Llum verda de la Comissió Europea per negociar l'adhesió d'Ucraïna
La CE també aprova negociar amb Moldàvia i amb Bòsnia i Hercegovina, i concedir a Geòrgia l'estatus de candidat
La Comissió Europea ha donat llum verda, aquest dimecres, perquè el Consell obri negociacions amb els governs d'Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina de cara a la seva futura adhesió a la Unió Europea.
També ha recomanat que es concedeixi a Geòrgia l'estatus de país candidat.
L'anunci l'ha fet la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que ha assegurat que "avui és un dia històric".
Les negociacions amb Ucraïna i Moldàvia ja es podrien obrir de forma immediata i, en el cas de Bòsnia i Hercegovina, quan hagi acomplert "els criteris necessaris" per convertir-se en estat membre.
La presidenta de la Comissió ha destacat, en un missatge a X, l'esforç que ha fet Ucraïna, malgrat la guerra amb Rússia, per adaptar el país i preparar-lo per entrar a la Unió Europea. Un esforç que també ha reconegut a Moldàvia, "que ha dut a terme reformes malgrat els constants intents de desestabilització de la seva democràcia".
Ukrainians are deeply reforming their country and preparing for accession,
Ursula von der Leyen (@vonderleyen) November 8, 2023
even as they are fighting an existential war.
Today the Commission recommends that the Council opens accession negotiations with Ukraine. pic.twitter.com/XNuyZigoZu
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també ha utilitzat el seu compte d'X, antigaTwitter, per enviar un missatge d'agraïment al suport de la Comissió Europea i de la seva presidenta a la candidatura ucraïnesa. Zelenski considera que s'ha fet "un pas històric" per a una "UE més forta, amb Ucraïna com a estat membre":
I welcome today's recommendation by the European Commission to open EU accession negotiations with Ukraine.
Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) November 8, 2023
This is a strong and historic step that paves the way to a stronger EU with Ukraine as its member.
I thank the EU and personally @vonderleyen for supporting Ukraine on pic.twitter.com/7py1imxCRT
La Unió Europea va obrir el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia el març del 2022, una setmana després que Ucraïna demanés la seva adhesió immediata a través "d'un procediment especial", després de la invasió russa.
Però el procés d'ampliació no és ràpid, pot durar entre 15 i 18 mesos de mitjana com a mínim --que ara s'estarien complint-- i requereix la llum verda de la Comissió, del Parlament i del Consell Europeu.
El 5 d'octubre passat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va assistir a la cimera de la Comunitat Política Europea que es va celebrar a Granada, on va demanar que s'accelerés el procés adhesió del seu país i va alertar que, amb el conflicte amb Rússia, estava en joc "la unitat d'Europa".
Ucraïna i Moldàvia, els més avançats
L'ampliació de la Unió Europea va ser un tema destacat de la cimera de la Comunitat Política Europea, que va aplegar una vintena de països veïns de la Unió Europea, des d'Islàndia fins a l'Azerbaidjan. En aquest ventall de països, n'hi ha que han començat a fer passos cap a la integració, com els Balcans occidentals, i entre els que més han avançat hi ha justament Moldàvia i Ucraïna, que va trobar la complicitat de Pedro Sánchez, amfitrió de la cimera.
Parlar d'ampliació també interessa als actuals socis de la Unió Europea. Podria ser l'oportunitat per canviar alguns tractats de la Unió i flexibilitzar, per exemple, qüestions aparentment intocables com la unanimitat en la presa de decisions que tenen a veure amb la política exterior.
Ucraïna, amb més de 43 milions d'habitants, és el candidat més gran que entraria en aquesta Unió ampliada. La resta dels que ho han demanat, a més de Moldàvia, Bòsnia i Geòrgia, que es troben en diferents fases del procés per a la incorporació ja que han de fer reformes econòmiques i legislatives, són Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia i Kosovo.
