Més fatiga i irritabilitat, un trasbals pel canvi horari que dura pocs dies

Pot provocar trastorns en els ritmes del son, però el període d'adaptació sol ser d'un dia o, a tot estirar, de dos
Més fatiga i irritabilitat, un trasbals pel canvi horari que dura pocs dies

Més fatiga i irritabilitat, un trasbals pel canvi horari que dura pocs dies

Pot provocar trastorns en els ritmes del son, però el període d'adaptació sol ser d'un dia o, a tot estirar, de dos
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Més fatiga i irritabilitat, uns trasbalsos pel canvi horari que duren pocs dies
El canvi d'horari de tardor sol crear menys problemes (Pixabay)

El canvi d'hora d'aquesta matinada ens dona una hora més per dormir, o per esmerçar-la cadascú com vulgui. Però aquest canvi i el que es fa a la inversa a la primavera tenen un impacte negatiu en la salut? I en el rendiment personal?

Per molts experts, el canvi és perjudicial, com explica Javier Álvarez, especialista de trastorns del son del Centre Mèdic Teknon i membre de la plataforma per la Reforma horària i del Consell Assessor per a la Refoma Horària de Catalunya:

"Tenim dades mèdiques que indiquen que el doble canvi d'horari al llarg de l'any provoca importants trastorns en els ritmes del son, en la concentració, inclús pot facilitar la somnolència i el risc de més accidents. Fins i tot hi ha un estudi que demostra que el dilluns següent al canvi d'hora hi havia més accidents coronaris".


Els infarts i els accidents

Això últim s'exposava en un estudi publicat el 2014 a la revista "Open Heart" fet per investigadors de Colorado i Michigan, als EUA. Volien comprovar si, com s'afirmava, el canvi d'horari a la primavera augmentava els infarts i el de tardor els disminuïa. Van estudiar els casos d'infart agut de miocardi registrats en el Consorci Cardiovascular de Michigan, del 2010 al 2013, que van requerir una intervenció coronària percutània (ICP), un procediment no quirúrgic per contrarestar l'estrenyiment de les artèries.

Els resultats van confirmar que el dilluns següent al canvi d'horari de primavera hi havia un 24% d'augment respecte a les xifres habituals. I que el dimarts posterior al canvi d'horari de la tardor hi havia un 21% de reducció. Cap altre dia de la setmana mostrava, ni a la primavera ni a la tardor, canvis significatius.

Tot i això, els investigadors també concloïen que aquestes dades no afectaven la incidència total de la malaltia. Per tant, potser es modificava el dia que es produïa l'infart, però no se'n produïen, en total, ni més ni menys. A més, recordem que només incloïen persones que després de l'infart eren sotmeses a ICP i no les que rebien altres tractaments o prescripcions.

Els autors no creuen que el canvi d'horari afecti el nombre de casos entre la població general. Un estudi fet a Suècia mostrava un petit increment d'infarts la setmana posterior al canvi d'horari de primavera però cap diferència notable en el canvi de la tardor.

Pel que fa als accidents de trànsit, un estudi publicat a l'"American Economic Journal: Applied Economics" per Austin C. Smith, de la Universitat de Miami, assenyalava que, entre el 2002 i el 2011, el canvi d'horari va causar anualment més de 30 morts i 275 milions de dòlars en pèrdues. L'efecte es deu més, segons Smith, a la privació de son que a l'adaptació de l'enllumenat. Els efectes són més acusats en el canvi d'hora a la primavera, en què el risc d'accident augmenta entre un 5 i un 6,5%.

Més fatiga i irritabilitat

El que sí que destaquen són les variacions en l'estat d'ànim. El canvi d'horari altera el ritme del son i pot provocar irascibilitat, decaïment, tristesa, fatiga, dificultat per dormir o son excessiva i dificultats per concentrar-se.

Però són símptomes que desapareixen després d'un curt període d'adaptació, que en general sol ser d'un dia o, dos a tot estirar. Si la falta d'adaptació s'allarga, ens podem trobar davant de l'anomenat "winter blues" o trastorn afectiu estacional, que afecta entre un 1% i un 10% de la població. En un article publicat el 2015 a la "Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría" es repassava la forma de tractar aquest trastorn.

Un altre debat és si en el cas d'abandonar els canvis d'horari, com s'ha plantejat a la Unió Europea, seria millor mantenir l'horari d'estiu o el d'hivern. En això, els experts són clars: l'horari d'hivern, el que tindrem a partir d'aquest diumenge, seria el més adient, i el d'estiu tindria molts inconvenients.

Així, amb el d'estiu a Catalunya es faria de dia, a l'hivern, cap a les 9. Això tindria, segons Javier Álvarez, conseqüències molt negatives per a la salut i fins i tot per al rendiment escolar i laboral, que podria disminuir:

"Als nens o adolescents que entren en el col·legi sense veure ni un raig de llum els retarda l'hora que el seu cos realment es desperta, fa que estiguin menys atents a classe. També fa que la gent vagi a la feina amb un nivell de somnolència més alt i un d'alerta més baix. Inclús comporta un rendiment laboral i escolar més baix".


I encara millor que l'horari d'hivern, afegeix Álvarez, seria tenir el que ens correspon per la nostra posició, que és el de Londres. Aquest darrer implicaria retardar el rellotge una hora més i no seguir, com ara, l'horari de Berlín.

Finalment, al marge de la relació entre hora solar i hora oficial, també es reclama racionalitzar els hàbits i acostar-nos als que hi ha a la majoria de països europeus.

Per això, es recomana avançar activitats a primera hora del matí, dinar com a molt tard a la una, acabar abans les activitats de la tarda i sopar com a molt tard cap a les vuit. Són mesures que, segons diuen molts experts, millorarien el nostre rendiment i la nostra salut i facilitarien la conciliació de la vida laboral o acadèmica i familiar.

ARXIVAT A:
Salut