Invisibilitzades i sense referents, factors que expliquen la falta de científiques
A Catalunya només hi ha un 22% de catedràtiques, i dels investigadors catalans que lideren un projecte europeu només el 19% són dones
Invisibilitzades i sense referents, factors que expliquen la falta de científiques

Invisibilitzades i sense referents, factors que expliquen la falta de científiques

A Catalunya només hi ha un 22% de catedràtiques, i dels investigadors catalans que lideren un projecte europeu només el 19% són dones

Actualitzat
TEMA:
Igualtat de gènere
Les dones encara només són el 28% del personal investigador mundial
Un grup d'estudiants al laboratori

Les dones constitueixen només un 28% del personal investigador mundial. Les investigadores continuen sub-representades en la recerca i el desenvolupament en totes les regions del món. Només un de cada cinc països ha aconseguit la paritat de gènere entre el personal investigador.

I com més s'ascendeix en la carrera científica, menys dones s'hi poden trobar: si el 50% dels doctorats els obtenen les dones, només dos de cada deu llocs directius són ocupats per una dona. I només el 3% dels Nobels científics, fins ara, s'han concedit a dones.

Les Nacions Unides consideren una prioritat aconseguir la igualtat de gènere en el món de la ciència i la tecnologia.I per això, com que encara falta molt camí per recórrer, aquest dijous 11 de febrer, és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

 

 

Per què les dones científiques i investigadores van plegant a mesura que avancen en la seva carrera? El postdoctorat és el moment més crític en la carrera d'aquestes dones.

"Tens 30 anys i comences a tenir família, responsabilitats, no hi ha estabilitat, no es cobren diners i et planteges moltes coses."

Cristina Vilaplana, metge i investigadora de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, i ara coordinadora del projecte europeu Horizon 2020, també va haver de decidir i creu que moltes dones s'enfronten a la síndrome de la impostora: "Vivim amb culpabilitat, no hi arribaré, no en sé prou, no ho faré prou bé, i et vas quedant enrere. A una dona amb ambició se la penalitza." Vilaplana creu que les dones necessiten oportunitats per poder demostrar el que valen.

Isabel Cacho, catedràtica de Geologia, va ser una de les quatre primeres catedràtiques a la Universitat de Barcelona. Cacho diu que socialment cal trencar la subtil barrera psicològica i social que determina feines i estudis de nenes i de nens.

"Les dones han estat molt invisibles, no només en la ciència, és la barrera que hem de trencar. Ara no hi ha barreres però socialment i psicològicament hi ha una altra barrera més subtil, del que és de nens i el que és de nenes, i això és més difícil de trencar."

Segons les dades de CERCA, el Centre de Recerca de Catalunya, mentre en l'etapa predoctoral, les dones representen el 55% del personal als centres, en les etapes posteriors el percentatge es redueix fins arribar al 27% de presència femenina entre els líders de grup.

Segons la comissió Dones i Ciència de la Generalitat, entre el personal docent a les universitats les dones encara estan per sota del 50% però les dones catedràtiques, com la Isabel Cacho, només són el 22,8% del total. Només un 19% dels projectes de recerca europeus amb participació catalana estan liderats per dones investigadores, com la Cristina Vilaplana, un percentatge lleugerament inferior al 23% de la mitjana europea.

Les nenes ha de conèixer referents femenins en la ciència (CCMA)


Sense referents

Les dues investigadores reconeixen que no han tingut referents femenins en les seves carreres però sí companyes, sobretot a l'estranger, que els han mostrat una manera diferent de fer les coses que els homes, i també homes que les han empès. Una sort que moltes dones no han tingut. "És necessari transmetre aquests referents a través de l'escola, dels llibres de text. Les nenes han d'entendre que no hi ha barreres", diu Cacho.

Amb 17 anys, Blanca Huergo, tampoc ha tingut cap referent, ni a casa ni fora, amb qui emmirallar-se a l'hora d'estudiar el doble grau de Matemàtiques i Ciències Computacionals que està fent a la Universitat d'Oxford.

"A la carrera som poques noies però la paritat és millor que la que havia vist aquí (a Espanya)."

La primera programadora de la història va ser una dona, Ada Lovelace, filla del poeta Lord Byron, matemàtica i desenvolupadora d'una màquina analítica per resoldre equacions diferencials. Ella va inventar les primeres targetes perforades amb què, molts anys després, van començar els primers ordinadors.

Més enllà de Marie Curie, la icona de la dona científica, Ada Lovelace hauria estat un referent important per a les noies -i els nois- interessats per la informàtica, tot i que no ho va ser per a Huergo.


#NoMoreMatildas

De la ignorància que se'n té, de les dones de ciència va néixer la campanya #NoMoreMatildas, Prou Matildas, promoguda per l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, que reivindica el paper de les dones científiques i vol fomentar la vocació científica entre les nenes.

I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques
#NoMoreMatildas, biografies imaginàries de Fleming, Einstein i Schröedinger com a dones (@NoMoreMatildas) 

Vilaplana i Cacho reivindiquen que les directrius europees d'avaluació que s'han introduït perquè el fet de ser mare no suposi un desavantatge en les convocatòries s'apliqui també a l'estat espanyol. "No està passant si no en cap, pràcticament en cap", diu Vilaplana. "Es té en compte la maternitat", afegint un any i mig més, al període d'avaluació de treballs, perquè durant aquest temps "la dona és menys productiva", explica Cacho.

El ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, ha aprofitat la data per manifestar el compromís del govern per reforçar el paper de la dona en la ciència i la investigació:

En aquest sentit, Vilaplana i Cacho coincideixen que és un món molt competitiu, masculí i jeràrquic, on els homes tenen una manera diferent de treballar que les dones, diuen: "La visió de la dona en la ciència és imprescindible per a aquest progrés. Un equip és incomplet", afegeix Cacho.

Huergo té clar que es vol dedicar a la investigació "no sé si a la universitat o a l'empresa", diu. Cacho i Vilaplana, asseguren que és una carrera de fons i de resistència en la qual arribar a una estabilització és difícil, però que per a les generacions posteriors encara és més complicada, diu Cacho.

"La carrera científica està amputada. No hi ha perspectives. Sempre ha estat competitiva però encara que ho facis molt bé les possibilitats d'arribar a un lloc són molt baixes. És frustrant perquè no hi ha expectatives per als més joves."

 

Aquí pots veure l'entrevista amb la investigadora Cristina Vilaplana, la catedràtica Isabel Cacho, i l'estudiant Blanca Huergo al programa "Els matins" de TV3:

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènere

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut