Façana del Tribunal de Comptes
A més de la Fiscalia, l'entitat Societat Civil Catalana també va presentar demanda (EFE)

El judici al Tribunal de Comptes queda en suspens: l'última causa del Procés?

Els 35 encausats per suposada responsabilitat comptable per l'1 d'octubre i per la promoció del Procés a l'estranger quedaran amnistiats, quan la llei s'aprovi

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto47

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

Setmana curiosa. Dilluns, es registrava al Congrés la proposició de llei per amnistiar totes les causes que pengen del 9N del 2014 i de l'1-O del 2017. I aquest divendres ha arrencat un nou judici, relacionat amb el procés. En concret, el del Tribunal de Comptes. Hi ha 35 encausats, entre els quals els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont.

La Fiscalia els reclama 3,4 milions d'euros, els diners públics que considera que es van gastar per organitzar l'1 d'octubre i per promocionar el procés a l'estranger entre el 2011 i el 2017.

Una causa llarga, complicada i polèmica que aquest divendres encara no quedarà vista per a sentència. Faltaran els informes finals de les parts, que es presentaran més endavant. El tribunal ha de decidir si manté o suspèn el procediment, com han demanat alguns encausats per la llei d'amnistia. 


Què es jutja?

Arriben a judici dues causes diferents per suposada responsabilitat comptable que s'han concentrat en una de sola.

Primer: els diners públics que es van gastar per organitzar l'1 d'octubre. Segons les acusacions, aquestes despeses són irregulars perquè es van destinar a una activitat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. 

Aquí, s'inclouen les inversions que es van fer en aplicacions perquè voluntaris es poguessin inscriure per participar en la logística del referèndum, les campanyes de publicitat i els pagaments a experts i a observadors internacionals. Els diferents conceptes venen marcats per la sentència del procés del Tribunal Suprem, del 14 d'octubre de 2019.

Segon: els diners públics que es van gastar per promocionar el procés a l'estranger entre el 2011 i el 2017.

Aquí, la cosa es complica, perquè el Tribunal de Comptes va entrar a fiscalitzar l'acció exterior de la Generalitat durant tots aquests anys. En alguns casos, diu que va trobar despeses que no estaven ben justificades. I en altres, i aquest és el concepte més polèmic, diners que s'havien destinat a activitats que, segons el criteri del Tribunal, quedaven fora de les competències de la Generalitat, com la promoció internacional del procés.

Els milions que reclama el Tribunal de Comptes per promocionar el procés a l'estranger
El govern va presentar la proposta de referèndum en una conferència al Parlament Europeu el gener del 2017 (EFE)

Aquí, s'inclouen despeses relacionades amb les delegacions de la Generalitat a l'exterior o el Diplocat, organisme que es defineix com a "consorci público-privat que es dedica a projectar Catalunya al món".

La Fiscalia xifra les despeses de totes dues causes en 3,4 milions d'euros. I aquests són els diners que reclama que els 35 encausats tornin a la Generalitat. L'altra acusació, la plataforma Societat Civil Catalana, els demana gairebé dos milions més: 5,3 milions. Ara, serà el Tribunal de Comptes qui determini la quantitat. 


A qui es jutja?

Hi ha un total de 35 encausats, entre els quals els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont.

També exconsellers dels seus governs com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Francesc Homs o Andreu Mas-Colell.

També exdelegats de la Generalitat a tot el món: Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez.

I alts càrrecs relacionats amb l'acció exterior de la Generalitat: Aleix Villatoro, Roger Albinyana o Albert Royo.

Puigdemont finalment no ha declarat

Tres dels encausats havien demanat l'interrogatori del president Puigdemont. Fa uns dies, el seu advocat, Gonzalo Boye, va demanar que aquesta declaració es fes per videoconferència. 

Però la petició ha estat denegada per la consellera del Tribunal de Comptes que porta el judici, Elena Hernáez, proposada pel PP. Considera que la petició s'ha fet massa tard i que el president Puigdemont no ha justificat prou perquè no hi pot comparèixer presencialment.

Per tant, finalment, el president Puigdemont no ha declarat aquest divendres. De fet, Boye afirma que Puigdemont mai va arribar a ser citat personalment.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a l'arribada al Tribunal de Comptes (Europa Press/Eduardo Parra)
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a l'arribada al Tribunal de Comptes (Europa Press/Eduardo Parra)


Què ha passat aquest divendres al judici?

El judici ha començat a les 11 del matí, a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes.

S'ha fet l'interrogatori de tres testimonis, entre els quals qui va ser interventora general de l'Estat quan es va aplicar l'article 155 a Catalunya. Maria Luisa Lamela és germana de Carmen Lamela, la primera jutgessa instructora del procés a l'Audiència Nacional.

En la seva declaració, Lamela ha afirmat que ella no va controlar els comptes de la Generalitat durant l'aplicació de l'article 155 i que només mirava que formalment estiguessin correctes i que anessin signats per la interventora general de la Generalitat. "No teníem ni la competència ni la capacitat per controlar aquestes despeses", ha assegurat Maria Luisa Lamela.

Aquest divendres també han declarat Antoni Millet i Alfonso Gónzález, a qui es va demanar alguns dels informes que consten a la causa. Han manifestat que ningú els va dir que l'objectiu d'aquells informes era la independència i han dit que, de fet, els informes es van fer servir per altres feines d'acció exterior de la Generalitat.


Per què aquesta causa ha estat tan embolicada?

Durant la instrucció, la delegada del Tribunal de Comptes va arribar a reclamar fins a 9,5 milions d'euros, molt més dels que han acabat demanant les acusacions.

Els encausats no han de pagar aquests diners fins que hi ha sentència ferma. Però sí que han de demostrar al Tribunal que disposen d'aquelles quantitats amb avals o fiances. 

Durant un temps, els encausats van haver d'avalar aquestes xifres milionàries amb els seus béns personals: pisos, comptes d'estalvis...

Per evitar això, el govern va tirar endavant un decret llei, aprovat després pel Parlament, perquè aquestes quantitats s'avalessin amb diners públics de l'Institut Català de Fiances (ICF).

Però el 14 d'octubre de 2021, la delegada instructora del Tribunal de Comptes rebutja que els diners els pugui avalar l'ICF. Una setmana després, el Tribunal canvia de composició: passa d'una majoria conservadora a una altra de progressista. I el 28 de febrer de 2022, el nou Tribunal rectifica i sí que permet que els avals es facin amb diners públics de l'ICF i no amb els béns personals dels encausats.


I què passarà quan s'aprovi la llei d'amnistia?

El text que s'ha registrat al Congrés dels Diputats aquesta setmana ho deixa claríssim: quedaran amnistiades totes les causes relacionades amb la consulta del 9N i amb el referèndum de l'1-O. També les causes de responsabilitat comptable. 

Per tant, és pràcticament segur que aquesta causa del Tribunal de Comptes caurà i s'arxivarà, abans que hi hagi sentència ferma.


Artur Mas: "Jo tinc experiència al Tribunal de Comptes i negativa"

En una entrevista a "Els Matins" de Tv3, Artur Mas, expresident de la Generalitat, ha dit sobre el judici al Tribunal de Comptes: "Confio en l'amnistia perquè el fet hi està contemplat, però jo ja tinc experiència al Tribunal de Comptes i negativa".

ARXIVAT A:
Procés catalàCarles Puigdemont
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut