascareta respiratòria de nivell de protecció FFP3, pantalla facial o protecció ocular i bata de frontal sòlid. Al final de cada acció, en abandonar la sala de treball en qüestió, cal un rentat de mans intens i efectiu.

Equip de protecció individual ((IRTA-CReSA))

En què s'ha avançat fins ara per fer-hi front?

Aviat es van identificar diferents seqüències genètiques del coronavirus. Es va confirmar que té un 70% de similitud amb el SARS. També s'estan fent esforços per aïllar el virus. Així es coneixeria millor i es podrien desenvolupar potencials vacunes o altres tractaments, a més d'elaborar proves diagnòstiques específiques.

Sobre fàrmacs, se n'està estudiant un que s'utilitza contra certs tipus de càncer i que podria ser útil contra el coronavirus.

A Catalunya s'ha iniciat el primer assaig clínic del món per trobar estratègies de prevenció. Hi participen unes 200 persones que han donat positiu en coronavirus i unes 3.000 més que hi han estat en contacte. Els primers resultats s‘han de saber cap a primers d'abril.

Quant a una vacuna, en condicions normals trigaria anys. Si s'escurcen alguns passos i els resultats acompanyen, n'hi podria haver una d'aquí un any o any i mig.

També s'investiguen test ràpids, com un que desenvolupa l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, dintre del projecte CONVAT. Hi participa també Jordi Serra-Cobo, del Departament de Zoologia de la Universitat de Barcelona.

Pot arribar una vacuna contra aquest virus?

Quan va aparèixer la SARS, van passar 20 mesos entre que es va obtenir la seqüència del virus i es va iniciar la fase 1 de l'assaig clínic d'una vacuna. Des d'aleshores, el temps necessari s'ha reduït a poc més de 3 mesos i, en aquest cas, s'espera que fins i tot sigui menor, i es faci servir una tecnologia nova.

En el cas d'aquest nou coronavirus, ja hi ha una recerca en marxa. Hi participen investigadors de l'IRTA, i ja s'ha identificat la regió concreta de la proteïna que seria clau per fer una vacuna.

Ara cal identificar l'origen del virus per poder dissenyar la vacuna i decidir com se subministra. L'investigador de l'IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB a la Facultat de Veterinària, Joaquim Segalés, té pocs dubtes que es podrà obtenir d'una manera relativament ràpida. Juntament amb altres investigadors de l'IRTA-CReSa i de científics nord-americans, ha dut a terme una recerca que significa un pas important cap a aquesta vacuna.

S'ha declarat l'emergència sanitària?

Contra el que molts viròlegs esperaven, el 23 de gener l'OMS va decidir no declarar l'emergència sanitària. Només va apujar l'alerta de moderada a elevada, però sí que ho va fer el 30 de gener, davant del nombre de casos i de països afectats.

Finalment, al març, l'OMS va declarar la pandèmia.  

Desapareixerà, el virus?

És probable que el virus segueixi present els propers anys. La clau és controlar-lo, com es fa amb altres virus. Si, com es creu, és estacional, els casos a l'hemisferi nord han de disminuir amb la primavera i l'estiu, però augmentaran a l'hemisferi sud.

Si, com es creu, les persones infectades desenvolupen immunitat, la transmissió s'hauria d'alentir. Però no es podrà abaixar la guàrdia del tot. Si s'aconsegueix una vacuna, probablement serà obligatòria per a molta gent o per a tothom.

Però això són coses que s'aniran descobrint. De moment, cal confinament i normes estrictes d'higiene.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut Xina

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut