Què hi guanyem i què hi perdem mantenint l'horari d'estiu tot l'any
Mantenir tot l'any l'horari d'estiu, tal com vol proposar la Comissió Europea, "no comportaria cap estalvi significatiu en termes energètics i, en canvi, repercutiria en les nostres activitats diàries i usos quotidians", segons l'ICAEN (Institut Català d'Energia).
Segons aquest organisme, l'estalvi energètic a Catalunya produït pel canvi horari suposa al voltant de 14 milions d'euros. L'estalvi es concentra, bàsicament, en el sector domèstic, que es beneficia de gairebé el 90% del total. En menor mesura, el canvi horari també permet estalviar energia en el sector serveis, en el comerç i en les indústries.
Tot i així, des de l'ICAEN també assenyalen que l'estalvi es produeix sobretot per la reducció en la il·luminació i que en aquest camp és on s'han produït més millores en l'eficiència. Degut a això, l'estalvi que s'obté és cada cop menor. L'enllumenat suposava aproximadament el 7% del consum a les llars i ara se situa entorn del 5,5%, gràcies a sistemes com els leds, que consumeixen un 90% menys que les bombetes incandescents. D'aquesta manera es calcula que el canvi horari suposarà per cada llar catalana un estalvi d'entre 4 i 5 euros l'any.
L'ICAEN no considera positiu mantenir l'horari d'estiu tot l'any, tal com sembla que apunta la Comissió Europea:
"L'estalvi energètic associat a l'allargament de la llum natural durant les tardes es mantindria, però, en canvi, al matí seria fosc fins més tard, de forma que es realitzaria un consum addicional d'enllumenat al matí que no compensaria l'estalvi produït a la tarda".
Es pot suposar, tot i que no s'han fet públics, que els resultats de l'enquesta a nivell europeu no indiquen aquesta preferència i per això la Comissió vol mantenir l'horari d'estiu. Però també cal tenir en compte que a cada país la relació amb la llum del dia i amb els espais oberts pot ser diferent.
Dues hores de diferència amb l'hora solar
Al començament de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va canviar la seva hora, passant del fus horari associat al meridià de Greenwich al del meridià de Berlín, amb l'objectiu de coincidir horàriament amb Alemanya i facilitar les actuacions bèl·liques. França, envaïda per Alemanya, també va adoptar aquest fus horari i Espanya va fer el mateix el 1940. El 1945, el Regne Unit va tornar a la seva hora original, però Espanya, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg no van tornar a modificar-la.
Per això, mantenir l'horari d'estiu tot l'any significaria que a Catalunya hi hauria una diferència de dues hores en relació amb l'horari solar. El meridià de Greenwich, que passa per Castelló, seria la referència més propera i això representaria tenir la mateixa hora oficial que la Gran Bretanya. És una de les propostes de la iniciativa per a la reforma horària, que vol aconseguir uns hàbits horaris que facilitin la conciliació i el benestar.
Nuria Chinchilla, professora d'IESE Business School, considera que la conciliació passa per recuperar el fus horari de Greenwich. I el 2013, una subcomissió del Congrés de Diputats va aprovar, entre altres, aquesta recomanació:
"Recomana al Govern realitzar els estudis socioeconòmics necessaris per conèixer la incidència econòmica global d'un possible canvi de fus horari a Espanya recuperant la vinculació al fus horari de Greenwich i d'una racionalització dels horaris laborals."
El 14 de juliol del 2015, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicava l'Informe de la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària. Entre altres coses, en l'informe s'assenyala que el canvi de fus no és un element imprescindible, si bé "alguns experts consideren que ajudaria força a materialitzar els canvis d'hàbits respecte dels àpats i les hores de descans". L'objectiu és més global:
"Racionalitzar el conjunt dels horaris per posar-los al servei de les persones, revertint una situació on, massa sovint, el ritme vital de les persones es posa al servei del compliment dels horaris."
A Catalunya, amb l'horari d'estiu, a l'hivern a les vuit del matí serien en realitat les sis hora solar. Això comportaria començar la jornada laboral o escolar a les fosques. En canvi, a la tarda el dia s'allargaria una mica. Concretament, si es mantingués l'horari d'estiu, al desembre i al gener, a les comarques gironines el sol sortiria al voltant de les nou i es pondria cap a les 18.20. A Ponent sortiria i es pondria uns quants minuts més tard.
Probablement, un dels pocs beneficis d'eliminar el canvi d'horari seria evitar el trasbals que és per molta gent haver de moure les busques del rellotge dos cops l'any.
Els orígens del canvi d'horari
El 1974, després de la primera crisi energètica, els països membres de l'actual Unió Europea van adoptar el canvi d'hora com una de les mesures per estalviar energia. L'estat espanyol s'hi va afegir i amb la incorporació a la Comunitat Europea va adoptar les directives europees sobre aquesta matèria. La Novena Directiva, del 2001, sobre l'horari d'estiu és aplicable amb caràcter indefinit des de l'any 2002.
Però el primer canvi d'hora es va fer molt abans. El 1874, el polític i científic nord-americà Benjamin Franklin ja va proposar avançar els rellotges una hora a l'estiu, per "consumir un nombre menor d'espelmes per l'enllumenat durant la nit". La mesura mai no es va posar en pràctica.
Va ser durant la Primera Guerra Mundial, concretament el 1916, quan el kàiser Guillem II d'Alemanya va decretar el canvi d'hora amb l'objectiu d'estalviar energia. Aquest canvi es va aplicar també als seus aliats i als països ocupats. A més, Rússia va fer el canvi el 1917 i els Estats Units i Espanya, el 1918. El Reial Decret del 3 d'abril de 1918 avançava l'hora oficial a Espanya "com a mitjà d'aconseguir l'estalvi de carbó".
Durant els anys posteriors, l'horari d'estiu es va adoptar de forma irregular i intermitent, i el 1950 la pràctica es va abandonar completament. Fins que el 1974, junt amb la majoria de països europeus, es va tornar a adoptar.
