Ni migdiades ni fàrmacs: consells per adaptar-se al canvi d'hora
La matinada de diumenge s'entrarà en l'horari d'hivern i la Unió Europea encara no ha decidit si el del 2021 serà l'últim canvi
Ni migdiades ni fàrmacs: consells per adaptar-se al canvi d'hora

Ni migdiades ni fàrmacs: consells per adaptar-se al canvi d'hora

La matinada de diumenge s'entrarà en l'horari d'hivern i la Unió Europea encara no ha decidit si el del 2021 serà l'últim canvi

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Ni migdiades ni fàrmacs: consells per al canvi d'hora
Un any més, les busques del rellotge hauran d'anar enrere (Reuters/Thomas White)

La rutina del canvi a l'horari d'hivern torna la matinada de dissabte a diumenge. Els rellotges aniran enrere una hora i partir d'aquell moment estarem a una hora de diferència del meridià de Greenwich, i no pas a dues, com passa amb l'horari d'estiu.

El 2018, la Comissió Europea va decidir eliminar aquest doble canvi, que al març ens dona una hora menys i a l'octubre ens proporciona una hora més. Però posteriorment es va decidir allargar-ho fins al 2021.

Fins i tot es va dir que els estats haurien de triar, l'abril del 2020, si volien quedar-se en l'horari d'estiu o en el d'hivern. Però entre Covid i Brexit, la Unió Europea ja té prou maldecaps i sembla que qualsevol decisió ferma s'ajornarà.

Si fes cas de l'opinió dels ciutadans, el canvi s'aboliria. En una enquesta feta per la Comissió a la qual van respondre uns 4,6 milions de persones, el 84% es van mostrar contràries al doble canvi d'horari i el 16% el volien mantenir.


Efectes diversos: dels accidents a la fertilització "in vitro"

El canvi es va pensar per estalviar energia. Però els anys passen i ara l'enllumenat és més eficient i pràcticament tothom fa servir ordinadors, tauletes o altres dispositius i, així, gasta electricitat al marge de si hi ha llum solar o no. La Comissió Europea calcula que el canvi d'hora permet estalviar entre un 0,5 i un 2% d'electricitat.

Sobre els efectes, hi ha diversos estudis, però la majoria tenen uns quants anys.

Alguns assenyalen que els dies posteriors al canvi de primavera augmenten els infarts i l'endemà del canvi de tardor disminueixen. Però això no altera el total dels que hi ha anualment.

També hi ha estudis que assenyalen un augment d'accidents el dilluns posterior al canvi d'hora. I un del 2004, en canvi, aporta un possible benefici. Publicat a "Accident Analysis & Prevention", afirma que el canvi d'hora redueix els accidents mortals de vianants entre 5 de la matinada i 10 del matí i entre 4 de la  tarda i 9 del vespre. Les morts de passatgers de vehicles també es redueixen.

Fins i tot hi ha un estudi d'investigadors de Boston i Lexington, publicat el 2017 a "Chronobiology International", segons el qual el canvi d'horari afecta l'èxit de la fertilització "in vitro".

Els autors van analitzar, retrospectivament, dades de 1.654 cicles fets entre el 2009 i el 2012. Van constatar que el percentatge d'embarassos que s'aconseguien era semblant a la primavera i a la tardor. El mateix passava amb les pèrdues del fetus, però eren molt més elevades si es canviava a l'horari d'estiu després de la transferència d'embrions: un 24,3% en comptes del 15,5% per a tota l'estació.


Trasbals transitori

El que sol afirmar molta gent és que el canvi d'horari altera el ritme del son i pot provocar irascibilitat, decaïment, tristesa, fatiga, dificultat per dormir o son excessiva i dificultats per concentrar-se.

Segons explica Jaume Celma, vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, afecta de manera diferent cada individu i això depèn de si té alguna malaltia o situació concreta que el faci més vulnerable.

"Però és clar que ens afecta una mica a tots. Els primers dies ens falta o ens sobra una hora, i això trasbalsa. Però l'adaptació és cosa de pocs dies, d'una setmana, com a molt. I el canvi a la tardor impacta menys que el canvi a la primavera."

Celma no creu que aquest any, amb possible toc de queda o un nou confinament, hi hagi un impacte especial. Pot tenir conseqüències, però, per altres motius, com no poder sortir. En tot cas, de cara a l'adaptació al nou horari, fa diverses recomanacions.

"Intentar mantenir les rutines, però basant-se en el rellotge, i no pas en el que sentim. No intentar compensar-ho amb migdiades, que trenquen el ritme del rellotge intern."

Per tant, l'hora de llevar-se ha de ser la mateixa i no hem de pensar que els primers dies ho compensarem dormint una mica més o alterant el nostre horari. Tampoc recomana fàrmacs per agafar el son o per estar més desperts.

Un altre consell és buscar la llum natural per produir melatonina, l'hormona reguladora dels cicles del son i la vigília. I fer exercici físic, que, segons Celma, és ""el millor antidepressiu i ansiolític".

Alguns d'aquests consells no són adequats només per als canvis d'hora, sinó en general. És el cas de no menjar massa abans d'anar a dormir i deixar passar dues hores entre el sopar i el moment de ficar-se al llit.


Metges nord-americans contra el canvi horari

Però si a la Unió Europea es pensa a eliminar aquests canvis, als Estats Units –que canvien a l'horari de tardor una setmana més tard, la matinada del diumenge 1 de novembre–, diversos metges s'han pronunciat també a favor de fer-ho.

Així, el 15 d'octubre, diversos membres de l'Acadèmia Americana de Medicina del Son van publicar un comunicat a la revista "Journal of Clinical Sleep Medicine".

Els autors feien pública la postura de l'Acadèmia, que advoca per la supressió dels canvis d'horari –el que s'anomena Daylight Saving Time o DST– i per mantenir un horari estàndard tot l'any a tot Estats Units

"El DST pot fer divergir el rellotge biològic i el rellotge ambiental i això pot comportar conseqüències significatives en la salut i la seguretat pública, sobretot els dies immediatament posteriors al canvi anual. Un canvi a un temps estàndard està molt més ben alineat amb la biologia circadiana humana i té el potencial de produir efectes beneficiosos per a la salut i la seguretat pública."

El mateix opinen dos senadors per Florida, els republicans Marco Rubio i Rick Scott. Han proposat que l'horari d'hivern no es torni a canviar el març vinent.

Es tracta, doncs, d'una eliminació provisional per donar "un any d'estabilitat a famílies que ja estan gestionant prou canvis amb les classes virtuals, el teletreball i altres disrupcions que la pandèmia de Covid-19 ha situat en les nostres vides quotidianes".

Tot esperant les eleccions del 3 de novembre –ja en horari de tardor–, no es poden fer gaires càlculs sobre el recorregut de la proposta.

Pel que fa a la Unió Europea, s'hauria de dir que aquest serà el penúltim canvi d'hora. Però és probable que les circumstàncies portin a endarrerir la decisió i que l'any vinent tornem a dir que el del 2021 serà, probablement, el penúltim canvi d'hora que es fa a Europa.

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut