I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques
Busca combatre l'efecte Matilda o oblit de les investigadores i l'impulsa l'Associació de Dones Científiques i Tecnòlogues
I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques

I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques

Busca combatre l'efecte Matilda o oblit de les investigadores i l'impulsa l'Associació de Dones Científiques i Tecnòlogues

Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Igualtat de gènere
I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques
#NoMoreMatildas ha creat tres biografies imaginàries de Fleming, Einstein i Schröedinger com a dones (@NoMoreMatildas)

Si Einstein hagués nascut dona, avui el seu nom no seria cèlebre i el mèrit de les seves investigacions se l'hauria endut algun company científic o, fins i tot, el seu marit. És el que es coneix com efecte Matilda, en referència a les injustícies envers les científiques, i agafa el nom de Matilda Joslyn Gage, activista dels drets de les dones. La historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter és qui va batejar el fenomen amb el seu nom.

Aquesta manca de reconeixement de les dones no és només un greuge cap a les investigadores, sinó que fa que les nenes tinguin molts menys referents en els quals emmirallar-se i hi hagi menys vocacions científiques entre les estudiants.

Per revertir aquesta situació, l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) ha posat en marxa la campanya #NoMoreMatildas.

 

Entre les investigadores que apareixen a la campanya hi ha Nettie Stevens, descobridora dels cromosomes sexuals; Ada Lovelace, primera programadora de la història, i Rosalind Franklin, descobridora de l'estructura de doble hèlice de l'ADN.

També Lise Meitner, que va descobrir la fissió nuclear en què es va basar la bomba atòmica -ella es va negar a participar en el projecte dels Estats Units de fabricació d'aquesta arma-. I Margarita Salas, bioquímica que va descobrir una molècula d'un virus que té aplicacions com ara les PCR que es fan servir per diagnosticar el coronavirus.

Les seves fites, i les d'altres dones, es poden consultar en l'annex per a llibres de text a partir de cinquè de primària que ha preparat l'AMIT.

Moltes dones van veure com els seus avenços mereixien premis Nobel que van recaure sistemàticament en homes (@NoMoreMatildas)

 

La falta de referents causa menys vocacions

Un dels objectius de la iniciativa és que als llibres de text de primària, ESO i Batxillerat, hi apareguin més científiques.

Estudis de la Universitat de València i la Complutense de Madrid indiquen que els llibres de l'ESO tenen només el 7,6% de referents femenins, i que les dones representen un 12% de les cites de treballs acadèmics.

Tot plegat perpetua els estereotips i porta les noies a pensar, des que són petites, que són menys intel·ligents o menys vàlides per a la ciència que no pas els nois.

Carmen Fenoll, presidenta d'AMIT, denuncia que, tot i els avenços legislatius dels últims temps, encara hi ha un perjudici per a les noies:

"La societat, les famílies i les escoles dubten sistemàticament de la capacitat de les nenes per dedicar-se a la ciència, fent que acabin dubtant d'elles mateixes. I les que aconsegueixen sobreposar-se als obstacles es troben amb entorns acadèmics hostils, encara plagats d'estereotips i biaixos inconscients contra ells. Moltes ho abandonen i altres es queden estancades i no poden desenvolupar el seu potencial."

Això explica, diu, que les dones només ocupin al voltant del 20% de les places de més nivell professional en la investigació.

Cada cop menys dones estudiant ciències a Espanya

Segons dades del Ministeri d'Educació corresponents al 2019, el percentatge dones en carreres científiques és del 28,5%.

A Espanya, a més, hi ha una tendència a la baixa. Als anys 80, les dones eren el 30% dels estudiants d'Enginyeria informàtica, mentre que ara freguen el 12%. I a Matemàtiques, han passat del 60% de l'any 2000 al 37% del 2018.

I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques
El llibre que planteja què hagués passat si Schröedinger hagués nascut dona (@NoMoreMatildas)

 

Dins d'aquesta campanya per fer visibles les dones a la ciència, s'han publicat a internet tres biografies imaginàries d'Albert Einstein, Alexander Fleming i Rudolf Schrödinger, que conviden a pensar què hauria passat si haguessin estat dones.

Els contes no es poden comprar, però sí descarregar en aquest enllaç. Els textos són de Noël Lang i les il·lustracions, de Rodrigo García Llorca.

La campanya té el suport d'escriptores, periodistes, institucions i mitjans de comunicació.

 

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènere Ciència Feminisme
Anar al contingut