Les dones prehistòriques eren més bones caçadores que els homes, segons un estudi

"Ha arribat l'hora d'enterrar definitivament la teoria de l'home caçador. Les dones estan fisiològicament més preparades que els homes per a esforços de resistència, com ara córrer maratons." Una resistència necessària, a la prehistòria, "quan els primers humans perseguien les preses llargues distàncies fins que els animals estaven esgotats".

Així de contundent és l'estudi fet per les biòlogues i antropòlogues Sara Lacy i Cara Ocobock, de les Universitats de Delaware i Notre Dame, respectivament, i publicat aquest novembre a la revista Scientific American.

L'estudi torna a refutar les teories de l'evolució humana que han justificat durant anys la divisió tradicional del treball entre homes i dones basant-se en diferències biològiques i rols preestablerts de forma suposadament natural al llarg de la història. Unes teories basades en estudis científics que, durant segles, s'han fet amb un clar biaix de gènere: perquè els feien homes i se centraven en homes --recollien i analitzaven més mostres de mascles que de femelles per confirmar les seves hipòtesis--.

El biaix de gènere també preval en els estudis acadèmics sobre el rendiment esportiu, inclòs l'entrenament i la nutrició, amb poca representació de dones, de manera que tampoc hi ha gaires dades fisiològiques per saber com eren les caçadores femenines a la prehistòria.

Ara, però, cada cop hi ha més estudis que demostren que "les dones tenen una llarga història de caça", com el Lacy i Ocobock. Un treball que afirma que el cos de les femelles està més ben adaptat que els dels mascles per a la resistència a les curses de fons que requeria la caça a la prehistòria.

La caça, clau en l'evolució de l'espècie?

Sara Lacy i Cara Ocobock s'han basat sobretot en dades fisiològiques i arqueològiques, a més d'estudis etnogràfics, per tombar la hipòtesi que "els mascles són físicament superiors a les femelles i que l'embaràs i la criança redueixen o eliminen la capacitat de caça de la femella". També en estudis científics vinculats a l'exercici físic (inclosos el rendiment esportiu i la nutrició), tot i que les dones estan molt poc representades en aquestes investigacions.

"La teoria de l'home caçador i la dona recol·lectora i cuidadora dels fills i la llar ha dominat l'estudi de l'evolució humana durant més de mig segle i també en la cultura popular", expliquen les investigadores. "Aquesta fixació per la superioritat masculina era un signe dels temps no només en el món acadèmic, sinó a la societat en general".

Les dues autores de l'estudi fan referència, en concret, a la teoria de "l'home caçador" dels antropòlegs Richard B. Lee i Irven DeVore, de l'any 1968, on argumentaven que va ser la caça el que havia impulsat l'evolució humana cap a la civilització. Una caça que els antropòlegs van atribuir en solitari a l'home, alerten les investigadores:

"La vida de l'home com a caçador va proporcionar tots els altres ingredients per assolir la civilització: la variabilitat genètica, la inventiva, els sistemes de comunicació vocal, la coordinació de la vida social", escriu l'antropòleg William S. Laughlin.

"Com que suposadament eren els homes els que caçaven, els defensors d'aquesta teoria van suposar que l'evolució actuava principalment sobre els homes, i les dones eren només beneficiàries passives tant del subministrament de carn com del progrés evolutiu."

Els científics que participaven en aquests estudis, però, ignoraven sovint les proves que contrarestaven les seves pròpies suposicions. Per exemple, descartant troballes que confirmaven la presència de dones caçadores, i que no s'incloïen en l'estudi final. O basant-se en estereotips de gènere per afirmar que "les capacitats físiques limitades de les dones i la suposada càrrega de l'embaràs i la lactància" no els permetien caçar.

El poder dels estrògens

Sara Lacy i Cara Ocobock distingeixen, abans que res, entre sexe i gènere. I per això parlen de femella i mascle (com a termes que fan referència a la biologia dels individus estudiats) i no d'home, dona o no binari --unes paraules que fan referència a com s'identifica un individu, que tradicionalment s'han fet servir per establir rols socials i que no tenien en compte els no binaris.

Gran part de la literatura científica, alerten, confon i combina aquesta terminologia sense definir-la clarament ni aclarir a què es refereixen. Elles parlen de "mascle" i "femella" per descriure "l'evidència anatòmica i fisiològica" en la qual es basen els resultats dels seus estudis.

"En general, les femelles són metabòlicament més adequades per a activitats de resistència, mentre que els mascles destaquen en activitats de tipus explosiu, curtes i potents. Podeu identificar-ho com a maratonianes (femelles) versus aixecadors de pes (mascles)." 

Una part d'aquesta diferència, continuen, sembla que ve provocada pel poder dels estrògens, "unes hormones que tenen un paper tremendament important en el rendiment esportiu".

En l'àmbit de l'esport, sovint es parla dels valors de la testosterona per a l'èxit dels professionals i es menysté el gran potencial dels estrògens, unes hormones que les dones fabriquen més que els homes.

A més d'ajudar a regular el sistema reproductor, els estrògens influeixen en:

• El control de la motricitat fina, la coordinació i la memòria.
   
• Permeten un millor desenvolupament atlètic, més capacitat de reservar energia i regular la temperatura del cos.
   
• Protegeixen la musculatura de les cames, enforteixen els ossos i afavoreixen la recuperació en casos de lesions.
   
• Augmenten els nivells de serotonina, que milloren l'ànim i els mecanismes neuronals de resistència a la fatiga.
   
• Milloren la sensibilitat a la insulina i el metabolisme que regula la glucosa del cos, a més del sistema immune.
   
• Milloren el creixement i desenvolupament de les neurones i ajuden a prevenir l'enduriment de les artèries, eixamplar els vasos sanguinis i reduir la pressió arterial.
   
• Afavoreixen la memòria i la fluïdesa verbal i redueixen el risc de neurodegeneració.
   

Cara Ocobock ho explica en aquest vídeo penjat a YouTube, on presenta el seu treball, que resumeix amb un: "Bàsicament, tothom era caçador."

"Les dones solen tenir un nombre més gran de receptors d'estrògens als músculs esquelètics en comparació amb els homes." La capacitat dels estrògens per augmentar el metabolisme dels greixos i regular la resposta del cos a l'hormona de la insulina pot ajudar a prevenir la ruptura muscular durant l'exercici intens. 

Durant l'exercici, els estrògens animen el cos a utilitzar el greix emmagatzemat com a energia abans que els carbohidrats. Aquest greix conté més calories per gram que els carbohidrats, de manera que es crema més lentament, cosa que pot retardar la fatiga durant l'activitat de resistència. 

L'adiponectina, una altra hormona que normalment està present en quantitats més altes en les dones que en els homes, "millora encara més el metabolisme dels greixos alhora que estalvia hidrats de carboni per a un ús futur i protegeix el múscul de la descomposició", segons l'estudi.

Les dones fan servir fins a un 70% per cent més de greix com a energia durant l'exercici que els homes. 

La musculatura també és més resistent

Les fibres musculars de les femelles també són diferents de les dels mascles. Les d'elles són de tipus I, o de "contracció lenta", és a dir, generen energia lentament utilitzant greixos. No són tan poderoses, però sí més resistents perquè triguen més a cansar-se.

Els mascles, en canvi, solen tenir més fibres de tipus II ("de contracció ràpida"), que usen hidrats de carboni per proporcionar energia ràpida i molta potència, però es cansen ràpidament.

Si les dones són més capaces d'utilitzar el greix per obtenir energia sostinguda i mantenir els seus músculs en més bones condicions durant l'exercici, llavors haurien de poder córrer distàncies més grans amb menys fatiga en relació amb els homes. Una teoria que s'ha confirmat amb l'anàlisi d'algunes maratons i curses de llarga distància, on es veu que les dones tendeixen a frenar menys a mesura que avança la carrera, en comparació amb els homes. Elles també dominen amb més regularitat les competicions d'ultraresistència i pateixen menys trencaments musculars. 

La desigualtat entre esportistes masculins i femenins no és el resultat de les diferències biològiques inherents entre els sexes, sostenen les autores de l'estudi, sinó dels biaixos en la manera com són tractats en l'esport (tant en els entrenaments com a les competicions).

Les femelles i mascles neandertals tenien esquelets similars

Pel que fa als estudis antropològics, les autores han repassat les anàlisis fetes als esquelets dels nostres avantpassats per trobar pistes sobre el seu comportament. 

Els neandertals, dels quals s'han trobat moltes restes, són els membres extingits més ben estudiats de la família humana. I els patrons entre els esquelets de mascles i femelles mostren els mateixos patrons de desgast, i ferides o traumes similars, per haver fet les mateixes accions repetitives. 

"Aquesta troballa suggereix que estaven fent les mateixes coses, des de caçar grans animals en emboscades fins a processar pells per a cuir. Sí, les dones caçaven grans rinoceronts i els homes també cosien roba."

Al paleolític superior sí que es veu que els homes possiblement llançaven més llances que les femelles, segons lesions detectades més en els colzes d'ells que en els d'elles. Però és una època on es van inventar els arcs i les fletxes, les xarxes de caça i l'ham de pescar, per tant, en comptes de deduir que elles no caçaven, també es pot considerar que el que van fer va ser fer servir més sovint altres tàctiques de caça.

A més, "femelles i mascles eren enterrats de la mateixa manera, amb el mateix tipus d'artefactes o objectes funeraris, cosa que suggereix que els grups en què vivien no tenien jerarquies socials basades en el sexe."

A més, les dones participaven en la caça "independentment de la seva condició de fecunditat", és a dir, també durant la menstruació, l'embaràs o la lactància.

"La fisiologia femenina està optimitzada per al tipus d'activitats de resistència implicades en l'obtenció d'animals de caça per a l'alimentació. I les dones i els homes antics sembla que s'han dedicat a les mateixes activitats d'alimentació en lloc de mantenir una divisió del treball basada en el sexe."

"Va ser l'arribada de l'agricultura fa uns 10.000 anys, amb la seva inversió intensiva en terres, el creixement demogràfic i els recursos agrupats resultants, el que va provocar rols de gènere rígids i desigualtat econòmica", conclouen les autores.