Les universitats públiques catalanes, entre les més cares: el preu dels graus per comunitats

Fer un mateix grau pot costar més del doble en una universitat pública de Catalunya que en una d'Astúries. Segons les dades recollides per l'Observatori del Sistema Universitari, a partir dels preus que han pagat els estudiants el curs 2022-2023 arreu de l'Estat, la diferència entre comunitats pot superar els 800 euros.

Així, es pot pagar per una primera matrícula en un grau des de 518 euros, que és el que val la carrera universitària més barata de l'Estat --a Astúries--, fins a 1.361 euros, que és el preu de la matrícula més cara, a La Rioja.

Catalunya s'acosta més al segon cas que al primer. No hi ha cap grau en cap universitat pública catalana que baixi dels 1.061 euros. Això ens situa en el primer lloc del rànquing, si posem el focus en els graus més econòmics--que inclou bàsicament graus relacionats amb Arts o Humanitats--, com es pot observar en aquest gràfic:

En tot cas, si es fa el rànquing des de l'òptica contrària, la dels graus més cars --que es refereix a carreres com les sanitàries--, resulta que on es paga més per la primera matrícula és a La Rioja. I aquí, Catalunya se situa a la meitat del rànquing, amb un preu màxim de 1.108 euros.

Crida l'atenció el cas d'Andalusia, on tots els graus valen el mateix, 757 euros.

Com es fixen els preus de les matrícules universitàries?

El sistema per fixar els preus de les matrícules universitàries ha anat canviant els últims anys. Així, el 2001, la llei orgànica d'universitats (LOU) va fixar que eren les comunitats autònomes qui establien els preus, però a partir dels límits establerts pel Consell de Coordinació Universitària, reconvertit després en la Conferència General de Política Universitària (CGPU).

Va ser així fins al 2012, quan el decret Wert va establir un sistema de percentatges per calcular els preus que es va traduir en augments a la majoria de comunitats --fins a un 60% a Catalunya--. El 2020, es va tornar al model anterior, amb noves baixades.

En el cas de Catalunya, si comparem el que es pagava el curs 2011-12 amb el que s'ha pagat en l'actual, la reducció ha estat d'entre un 3,5% i un 35,7%. Un esforç que l'informe destaca, juntament amb el cas del País Valencià.

El projecte de la nova llei d'universitats, la LOSU, aprovat pel Congrés dels Diputats i pendent de tramitació al Senat, preveu que la CGPU deixi de fixar límits en els preus. Això, segons denuncia l'Observatori Universitari, suposa una descoordinació que consolidarà i ampliarà la variabilitat i la manca de justificació dels preus públics.

Repetir, un privilegi de rics

L'Observatori també denuncia que repetir una assignatura és un privilegi de persones amb recursos a Espanya. Quan un estudiant es matricula per segona o tercera vegada d'una mateixa assignatura paga més que el primer cop i això també es fa de forma molt desigual entre comunitats i en contra de la tònica a Europa.

Matricular-se per segona vegada en una assignatura pot costar més del doble que la primera vegada en el cas dels graus, i força més del triple en un màster, en funció del territori. En les terceres vegades, el preu es pot arribar a multiplicar per 5 o per 8, en funció de si parlem d'un grau o d'un màster. A partir d'aquí, hi ha preus que multipliquen fins per 11 la taxa inicial.

L'estudi constata que hi ha un biaix socioeconòmic per accedir a diverses carreres, en funció del grau de dificultat que percebi l'alumne a l'hora de triar-la, precisament per aquesta qüestió econòmica.